Informació general

Es culmina el campanar de l’església parroquial després de restar més d’un segle inacabat

Per Jordi Moreno

Moment de la col·locació del pinacle sobre el campanar de l'església de Santa Maria.
Només restaven dos elements per donar per acabades les obres de rehabilitació de la façana i el campanar de l’església parroquial de Santa Maria. Es tractava de la creu de pedra que presideix la façana i l’estructura de forma piramidal que culmina el campanar. Durant el matí del passat 17 de juny, una potent grua va alçar ambdós elements al seu emplaçament definitiu, cosa que canvia notablement l’aspecte que fins ara presentava aquest edifici.

1.300 quilos de ferro, fusta i zenc

La troballa del projecte original de la façana i el campanar de l’església a l’arxiu de l’Arquebisbat de Tarragona va ser un dels arguments de pes a l’hora de prendre aquesta iniciativa. A finals del segle xix, l’arquitecte diocesà Ramon Sales Ricomà va rebre l’encàrrec de restaurar l’edifici, en els seus plànols va dibuixar una creu central i l’estructura piramidal que ara podem veure. Segons el projecte original el campanar havia de ser cobert amb pedra i rajola vidrada, però finalment s’ha optat per un acabament format per una estructura metàl·lica recoberta de fusta i planxes de zenc. Tot plegat són 1.300 quilos subjectats per un anclatge especial situat al sostre del segon pis del campanar. Un dels motius que havia endarrerit el projecte era l’aspecte metàl·lic que mostrava la coberta de zenc, finalment s’ha pintat l’estructura simulant carreus de pedra.

L’any 1894, mossèn Carles Espinach va iniciar la restauració de l’edifici, per motius que desconeixem les obres van ser inaugurades deixant inacabat el campanar. Més de 100 anys després, la venda dels terrenys que mossèn Espinach posseïa a l’horta de Santa Maria han permès finalitzar el seu projecte. Segons mossèn Josep Raventós, “acabades les obres de la façana, l’església mostra l’aspecte amb el qual havia estat concebuda inicialment”. Un altre element que s’ha afegit és la creu de pedra central, també recollida al projecte inicial del segle xix, que ha estat encomanada per la Parròquia al picapedrer de la Selva del Camp Florenci Andrezani.

§ Prossegueixen les obres a l’altar major§

Obres de remodelació a l'altar major
Tal com informàvem el mes passat, les obres a l’altar major prossegueixen a bon ritme, després d’aplicar un procés d’electroosmosi a les parets del presbiteri s’ha aconseguit eliminar la humitat. També s’ha retirat la imatge de la Mare de Déu i s’han eliminat el medalló i els àngels que l’envoltaven. Les parets ja estan llestes per ser pintades i, si no hi ha cap contratemps d’última hora, l’artista Llucià Navarro començarà a treballar-hi durant la primera setmana de juliol.

La pintura mural cobrirà les tres parets del presbiteri amb un total de 60 figures. La imatge de la Mare de Déu continuarà presidint l’altar major sobre un pedestal. Mossèn Josep Raventós descriu aquestes pintures al full parroquial del mes de març, “a la banda de la sagristia, escenes de l’anunciació, la visitació i el naixement; seqüència que culmina en les noces de Canà, situades a la part esquerra del fons. Per l’altra banda, escenes del ministeri del Senyor, la predicació/anunci de la Bona Nova amb Maria, el Calvari i l’ascensió, per acabar, a la part dreta al fons, amb la vinguda de l’Esperit Sant. Canà i Pentecostes són dos moments àlgids, especialment interessants pel caràcter epifànic en ordre a l’Eucaristia, i de gran poder pedagògic. Amb aquestes dues sèries es
Dos esbossos realitzats per Llucià Navarro mostrant tal com es preveu que quedi l'altar
plasma la presència evangèlica de Maria al costat de Jesús, en la infància que culmina en la manifestació del Senyor a Canà, i durant el ministeri públic del Senyor que, glorificat, dóna l’Esperit Sant a l’Església”.

Comenta aquest article