Cultura

El poeta, assagista i traductor José Corredor Matheos acosta la seva poesia a l'Aula de Poesia de la URV

Per Berta Ruiz



El poeta José Corredor Matheos és acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando
L'Aula de Poesia de l'Antena del Coneixement de la URV a Cambrils va rebre el passat divendres al centre Les Basses, la visita del poeta José Corredor Matheos –acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Premi Nacional de Traducció 1984, Creu de Sant Jordi 1988, Premi d'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya 1993, Premi Nacional 2005 i Premi Ciutat de Barcelona 2007–. Entre els guardons que ha rebut aquest poeta, assagista i traductor –nascut a Alcázar de San Juan l'any 1929 i resident a Barcelona des de 1936– hi destaquen el premi Boscán de Poesía (1961), el Premi Naiconal de Traducción per la seva antologia bilingüe "Poesía catalana contemporánea (1988) i el Premio Nacional de Poesía per "El don de la ignorancia" (2005).

Moments abans d'iniciar la seva lectura de poemes, José Corredor atenia a Revista Cambrils Diari Digital i valorava la situació actual de la poesia, tot afirmant que "la poesia està molt malament, la poesia no té sortida econòmica. Fa 70 anys, el poeta Vicente Aleixandre ja deia 'la poesia no dóna per a menjar, si de cas, per a berenar'. La poesia requereix una atenció, una solitud i un recolliment que la novel·la no necessita. La poesia no és una distracció, si és bona l'has de posar dins teu, al teu interior i a la teva ment. Necessites crear-te una situació especial".

Per altra banda, Corredor també afirmava que encara segueix escrivint, ja que "la poesia encara no m'ha deixat. La poesia no la deixes, et deixa ella a tu. I segueix rajant quan vol, però no és que sigui un geni o un dimoni, és el teu subconscient que t'ho dicta. Al subconscient és on es van quedant tots els records. Quan treballes poesia, treballes a un nivell més profund que el de la vida quotidiana conscient, la vida quotidiana rellisca sobre moltes coses veient-les d'una manera superficial. La poesia requereix un estat d'ànim diferent, i per tant, has de crear un silenci interior per a que la poesia surti, i aquest mateix silenci també l'ha de crear el lector".

Comenta aquest article