Imatge del ple del Parlament en què els alumnes van fer de polítics

Els alumnes de quart d’ESO del col·legi Cardenal Vidal i Barraquer van participar en una de les activitats organitzades des del Parlament de Catalunya per tal d’apropar aquesta institució als estudiants. Aquest és el segon any que es duu a terme aquesta iniciativa, fet que ha permès corregir alguns dels defectes detectats en l’edició anterior. L’objectiu de “Fem una llei” és conèixer el Parlament i la feina de polític simulant el procés d’elaboració d’una llei: debat, acord, presentació al ple del Parlament i votació. El que més va costar als alumnes, que no pensaven que realment fos així, és la dificultat d’arribar a un acord.

Es van formar cinc grups polítics integrats per quatre centres escolars, designats per una lletra i sense cap ideologia predefinida. Eren membres del grup polític C el col·legi Cardenal Vidal i Barraquer de Cambrils, l’IES Joan Guinjoan i Gispert de Riudoms, l’IES El Castell d’Esparreguera i l’IES Terres de Ponent de la Seu d’Urgell. El mes de novembre de 2003 va arribar el text del projecte de llei a les escoles. Abans de Nadal, 16 alumnes del centre cambrilenc es van apuntar voluntàriament per participar en aquesta activitat i a partir del gener van començar a reunir-se els dimecres després de l’horari escolar. Via xat, telèfon, correu electrònic i d’altres es van anar discutint les esmenes al projecte de llei entre els centres del mateix grup.

El col·legi Cardenal Vidal i Barraquer va ser convidat a participar a “Fem una llei” ja que és una Escola Promotora de Salut. Això vol dir que segueixen tots els programes de salut que vénen recomanats des de la Unió Europea, la Generalitat i l’Ajuntament local. El centre cambrilenc fa cinc anys que està adherit a aquest programa i ha realitzat diverses campanyes per a tots els alumnes, des d’educació infantil fins a quart d’ESO. El col·legi cambrilenc i l’IES Joan Guinjoan i Gispert de Riudoms eren els únics centres de la demarcació de Tarragona que van participar en aquesta edició.

§ Primera trobada§

El 29 de març es va dur a terme la primera trobada cara a cara al Parlament. Aquest dia cadascun dels centres va dur un alumne especialitzat en el preàmbul i cadascun dels títols de la llei: esports, alimentació i drogues. En la sessió del matí cada grup polític va disposar d’una sala pròpia per poder-se reunir i discutir. Aquesta activitat va estar tutelada per un membre de la Comissió del Parlament. A la tarda, el debat es va dur a terme en grups mixtos integrats pels responsables de cada grup polític i en subgrups especialitzats en el preàmbul i cadascun dels apartats de la llei. La jornada va acabar amb una visita guiada pel Parlament.

§ El ple del Parlament§

El dia 3 de maig es va celebrar el ple del Parlament. Cadascun dels centres disposava d’un minut i mig per exposar les seves conclusions. El temps estava cronometrat per tal que tothom tingués temps de parlar durant la sessió. El Canal Parlament va retransmetre en directe aquesta inhabitual sessió plenària.
Un dels fets que més va sorprendre Joaquim Borràs, professor acompanyant i un dels responsables de l’activitat al centre junt amb Francesc Recasens, va ser fins a quin punt el Parlament especifica detalladament tot el que s’ha de fer. Set alumnes de cada centre van poder seure als bancs dels diputats; a primera fila, al banc del govern, el portaveu de cada centre. Dos alumnes més i un professor podien estar a la tribuna i un altre professor s’estava dret a l’entrada. Vuit o nou alumnes més i un altre professor s’estaven en una sala de comissions des d’on podien seguir la sessió a través de la televisió.

El que va sobtar Judit Bustos, portaveu del col·legi Cardenal Vidal i Barraquer, van ser les obligatòries formes protocol·làries amb què s’havia de començar i acabar cadascuna de les intervencions. Encara que al principi tenia vergonya, de seguida es va sentir molt bé “perquè el Parlament és molt petit, tot i que a la tele es veu més gran”. A la Judit li va agradar que la Irene Rigau estigués atenta durant les intervencions, ja que “semblava que la resta de polítics no et fessin cas perquè estaven escrivint tota l’estona”. La sessió va estar presidida per la Mesa del Parlament i pel seu president, Ernest Benach. Cadascun d’aquests va dirigir unes paraules als assistents i els representats de cada grup polític van prometre prendre nota de les observacions fetes. Votada a mà alçada, la llei va ser aprovada per unanimitat però, malgrat això, no és vinculant.

§ El contingut de la llei§

El projecte de llei es dividia en un preàmbul i tres articles o títols. Els alumnes cambrilencs que van assistir a la sessió del dia 29 van dividir-se de la següent manera: Juanjo Guardiola com a responsable del preàmbul, Elena Barceló d’esports, Marta Acosta d’alimentació i Vania Moreno de drogodependències (tabac, alcohol i drogues). En el debat al ple del Parlament del dia 3, Judit Bustos va presentar les conclusions del grup polític C sobre esports. La resta de centres del grup C van presentar el preàmbul i els altres dos títols.

Cinc dels alumnes que van participar en aquesta activitat junt amb el professor del col·legi Cardenal Vidal i Barraquer, Joaquim Borràs

A partir del projecte de llei de defensa i fonament de conductes saludables, tots els grups van introduir diverses esmenes de modificació, supressió i/o addició. Juanjo Guardiola considera que l’acord en el preàmbul va ser fàcil, ja que tan sols consistia en un resum dels tres articles i en una petita introducció. L’àrea d’esports va ser una de les més conflictives, segons Elena Barceló. El més difícil va ser posar-se d’acord en quines instal·lacions i de quin material calia disposar en cada lloc. El debat es va generar perquè calia pensar com apropar l’esport a tothom i com es gestionava la ubicació de les instal·lacions i l’accés a aquestes. El títol d’alimentació va arribar a la conclusió que la millor opció era disposar d’informació i a partir d’aquí cadascú és responsable del que menja. Marta Acosta apunta que també es va acordar que el “menjar escombraria” no dugui regals per tal de no fomentar-ne el consum. Vania Moreno emfatitza que el títol de drogodependències va ser el grup que va arribar més ràpidament a un acord, ja que gairebé no van tenir problemes. Tot i això, es va reclamar que si als 16 anys són responsables per treballar també ho haurien de poder ser per beure. A vegades, però, les discussions més enceses es generaven per quina paraula emprar o com construir una frase.