Informació general

Hortènsia Grau, delegada territorial d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Ciutadana: “Tenim una de les societats més segures, però ara és quan la gent té una major concepció del risc”

Per Berta Ruiz

Hortènsia Grau és la delegada territorial del Departament d’Interior de la Generalitat

La delegada territorial d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Ciutadana –la cambrilenca Hortènsia Grau– ha viscut molt de prop el recent desplegament dels Mossos d’Esquadra al Camp de Tarragona. El desembre de 2007 assumia aquest càrrec i engegava una nova etapa i un nou repte professional i personal. Un any després, fa balanç a Revista Cambrils i repassa l’actualitat.

Com ha viscut els mesos previs al desplegament dels Mossos d’Esquadra al Camp de Tarragona?

Els Mossos d’Esquadra i els Bombers són uns cossos operatius que ja tenen els seus comandaments, i jo no hi tinc competència orgànica, però sí funcional. Això explica quina part del desplegament he viscut més; per exemple, he coordinat amb Barcelona tot el tema de les obres de les comissaries; hem fet reunions amb els alcaldes, entitats, associacions de veïns; hem anat a tots els consells comarcals a explicar el desplegament i també hem fet el seguiment dels convenis de col·laboració entre els Mossos d’Esquadra i les policies locals. He treballat el vessant informatiu i també de coordinació. També va ser molt important tota la feina realitzada al Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT), on hi tinc actualment la seu. Tota la feina que va implicar muntar la sala operativa dels Mossos d’Esquadra, en el lloc que abans era la sala d’emergències del CECAT.

Unes setmanes després del desplegament dels Mossos d’Esquadra al Camp de Tarragona, com ha estat l’encaix d’aquest nou cos policial?

En general, la percepció dels alcaldes i de les policies locals és molt positiva. S’ha notat la presència dels cotxes patrullant a les ciutats. Les policies locals també comenten que estan contents, perquè una cosa és signar el conveni de col·laboració, i després aquest s’ha de fer efectiu, en la coordinació del dia a dia. Estan contents, perquè la informació és compartida i la coordinació és total. En definitiva, és una única policia de Catalunya que té dos cossos: els Mossos d’Esquadra i la Policia Local. Quant als punts de vista negatius; en temes de seguretat, a part de les dades, el que més compta és la percepció de la ciutadania. Quan el conseller va presentar les dades sobre l’enquesta de seguretat deia que “mai la societat ha estat tan segura i, en canvi, mai la percepció del risc entre la gent ha estat tan alta”. Tenim una de les societats més segures, si ho comparem històricament, ja que tenim tot tipus de proteccions. Però també és quan la gent té una major concepció del risc.

A mesura que hi hagi noves promocions dels Mossos, s’aniran incrementant les plantilles de les comissaries?

Les distribucions de plantilles sempre van per regions. Aquest és un sistema en xarxa, molt territorial i, per tant, qui organitza sempre és la sala central. El model de reacció és per patrullatge i, per tant, sempre operarà qui estigui més a prop. El nombre d’agents pot oscil·lar per reforçar un dispositiu concret o una ABP concreta. Els efectius dins de la regió es distribueixen en funció de les necessitats. Cada promoció nova que surt es distribueix per tot Catalunya i s’equilibra en el territori en funció del nombre d’habitants i en funció d’unes variables.

Com a encarregada també dels temes de participació ciutadana, quines tasques i projectes es duen a terme?

La Direcció General de Participació Ciutadana està estructurada en dues grans subdireccions generals: una, que treballa els processos de participació ciutadana dins de la Generalitat i l’altra, que treballa la participació ciutadana amb la col·laboració de les administracions locals. Fem moltes coses; per exemple: tots els processos participatius que es fan abans d’una llei i totes les consultes públiques. D’altra banda, tenim la subdirecció que treballa amb els ens locals i que impulsa tots els temes de participació en els municipis; a Cambrils, per exemple, vam subvencionar la diagnosi de la dona, una part de la Llei de Barris, el Projecte Educatiu de Ciutat (PEC).

Pel que fa al projecte del Memorial Democràtic...

Ja fa anys que s’hi treballa, però el fet d’aprovar la Llei de la Memòria Històrica a Catalunya també ens va donar força per continuar tirant endavant. S’està treballant molt fort, des de la Direcció General del Memorial Democràtic ja es va presentar el Projecte d’Eixos de la Memòria, que articula Catalunya en uns grans eixos temàtics a partir dels quals tirem endavant una sèrie de projectes, d’espais i centres d’interpretació. Actualment, també estem treballant en la dignificació de les fosses comunes i la recerca de les persones desaparegudes.

§ “Jo no he tingut un antecessor que em passés el relleu”§ Abans d’aquest càrrec va ser tècnica d’Ensenyament a l’Ajuntament de Cambrils. Com ha viscut el canvi?

 Vaig ser tècnica d’Ensenyament, però anteriorment també vaig ser professora durant 21 anys, i això no ho oblido. Aquesta és la meva formació de base. Penso que si t’agafes els canvis amb il·lusió, aquests sempre són bons. Els primers mesos van ser una mica estressants, perquè has d’aprendre molt. I més en una qüestió nova, perquè jo no he tingut un antecessor que em passés el relleu. He hagut de començar de nou i en un any força complicat. Ha estat un primer any d’aprenentatge, molt intens. Fa molts anys que sóc funcionària. L’any 1983 vaig començar a treballar en l’àmbit públic i sempre m’ha guiat la vocació de servei públic. Sempre pensant que treballes per a la ciutadania, que treballes al govern i que això és patrimoni comú.

Com és el dia a dia d’una delegada territorial?

Aquest és un departament de material sensible. Són temes dels quals no pots desconnectar. Al matí pots estar a la sala del Centre d’Emergències de Catalunya i a la tarda haver d’anar a parlar sobre un tema de Memorial Democràtic, atendre els mitjans i també assistir a moltes reunions. Són jornades maratonianes. És molt entretingut.


Comenta aquest article