Una xerrada sobre la cultura amazic reivindica lús daquesta llengua
 |
| Hassan Akioud i Carles Castellanos són director i tècnic de l'Observatori Català de la Llengua amaziga. En la imatge, durant un moment de la conferència celebrada ahir al Centre Cultural |
El Centre Cultural, ahir a les 19 hores, va ser escenari duna xerrada sobre la cultura amaziga dins del cicle de xerrades que ofereix lAntena del Coneixement de la URV a Cambrils. Lacte va anar a càrrec de Carles Castellanos, director de lObservatori Català de la Llengua Amaziga (OCLA), i Hassan Akioud, també membre daquesta entitat i que va ser lencarregat diniciar la xerrada definint el concepte amazic. Segons va explicar, els romans van ser els que van denominar les poblacions autòctones del Magrib amb el terme berber, el que no parlava llatí.Akioud va explicar els orígens dun poble que ocupava un bast territori entre el Sahel i la Mediterrània.
Actualment aquest idioma el parlen entre 25 i 30 milions de persones però es troba fragmentat en diferents dialectes com el touareg i es concentra en territoris com la Kabília (Algèria) i sobretot al Marroc. Akioud va esmentar que la majoria dels amazigs que resideixen a Catalunya parlen el Tarifit propi del Riff. En el seu repàs històric, Akioud va explicar detalls com lorigen amazic de Sant Agustí (nascut a lactual Tunísia) o el lideratge duna dona entre els resistents al domini dels àrabs al segle VII.
Després de múltiples ocupacions de poblacions estrangeres els amazics van participar activament en els moviments demancipació de mitjans de segle XX però les noves autoritats, seguint un modeldestat jacobí, van fer prevaldre la cultura àrab-islàmica oblidant-se i perseguint lamazic, cosa que va provocar una crisi didentitat. És a partir de 1980 quan es van donar una revifalla dels moviments de reivindicació cultural amazic (la Primavera amaziga algeriana)que tot i les nombroses persecucions, revoltes i assassinats, ha portat a una lleugera obertura de les autoritats marroquines i algerianes sobre el fet cultural amazic.El 2002 Algèria la va declarar com a llengua nacionali el 2001 el Marroc la va introduir a lensenyament de primària.
Comparativa lingüística del professor Castellanos
Per la seva part, el professor Carles Castellanos va fer una comparativa lingüística entre el nord i el sud de la Mediterrània: paraules amazics que provenen del llatí (llentia), altres de làrab que compartim amb el català (carxofa) o altres que tenen lamazic i que provindrien del català (davantal, moix, bacallà). Castellanos va explicar que a casa nostra, a partir de 1995, sha donat un creixent interès per aquesta cultura (ara mateix hi ha 15 associacions damazics), cosa que ha desembocat a la recent creació de lOCLA (2007) i la Casa Amaziga de Catalunya aquest any. Va recordar que és un idioma que compta amb alfabet propi des de fa poques dècades i que la majoria dels seus parlants no el saben escriure.
El torn de paraules de la trentena de persones que hi havia a la sala (entre els quals representants amazics) es va allargar amb nombroses preguntes i comentaris als dos conferenciants. Carles Castellanos va concloure que al Marroc no hi haurà democràcia fins que no hi hagi un reconeixement real de lamazic i que lislamisme sha aprofitat de la crisi didentitat de molts amazics.