El Festival de Música porta el jazz més autèntic de la mà de Cris Juanico i un apropament al flamenc amb José Montón i Olvido Lanza
 |
| Olvido Lanza i José Montón, en un moment del concert del passat divendres a la nit, a la Cripta de l'Ermita |
Dins del cicle de concerts que ofereix el Festival de Música, aquest divendres dia 7 d'agost a la Cripta de l'Ermita era el torn de l'estil flamenc barrejat amb trets de la música clàssica de la mà de José L. Montón i Olvido Lanza, a la guitarra i al violí respectivament.
Montón, amb una llarga experiència en el món de la música flamenca, és qui s'encarrega de les tasques d'arranjament de les peces. Ja de ben jove va començar els seus estudis, sense perdre de vista el flamenc com a tendència musical a seguir; ha tocat amb artistes com Antonio Canales, Domingo Ortega, Mayte Martín, va ser guitarra solista en l'espectacle Cumbre flamenca en el baile que esdevingué de gran èxit i comportà una gira arreu del món. També ha aconseguit primers premis en els certàmens internacionals de flamenc de Barcelona, Nimes, entre d'altres. Des de l'any 1996 ha enregistrat diversos treballs els quals han estat premiats en diverses ocasions. Olvido Lanza va estudiar amb el reconegut violinista i compositor català Xavier Turull, posteriorment ha realitzat concerts arreu de l'estat, obtenint el Primer Premi en el Concurs Joan Massià i el Primer Premi de Música de Cambra en el Concurs Permanent de Joventuts Musicals d'Espanya. Ha col·laborat amb l'OCB, amb l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, amb l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure. Ha tocat amb músics com Carlos Santos, Jim Hall, Steve Wonder, Caetano Veloso, entre d'altres.
La seva interpretació enèrgica i entranyable, va delectar els oients amb tot un recull de peces adaptades per la seva interpretació conjunta de guitarra i violí. El programa estava compost per alguns temes del propi José Luís Montón com la farruca "Mujer Española", o bé "Calle Adoración". D'altres eren simples cançons populars, "Los 4 muleros", "Perfume de gitana", però revitalitzades seguint la línia flamenca. I fins i tot alguna de més curiosa i trencadora, i que de ben segur va causar un efecte sorpresa degut a la nova sonoritat aportada per la reconversió feta seguint les tendències flamenques, és el cas de l'arranjament realitzat a la Suitte n.4 per a llaüt de J.S.Bach.
El jazz més autèntic, amb Big Band inclosa i en Cris Juanico com a solista, fa parada al Parc Samà
La nit del dissabte 8 d'agost va arribar amb un dels plats forts del Festival: Cris Juanico i l'Original Jazz Orquestra Taller de Músics en concert. Amb tota la platea plena i part de la graderia, els nombrosos assistents van poder gaudir d'un programa variat, ple de grans estàndards del jazz i amb una formació magnificent: guitarra, contrabaix, piano i bateria com a base; i dins de la formació Big Band: 5 saxos, 4 trombons i 5 trompetes, sota la direcció de Vicens Martín.
El programa es basava en la interpretació de temes dels dos últims treballs discogràfics d'en Cris Juanico, enregistrats també conjuntament amb l'Original Jazz Orquestra: Vola'm a sa Lluna (2006) i Tot de mi (2008). Dos àlbums farcits de clàssics de la música jazz i també de moltes cançons tendres i de caire amorós, de vegades amb tendències que es desviaven cap a un estil de música proper al soul o al R&B.
El concert va començar de manera suau amb Vent d'estiu, un tema que com d'altres, han estat traduïts i adaptats al català pel mateix Cris Juanico. Seguidament va sonar Tot de mi, "All of me", un conegut estàndard de Seymour Simmons que també és la cançó que dóna nom al disc. En obres com Una trampa suau, la secció de vents ja es feia notar puntualment amb els cops secs i estridents, típics d'aquest tipus de formacions. L'estil més soul també va fer acte de presència amb temes com "Walk on by", traduït com Passa de llarg, o d'altres de més suaus i misterioses com Killing me softly, Ànima i cor o bé el blues Love me tender de l'Elvis Presley. Gairebé totes les peces restants van ser d'estil swing, remarcant grans clàssics com Vola'm a sa lluna, l'adaptació de "Fly me to the moon". El concert finalitzà amb l'estàndard de jazz "It don't mean a thing", reconvertit seguint un estil molt proper al R&B, i que comptà amb la participació del públic, entonant "dowap" al ritme imposat per en Cris Juanico. Com que el públic en volia més, van acabar interpretant un parell de bisos: el primer va ser el de la conegudíssima cançó Queda't amb mi, "Stand by me", i el segon va ser un tema dels Ja t'ho Diré, titulat "Ei, Joan", amb arrels molt properes al Funky Blues,que alliberà tota una nova manera de percebre'l gràcies al so potent de la Big Band.
Montón, amb una llarga experiència en el món de la música flamenca, és qui s'encarrega de les tasques d'arranjament de les peces. Ja de ben jove va començar els seus estudis, sense perdre de vista el flamenc com a tendència musical a seguir; ha tocat amb artistes com Antonio Canales, Domingo Ortega, Mayte Martín, va ser guitarra solista en l'espectacle Cumbre flamenca en el baile que esdevingué de gran èxit i comportà una gira arreu del món. També ha aconseguit primers premis en els certàmens internacionals de flamenc de Barcelona, Nimes, entre d'altres. Des de l'any 1996 ha enregistrat diversos treballs els quals han estat premiats en diverses ocasions. Olvido Lanza va estudiar amb el reconegut violinista i compositor català Xavier Turull, posteriorment ha realitzat concerts arreu de l'estat, obtenint el Primer Premi en el Concurs Joan Massià i el Primer Premi de Música de Cambra en el Concurs Permanent de Joventuts Musicals d'Espanya. Ha col·laborat amb l'OCB, amb l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, amb l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure. Ha tocat amb músics com Carlos Santos, Jim Hall, Steve Wonder, Caetano Veloso, entre d'altres.
La seva interpretació enèrgica i entranyable, va delectar els oients amb tot un recull de peces adaptades per la seva interpretació conjunta de guitarra i violí. El programa estava compost per alguns temes del propi José Luís Montón com la farruca "Mujer Española", o bé "Calle Adoración". D'altres eren simples cançons populars, "Los 4 muleros", "Perfume de gitana", però revitalitzades seguint la línia flamenca. I fins i tot alguna de més curiosa i trencadora, i que de ben segur va causar un efecte sorpresa degut a la nova sonoritat aportada per la reconversió feta seguint les tendències flamenques, és el cas de l'arranjament realitzat a la Suitte n.4 per a llaüt de J.S.Bach.
 |
| Cris Juanico amb l'Original Jazz Orquestra, en un moment de la seva actuació, el passat dissabte a la nit |
El jazz més autèntic, amb Big Band inclosa i en Cris Juanico com a solista, fa parada al Parc Samà
La nit del dissabte 8 d'agost va arribar amb un dels plats forts del Festival: Cris Juanico i l'Original Jazz Orquestra Taller de Músics en concert. Amb tota la platea plena i part de la graderia, els nombrosos assistents van poder gaudir d'un programa variat, ple de grans estàndards del jazz i amb una formació magnificent: guitarra, contrabaix, piano i bateria com a base; i dins de la formació Big Band: 5 saxos, 4 trombons i 5 trompetes, sota la direcció de Vicens Martín.
El programa es basava en la interpretació de temes dels dos últims treballs discogràfics d'en Cris Juanico, enregistrats també conjuntament amb l'Original Jazz Orquestra: Vola'm a sa Lluna (2006) i Tot de mi (2008). Dos àlbums farcits de clàssics de la música jazz i també de moltes cançons tendres i de caire amorós, de vegades amb tendències que es desviaven cap a un estil de música proper al soul o al R&B.
El concert va començar de manera suau amb Vent d'estiu, un tema que com d'altres, han estat traduïts i adaptats al català pel mateix Cris Juanico. Seguidament va sonar Tot de mi, "All of me", un conegut estàndard de Seymour Simmons que també és la cançó que dóna nom al disc. En obres com Una trampa suau, la secció de vents ja es feia notar puntualment amb els cops secs i estridents, típics d'aquest tipus de formacions. L'estil més soul també va fer acte de presència amb temes com "Walk on by", traduït com Passa de llarg, o d'altres de més suaus i misterioses com Killing me softly, Ànima i cor o bé el blues Love me tender de l'Elvis Presley. Gairebé totes les peces restants van ser d'estil swing, remarcant grans clàssics com Vola'm a sa lluna, l'adaptació de "Fly me to the moon". El concert finalitzà amb l'estàndard de jazz "It don't mean a thing", reconvertit seguint un estil molt proper al R&B, i que comptà amb la participació del públic, entonant "dowap" al ritme imposat per en Cris Juanico. Com que el públic en volia més, van acabar interpretant un parell de bisos: el primer va ser el de la conegudíssima cançó Queda't amb mi, "Stand by me", i el segon va ser un tema dels Ja t'ho Diré, titulat "Ei, Joan", amb arrels molt properes al Funky Blues,que alliberà tota una nova manera de percebre'l gràcies al so potent de la Big Band.