Luigi Cianti, el pelegrí exmilionari que al llarg de 15 anys ha recorregut mig món, passa per Cambrils
 |
| Pilar Caldevilla i Luigi Cianti, al carrer de Sant Plàcid de Cambrils, ahir al matí |
Luigi Cianti és un exmilionari italià que fa quinze anys va donar tota la seva fortuna valorada en 5 milions d'euros per deixar-ho tot i dedicar-se a recórrer a peu gran part de quatre continents. Aquesta ja és la 32a vegada que fa el Camino de Santiago sortint des de la Ciutat del Vaticà, de fet ha batut el Guiness de major nombre de Compostelanas aconseguides i també n'ha aconseguit un altre pels milers i milers de quilòmetres que ha recorregut. Acompanyat sempre per la seva radiant companya Pilar Caldevilla des de ja fa més de quatre anys, aquesta vegada volen arribar a Santiago tot travessant Espanya i Portugal, resseguint el GR paral·lel a la costa. Ahir, en el seu pas per Cambrils, vam tenir l'oportunitat de poder conèixer de primera mà la història d'en Luigi. Pilar Caldevilla ens explicava carregada d'energia i optimisme la seva intenció de publicar-ne un llibre.
Una vida plena de contrastos
Luigi Cianti, ara amb 64 anys a les seves espatlles, es va criar en un orfanat de Roma i hi va passar la seva infantesa i adolescència, la seva mare l'havia abandonat. Quan va fer la mili, es va treure el carnet de camioner i va començar a treballar per l'empresa Gallardi, una de les més importants d'Itàlia. Justament s'enamorà de la filla del cap, la Daniela, i s'hi va casar al cap de poc temps. Però després de viure 25 anys feliços, ara ja fa 15 anys la seva esposa va contreure un càncer i es va morir. Una mort que no va poder superar i de la qual en derivà una profunda depressió que el conduí al món de les drogues. Un dia, després de portar-ne alguns sense dormir, va patir un greu accident de cotxe i va tornar a néixer; el Ferrari que conduïa va quedar completament destrossat, aquest va ser el cop d'efecte definitiu que el va fer reaccionar. Quan finalment es va despertar, va decidir que calia canviar de vida, no podia continuar tot d'aquesta manera. Llavors va ser quan va donar tota la seva fortuna a missioners cristians i mogut per la seva fe cristiana, va tenir la primera de les múltiples experiències viscudes tot fent peregrinacions, realitzant íntegrament el recorregut que separa Roma de Jerusalem. El mateix Papa Joan Pau II se n'assabentà de la seva bona obra desinteressada i demanà a tots els clergues que l'acollissin.
El dia a dia del pelegrí
Tot i que pot semblar estrany, durant aquest anys només ha viscut de l'hospitalitat de la gent. La seva companya Pilar Caldevilla ens explicava que realment està molt ben organitzat, "tant a Itàlia com a Alemanya, Bèlgica fins arribar a França, tot el clergat obre les portes gratuïtament a tot aquell que sigui pelegrí, de fet és una figura molt protegida arreu d'Europa, tothom se t'apropa i t'oferixen de tot". Pilar ho sintetitzava: "fer de pelegrí és rebre solidaritat de les persones, sense importar la classe social a la qual pertanyen ja que quan algú fa el camí s'allibera de tot i es retroba amb ell mateix". Ens assegurava que és una cosa molt especial, "és màgic perquè sempre que sorgeixen problemes acaba arribant algú que t'ajuda".
Luigi manifestava obertament el seu incansable afany de caminar. Encara no veu cap meta, la seva intenció és seguir caminant mentre el cos aguanti.
Una vida plena de contrastos
Luigi Cianti, ara amb 64 anys a les seves espatlles, es va criar en un orfanat de Roma i hi va passar la seva infantesa i adolescència, la seva mare l'havia abandonat. Quan va fer la mili, es va treure el carnet de camioner i va començar a treballar per l'empresa Gallardi, una de les més importants d'Itàlia. Justament s'enamorà de la filla del cap, la Daniela, i s'hi va casar al cap de poc temps. Però després de viure 25 anys feliços, ara ja fa 15 anys la seva esposa va contreure un càncer i es va morir. Una mort que no va poder superar i de la qual en derivà una profunda depressió que el conduí al món de les drogues. Un dia, després de portar-ne alguns sense dormir, va patir un greu accident de cotxe i va tornar a néixer; el Ferrari que conduïa va quedar completament destrossat, aquest va ser el cop d'efecte definitiu que el va fer reaccionar. Quan finalment es va despertar, va decidir que calia canviar de vida, no podia continuar tot d'aquesta manera. Llavors va ser quan va donar tota la seva fortuna a missioners cristians i mogut per la seva fe cristiana, va tenir la primera de les múltiples experiències viscudes tot fent peregrinacions, realitzant íntegrament el recorregut que separa Roma de Jerusalem. El mateix Papa Joan Pau II se n'assabentà de la seva bona obra desinteressada i demanà a tots els clergues que l'acollissin.
El dia a dia del pelegrí
Tot i que pot semblar estrany, durant aquest anys només ha viscut de l'hospitalitat de la gent. La seva companya Pilar Caldevilla ens explicava que realment està molt ben organitzat, "tant a Itàlia com a Alemanya, Bèlgica fins arribar a França, tot el clergat obre les portes gratuïtament a tot aquell que sigui pelegrí, de fet és una figura molt protegida arreu d'Europa, tothom se t'apropa i t'oferixen de tot". Pilar ho sintetitzava: "fer de pelegrí és rebre solidaritat de les persones, sense importar la classe social a la qual pertanyen ja que quan algú fa el camí s'allibera de tot i es retroba amb ell mateix". Ens assegurava que és una cosa molt especial, "és màgic perquè sempre que sorgeixen problemes acaba arribant algú que t'ajuda".
Luigi manifestava obertament el seu incansable afany de caminar. Encara no veu cap meta, la seva intenció és seguir caminant mentre el cos aguanti.