La muralla i els arcs que formaven part de l’antic hospital al carrer de sant Plàcid

Diferents temes relacionats amb el futur del patrimoni històric cambrilenc han coincidit, informativament, aquest mes de juliol. En primer lloc cal esmentar que l’Ajuntament ha enllestit l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cambrils on es detallen tots els edificis amb interès històric i els jaciments de la nostra població. Un altre fet destacat ha estat la signatura del conveni amb la URV que ha de permetre en un futur immediat l’excavació de diferents jaciments prehistòrics dins el nostre terme municipal. I, finalment, cal fer esment de la descoberta d’un tram de la muralla medieval que envoltava el poble i d’uns arcs singulars que es van construir el segle xviii. Això es va descobrir al treure l’arrebossat de la façana del carrer Sant Plàcid que correspon a l’edifici de l’antic hospital.


Inventari exhaustiu

L’Ajuntament disposa, des del passat mes de juny, d’una nova eina on es defineix de manera àmplia i exhaustiva la relació d’edificis, jaciments i fites de tot el terme municipal. Segons va manifestar el regidor de Cultura, Lluís Colom, “l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cambrils és un catàleg que pràcticament cobreix el 98% de tots els espais i llocs d’interès que hi ha. A partir d’aquí aquest inventari s’anirà complementant de forma que se’n vagin detectant d’altres”. Els edificis i espais que es detallen en l’inventari es preservaran en més o menys nivell, segons va comentar el regidor, “aquí s’esmenten edificis i llocs que tenen un interès històric i arquitectònic no massa important. No tots els que hi figuren estan protegits”. Segons el regidor, ara ve la feina de determinar quins són els que cal protegir. La nova llista que s’elabori s’haurà d’aprovar per ple i incloure els nous edificis i jaciments al Pla general de manera que cada vegada que hi hagi una actuació al lloc o bé a l’entorn d’on hi hagi elements protegits s’haurà d’actuar en conseqüència. Actualment Cambrils té cinc edificis o elements arquitectònics declarats com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) que són el Parc Samà, la torre de l’Ermita, la torre del Port, la muralla medieval amb el portal del carrer Major com a referència destacada i el castell de Vilafortuny. A banda, hi ha 24 edificis catalogats com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). El nou inventari incorpora 16 edificis nous a la relació que hi havia. A banda, l’inventari també recull un total de 25 jaciments dins el terme municipal de Cambrils: 1 del Paleolític Superior, 8 del Neolític, 2 de la Edat de Bronze i 14 de l’època romana. Alguns d’aquests jaciments s’han excavat i d’altres no. En la documentació de l’Inventari s’hi inclou uns planells on queden delimitats geogràficament. En un altre apartat hi ha inventariades les fites del terme que es troben in situ i que són, en total, 24.

§ Es descobreix un tros de la muralla al carrer de sant Plàcid. La descoberta també mostra uns arcs que es van construir a la muralla el segle XVIII§ L’edifici de l’antic hospital amagava, en la seva part de la façana que correspon al carrer de Sant Plàcid, un tram de la muralla medieval que encerclava la població i que formava part de l’estructura de l’edifici. Però la sorpresa ha estat el fet de descobrir dos arcs que es van obrir a la muralla el segle xviii dels quals es tenia constància per l’ordenança municipal de l’època però dels quals no se’n tenia cap mostra. La muralla i els arcs van aparèixer al fer caure l’arrebossat de la paret de l’edifici. Gerard Martí, director del Museu d’Història, destaca la particularitat de la troballa, “aquests arcs es van construir el segle XVIII quan el corredor de la muralla queda segat i, per acord municipal, es permet a totes les cases tirar bigues de la contramuralla a la muralla. En aquell moment es va fixar una normativa i es van determinar aquest tipus d’arcs”. El més interessant, segons el director del Museu d’Història, és que en aquest espai, “una vegada estigui arreglat, es podrà explicar tota aquesta evolució ja que allí hi tenim la muralla medieval, els arcs del segle xviii i la capella de Sant Josep, construïda segurament el segle XIX. Tenim tota l’evolució en un sol edifici”.


Adequar el projecte

El projecte de remodelació de l’edifici de l’antic hospital s’adequarà per tal de respectar aquestes troballes. Segons va manifestar el regidor de Cultura “les voltes i els elements que s’han trobat es mantindran tal i com estan. El projecte de remodelació s’adequarà de manera que es mantinguin aquestes estructures”.


El patrimoni en xifres

Nombre d’edificis declarats com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)	5
Nombre d’edificis declarats com a Bé Cultural d’Interès Local(BCIL)	24
Nombre de jaciments catalogats (des del Paleolític a l’època romana)	25
Nombre de fites de terme in situ	24

§ La URV mostra interès pels jaciments prehistòrics cambrilencs§ L’excavació del jaciment del Cavet, que data del Neolític (3.500 anys aC) fins a l’Edat de Bronze (800 anys a.C.) podria ser la primera actuació a realitzar

L’Ajuntament i la Universitat Rovira i Virgili signaven el passat 10 de juliol un conveni de col·laboració com a pas previ a futures intervencions a jaciments prehistòrics de la nostra població. L’investigador principal d’aquests jaciments serà el Dr. Eudald Carbonell, catedràtic de prehistòria de la URV i investigador principal del Grup d’Autoecologia Humana del Quaternari. En aquest conveni, signat per l’alcalde, Joan Serra, per una banda i pel rector de la URV, Lluís Arola, per una altra, s’acorda la participació conjunta en programes d’investigació, docència, divulgació i promoció en el camp de l’arqueologia i la promoció del patrimoni. L’alcalde, Joan Serra, va destacar el fet que Cambrils era el primer municipi del Camp de Tarragona en signar un conveni d’aquest tipus, “l’Ajuntament i el Museu d’Història es posen a disposició de la URV de cara a aquesta i d’altres col·laboracions futures”. El rector de la URV, Lluís Arola, per la seva part, posava de manifest que amb aquest conveni marc “es posava damunt la taula el patrimoni prehistòric que a Cambrils pot ser ric i important. Més endavant ja es farà un conveni específic de cara a les excavacions que s’hagin de fer”.


Jaciment del Cavet

	L’alcalde, Joan Serra, i el rector de la URV, Lluís Arola, durant la signatura del conveni

El primer jaciment on es preveu fer una actuació es troba a la zona compresa entre el barranc del Regueral i la riera de Maspujols. Aquesta zona està afectada pel possible desviament del barranc del Regueral que des de fa temps l’Ajuntament persegueix. La Generalitat exigeix fer la prospecció arqueològica abans de donar el permís per al desviament. Així, doncs, l’interès de l’Ajuntament en aquest indret és especial, segons va comentar el regidor Lluís Colom, “ara per ara, estem negociant a tres bandes, Ajuntament, Departament de Cultura de la Generalitat i ACA, el cofinançament de l’excavació d’aquest espai. Aquest projecte d’excavació puja uns 24 milions de pessetes”.§ L’excavació més important feta mai a Cambrils§ El director del Museu d’Història, Gerard Martí, va destacar que l’excavació que es farà al jaciment del Cavet serà “la més potent que s’haurà fet mai a Cambrils. El pressupost previst suposa dues terceres parts del pressupost del Museu d’Història”. Les primeres troballes en aquesta zona es van localitzar l’any 1996, “des de llavors s’han fet diverses intervencions puntuals, ja que per allí han anat passant canalitzacions, la rotonda, la baixada de la carretera de Misericòrdia, i cada vegada han anat sortint restes”.


3.500 anys abans de Crist

	Excavació al jaciment del Cavet l’agost del 2000

El jaciment que es vol excavar té una singularitat molt alta. Segons Martí, “el que és molt interessant d’allí no són només les restes que han aparegut sinó tota la seqüència que hi ha. Hi ha restes que daten des del Neolític mitjà, és a dir, de 3.500 anys abans de Crist, fins a finals de l’Edat de Bronze, uns 800 anys abans de Crist. No hi ha jaciments d’aquesta època i serien les primeres restes d’època ibèrica que trobem a Cambrils. Tota aquesta cronologia és com trobar un llibre on hi ha des del primer al darrer capítol. És molt interessant per això i per la quantitat enorme de restes que en surten”. El director del Museu d’Història va dir, també, que és la Generalitat qui haurà de decidir, un cop feta l’excavació, si el terreny queda o no queda afectat.
§ Primers passos de cara al nou edifici del Museu§ La Regidoria de Cultura vol posar el fil a l’agulla del futur edifici del Museu. Segons el regidor Lluís Colom, “hem encarregat les primeres ratlles per començar a fer un avantprojecte. La ubicació del nou museu ja la tenim clara. Seria al darrere del Molí de les Tres Eres, on també hi haurà el Centre d’Interpretació dels Úsos de l’Aigua. Anirem fent passos quan pressupostàriament ho puguem fer. Jo entenc que si ho volem fer tot a l’hora no ho farem perquè és una obra ambiciosa i costosa. Primer hem de començar pel projecte i centrar-nos, amb la junta del Patronat del Museu i el Centre d’Estudis Cambrilencs, i fer un inventari de necessitats i d’espais, i a partir d’aquí fer el projecte. Quan vam inaugurar el molí ja vaig expressar la intenció de tenir un espai que realment sigui una museu i no un molí que el fem servir de museu”.