El Centre Cultural de Cambrils sinaugurarà el setembre
 | |
| Imatge del Centre Cultural el dia de lentrega de lobra |
Hi eren presents el regidor Lluís Colom i larquitecta Elena Pijoan, així com tècnics de lempresa constructora de lequipament. Tots ells van explicar el funcionament de les instal·lacions i les diferents dependències de ledifici i els seus usos. A lacte hi eren presents una trentena de persones que van recórrer tot ledifici, des dels soterranis fins a dalt a la coberta, observant la dificultat tècnica que comporta una construcció daquestes característiques, sobretot pel que fa al tema de les instal·lacions, fet que va remarcar Elena Pijoan en el transcurs de la visita.
En finalitzar el recorregut visual, el regidor Lluís Colom va creure oportú la possibilitat de comentar les diferents propostes que des de la Regidoria shavien proposat com a possibles noms de lequipament, entre els quals destaquen: Centre Cultural Cepal, Centre Cultural Cambrils, Centre Cultural Claror, Centre Cultural Vèrtex, Centre Cultural la Cúpula o bé Centre Cultural el Pati. Cadascú hi va dir la seva, tot i que la immensa majoria dassistents coincidia amb lopinió que es tracta del primer centre cultural de la població, i com a tal havia de rebre la denominació de Centre Cultural de Cambrils.
Aquest centre sinaugurarà el proper dia 8 de setembre, dins els actes de la Festa Major de la Mare de Déu del Camí.
§ Un edifici multifuncional i amb diferents usos§ Amb aquest equipament podran gaudir, tant les entitats com el poble en general, dun edifici amb diferents usos i funcions, adaptable a qualsevol mena dactivitat. És un edifici concebut per permetre aquesta flexibilitat dactivitats: tallers, sales de reunions, sales dexposicions diàfanes, una sala dactes i despatxos per a les entitats, entre daltres.
Ledifici, obra de larquitecta municipal Elena Pijoan, es desenvolupa a lentorn dun pati central, a triple alçada i cobert per un lluernari molt lleuger de policarbonat, al voltant del qual es disposen les diferents sales de ledifici. Aquest pati, segons larquitecta, és una segona façana per a ledifici, una façana interior que permet il·luminar i comunicar visualment ledifici i disposar el programa de lequipament al seu voltant. Al mateix temps shan utilitzat els mateixos materials que a la façana.
És una construcció amb dos plantes soterrades. Al segon soterrani hi trobem el pati central, destinat als castellers, i permet la possibilitat de desenvolupar-hi balls populars. També hi ha una sala petita dexposicions. Al soterrani primer es disposa una sala molt gran destinada a les activitats dinàmiques, ja sigui dansa, teatre o malabars, amb miralls a les parets. També hi trobem tallers per a les activitats relacionades amb la tecnologia. En aquesta planta es disposa duns vestidors amb dutxes per a aquestes activitats.
A la planta baixa hi trobem dos accessos, el principal pròpiament dit, i un segon que condueix a la sala dexposicions, que substituirà lactual Sala Municipal dExposicions del carrer de la Verge del Camí. Aquest doble accés permet el funcionament daquesta sala independentment des de ledifici. Aquest espai està pensat per a exposicions de tota mena, amb una il·luminació mòbil i una distribució a base delements panelables.
A la primera planta hi ha els tallers dart plàstic. És una gran sala amb diverses portes, que permeten una subdivisió en sales petites. També hi trobem un bar-cafeteria, comunicat amb la gran terrassa posterior, on es troba el lluernari del pati. Aquest sha convertit en un espai molt agradable i reservat, apte per a espectacles de petit format nocturns.
La segona planta està destinada a les entitats. Són unes sales on es disposaran els despatxos de cada entitat. Seran compartits per diferents entitats, de manera que no es solapin els horaris i on cadascuna daquestes tindrà un armari propi.
La tercera i última planta estarà destinada per al Departament de Benestar Social, com a centre ocupacional. Shi ubiquen unes aules des don simpartiran cursets de formació laboral.
Ens trobem davant dun edifici contemporani de formigó armat amb una façana actual que sha volgut integrar a lskyline del nucli antic, amb el mateix sistema dobertures altes i amb balcons, tot i que sha resolt duna forma ultramoderna i intel·ligent, amb un aplacat de pedra calcària rosada, amb grans obertures vidriades en els baixos amb marcs dalumini i persianes enrotllables dalumini. La façana posterior sha convertit en una estructura lleugera dalumini i vidre, així com la terrassa resolta amb una coberta invertida transitable, amb un paviment flotant, que es pot percebre ràpidament en caminar-hi per sobre; sense passar desapercebudes algunes solucions constructives amb acabats dacer inoxidable o caixons de persiana amb acabats galvanitzats, entre daltres. Es tracta de solucions que molts arquitectes voldríem emprar però que la normativa urbanística del nucli antic no ens permet, motiu pel qual es deneguen nombroses llicències dobres en aquest sentit. És un tema que deixo sobre la taula.