En Rainer i la Franziska amb els seus caiacs al port de Cambrils

Fer la volta a Europa en caiac és un recorregut de 10.000 quilòmetres plens d’aventures, riscos i sorpreses. Aquesta és l’opció del matrimoni format per en Rainer, alemany, i la Franziska, austríaca. Ells són els primers al món a intentar aquest repte que es convertirà en un rècord Guinness. Conèixer de primera mà i establir contacte amb totes les cultures i les persones d’Europa, aquesta és la fita que els va motivar a fer la ruta. A més, sempre que poden intenten aprendre la llengua del país que visiten.

La volta a Europa en caiac va començar l’1 maig de l’any 2000 a Alemanya, navegant el riu Danubi fins arribar a la mar Negra passant per Àustria i Hongria. Han recorregut la costa de Turquia, han estat a 24 illes gregues i han vorejat la costa d’Itàlia i França. Han arribat a les costes catalanes, el dia 4 de setembre a Cambrils, i a l’octubre esperen arribar a l’estret de Gibraltar. Ja fa tres anys que viatgen sense aturar-se, sempre que el temps els ho permet, però calculen que si tot els va bé encara queden dos anys més de viatge. Han de recórrer Portugal, França, Bèlgica i Holanda fins arribar una altra vegada a Alemanya. L’any 2005 esperen arribar a Hamburg, l’últim port. Feia quatre anys que preparaven el viatge i s’entrenaven amb el caiac; quan acabin volen escriure un llibre amb totes les anècdotes. Més endavant no descarten un desafiament similar al continent americà, ja que un dels seus patrocinadors els ha proposat aquest nou repte.

Les etapes

En Rainer i la Franziska naveguen cada dia resseguint el perfil de la costa a uns sis quilòmetres de distància. Cada etapa dura nou hores en què recorren uns 35 quilòmetres a l’estiu i 20 a l’hivern. El dia 2 de setembre, un dels millors dies de navegació, van aconseguir la fita rècord de 45 quilòmetres en una etapa. Viatgen amb un mapa de carreteres, “no ens interessa un mapa del fons marí perquè la fondària d’un caiac és ben escassa”. En canvi sí és molt més útil tenir un mapa convencional que els indica on hi ha els ports per saber on poden comprar allò que els fa falta. Les aturades a les ciutats són per comprar-hi menjar i d’altres provisions o per connectar-se a Internet.

Quan arriben a una port demanen si poden quedar-s’hi a passar la nit i munten una tenda de campanya per dormir. El caiac és el mitjà de transport d’aquesta aventura i la seva casa, fins i tot i han dormit “però no és gaire còmode”. Cadascun dels caiacs, amb tot l’equipatge, pesa 120 quilos perquè han de viatjar amb totes les pertinences al damunt. Hi porten la tenda de campanya, sacs de dormir, roba, estris de cuina, menjar, aigua, estris de navegació i un diari de ruta. El pes és un gran inconvenient quan els caiacs bolquen a causa dels temporals, perquè requereix un gran esforç tornar a girar-los i buidar l’aigua que hi ha entrat.

Polissó a bord

La parella, però, no viatja sola. Els acompanya un ànec de deu mesos, un company ideal perquè s’adapta molt bé a les condicions del viatge. Expliquen que mentre ells remen l’ànec salta a l’aigua, neda, vola i sempre retorna al caiac. Quan planten la tenda els fa de vigilant a fora, ja que quan algú s’hi acosta comença a fer soroll. Aquest és el segon ànec que adopten perquè el primer els el van robar i se’l van menjar.

§ Sorpreses a cada port§

La mala mar i el vent són els pitjors enemics de la ruta. Els caiacs tenen una vela, però són escasses les vegades que no han hagut de remar. Recorden especialment un dia a la mar Negra en què van haver de lluitar contra un fort vent, “va ser extenuant perquè en nou hores tan sols vam recòrrer 4 quilòmetres i mig”. A més, durant aquests tres anys han operat dues vegades en Rainier d’una hèrnia discal.

“Cada dia és una sorpresa perquè mai sabem què ens podem trobar ni qui ens rebrà a cada port”. A Turquia, per exemple, van rebre la Franziska amb un ram de flors a cada port en què s’aturaven. A Romania “ens van arribar a amenaçar amb una pistola a canvi de diners” recorda en Rainer. Quan han dormit a alta mar i en zones rocoses ha estat perillós perquè de nit són molt petits i foscos per als gran vaixells. Al Club Nàutic de Mònaco no els van deixar plantar la seva tenda, però a canvi els van convidar a allotjar-se en un hotel de luxe quatre dies.