Les herbes envaeixen un tram de vorera al carrer de Francisco de Miranda, al barri de la Llosa

L’any passat es va constituir una nova junta de l’Associació de Veïns del Barri de la Llosa. A banda es van buscar de nou els associats per tornar a activar una associació veïnal que havia quedat fora de servei l’any 1991. El president d’aquesta junta és Josep Pallerols que té molt clara una de les principals fites que s’han proposat, “hem de reclamar a l’Ajuntament totes les coses que s’han de fer, ja que fa més de deu anys que al barri de la Llosa no s’hi fa cap actuació”.

Xarxa de distribució de l’aigua, vella

“El problema més greu que tenim és que la xarxa de distribució de l’aigua és molt antiga. Està feta de pvc i els tubs es trenquen amb facilitat. Enguany ja portem entre 10 i 15 avaries d’aigua al barri i com que no hi ha aixetes per poder tancar el pas de l’aigua enlloc, el que es fa és tancar l’entrada general d’aigua al barri i obrir-ne la sortida al mar. Es buida el barri d’aigua i s’aboquen milers i milers de litres al mar per poder reparar una avaria. Això no passaria si es fes una renovació de la xarxa de distribució de l’aigua al barri”, apunta Pallarols. Una altra de les queixes apunta al tema del cablatge. Segons Pallarols, “sembla el tercer món. Hi ha llocs en què hi ha fins a nou cables penjats”. El president de l’Associació de Veïns de la Llosa diu que l’any passat, quan es va fer la instal·lació de gas al barri, va proposar a l’Ajuntament que s’aprofitessin les rases per soterrar els cables, però com ell mateix diu, “no em van fer cas, ni els tècnics ni els polítics”.

La Llosa, un barri

La Llosa és un barri de Cambrils, no una urbanització. Així ho remarca Pallarols, ja que segons diu ell, “l’Ajuntament es veu que de vegades no ho té massa clar. Al nostre barri, per exemple, no passa el servei d’Urbaser per a la recollida de mobles i trastos vells. Ens van deixar fora d’aquest servei. A banda, cal dir que la neteja al barri és un desastre”. Altres queixes dels veïns de la Llosa apunten el fet que les voreres estan plenes d’herbes o que no hi ha tanques que separin la via del tren de la urbanització. Pallarols diu que les queixes dels veïns s’han fet arribar moltes vegades a l’Ajuntament i que de moment no s’ha fet res.

§ Es recupera la festa major del barri de la Llosa §

Després de més de 10 anys de no fer-ne l’Associació de Veïns i Propietaris del Barri de la Llosa tornarà a celebrar la Festa Major del barri els propers 1, 2 i 3 d’agost. El pregó, a càrrec de Josep Salceda, encetarà el cap de setmana festiu en el que també hi haurà ball, ballada de sardanes, cercavila, festival infantil, concurs popular de truites i sardinada i xocolatada pels socis. Els actes festius es faran al carrer Margarides, al mateix lloc on es feien fa més de 10 anys.

§ Terrenys públics en mans de particulars§

L’any 1979, Cambrils Mediterráneo SA, la promotora de les urbanitzacions Cambrils Puerto i Cambrils Playa que en aquella època conformaven l’actual barri de la Llosa, les va passar a l’Ajuntament. Segons explica Pallarols, “en aquest traspàs es van cedir tot un seguit de terrenys i parcel·les com a zones verdes a l’Ajuntament”. L’any passat el president de l’Associació de Veïns de la Llosa va mirar com estava aquesta qüestió per tal de mirar de fer un parc públic en alguna d’aquestes zones i al mirar documents i plànols va descobrir que alguns d’aquests terrenys que són municipals, concretament dos que tenen més de 4.000 metres quadrats, ara tenen propietari, “vaig parlar amb l’Ajuntament per explicar-los aquest fet. Tinc un informe dels serveis jurídics de l’Ajuntament que em dóna la raó. És a dir, algú s’ha quedat uns terrenys que havien de ser zona verda municipal. És increïble”. A tot això cal dir que l’Ajuntament, l’any 1979, no va portar aquests terrenys al registre de la propietat mentre que uns particulars, en algun moment o altre, sí que ho van fer. Segons l’informe jurídic, si l’Ajuntament vol recuperar la titularitat d’aquests terrenys només li queda la via d’exercir les accions corresponents davant els jutjats civils ordinaris en el termini dels dos anys a comptar des de la inscripció de la immatriculació per part dels particulars. A més, l’informe assenyala que caldrà avisar a Renfe, ja que una part d’aquesta zona verda ara en mans de particulars pertany al sistema ferroviari.