Tema del mes

La Generalitat projecta una Àrea Residencial Estratègica a Cambrils

Per Lluís Rovira i Barenys, Berta Ruiz

Situació de l'ARE dins del terme municipal de Cambrils

La Generalitat ha projectat a Cambrils el desenvolupament d’una Àrea Residencial Estratègica (ARE), una nova figura urbanística definida en el Decret Llei de mesures urgents en matèria urbanística aprovada recentment per la Comissió d’Urbanisme. La zona que es podria desenvolupar com a tal és l’anomenada Sòl Urbanitzable No Delimitat (SUND-A) comprès entre la riera de Maspujols i el camí del Corralet, i situat a la part nord del vial del Cavet, i en cas que tot arribi a bon port, en uns tres o quatre anys es podria començar a construir.

A nivell global, les Àrees Residencials Estratègiques s’establiran a partir de la redacció de dotze Plans Directors Urbanístics, l’aprovació definitiva dels quals es preveu per al primer trimestre de l’any vinent. Es desenvoluparan un total de 100 Àrees Residencials Estratègiques en un total de 86 municipis catalans –entre els quals hi ha Cambrils, dins de l’àmbit del Camp de Tarragona–. A tot Catalunya, suposarà la construcció de més de 90.157 habitatges en més de 1.598 hectàrees de sòl. Les ARE tindran una densitat mínima de 50 habitatges per hectàrea, dels quals un mínim del 50% seran protegits. Aquestes àrees es desenvoluparan de forma integrada amb la trama urbana existent o prevista, tindran una adequada dotació d’equipaments i serveis, i gaudiran de la necessària prestació de transport públic.

Impulsar l’habitatge assequible

El Govern va aprovar el mes d’octubre de 2007 el Decret Llei de mesures urgents en matèria urbanística, que té com a objectiu dotar les administracions catalanes d’instruments per tal d’obtenir de manera immediata sòl per a la construcció d’habitatge assequible. A més d’harmonitzar el contingut de la nova Llei del Sòl estatal amb la legislació urbanística catalana, el Decret Llei dóna resposta al mandat que es desprèn del Pacte Nacional per a l’Habitatge per a l’obtenció de sòl destinat a l’habitatge assequible. Amb aquesta voluntat, el Decret defineix tot un seguit d’instruments a l’abast de les administracions i concreta els deures dels propietaris de sòl.

El Decret Llei estableix un nou procediment per qualificar de sòl per a usos residencials mitjançant l’elaboració per part del Govern de la Generalitat dels 12 Plans Directors Urbanístics que permetran desenvolupar Àrees Residencials Estratègiques de nova creació a bona part de les principals localitats de Catalunya.

Qualitat urbanística

A més de donar resposta a les necessitats de sòl per a habitatges a un preu assequible, les Àrees Residencials Estratègiques asseguraran una elevada qualitat urbanística i garantiran els equipaments necessaris.

El Decret estableix tota una sèrie de requisits que les noves zones de nou creixement hauran de complir. Aquests requisits són els següents: les Àrees Residencials Estratègiques s’hauran d’emplaçar en municipis amb capacitat per integrar-se en el teixit urbà existent i tenir bona accessibilitat a la xarxa de transport públic i el subministrament d’aigua. La densitat mitjana del sector serà de 50 habitatges per hectàrea, dels quals un mínim del 50% seran de protecció pública. Es preveurà una dotació de sòl suficient per a espais lliures i equipaments; es garantirà la integració en el medi, l’eficiència, l’estalvi en el consum d’aigua i el tractament dels residus; es delimitaran els sectors urbanitzables sobre els quals es desenvoluparan els respectius plans parcials i el desenvolupament d’aquests sectors serà impulsat a través de consorcis integrats per l’Institut Català del Sòl i els mateixos ajuntaments.

Nou mapa de creixement

La Generalitat tramitarà les Àrees Residencials Estratègiques mitjançant la redacció de 12 Plans Directors Urbanístics a les comarques de l’Alt Penedès - Garraf, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, l’Alt Pirineu i l’Aran, les comarques centrals, les comarques gironines; les Terres de Lleida, les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona. Dins del Camp de Tarragona s’inclouen els municipis de Calafell, Cambrils, Falset, Montblanc, els Pallaresos, Perafort, Reus, Santa Oliva, Tarragona, Valls, el Vendrell i Vila-seca, amb un total de 18.518 habitatges previstos –el major nombre dels diferents àmbits d’actuació–.

Els Plans Directors Urbanístics de les Àrees Residencials Estratègiques seran elaborats pel Govern prèvia consulta amb els ajuntaments. Actualment, l’Incasòl ha tancat ja el concurs per encarregar la redacció dels plans directors i també per al planejament derivat. Es preveu que al març de 2009 s’hagin aprovat definitivament els Plans Directors Urbanístics. Durant l’any 2010 es podria executar ja la urbanització dels sectors aprovats.

Pocs dies després de l’anunci de la Generalitat, Revista Cambrils va posar-se en contacte amb l’alcalde de Cambrils –Robert Benaiges– per tal d’avançar alguns detalls d’aquesta possible implantació d’una Àrea Residencial Estratègica a Cambrils.

La Generalitat ha proposat que un dels polígons de Cambrils que encara no està desenvolupat i que estava contemplat al POUM com a sòl urbanitzable no delimitat, el SUND-A, pugui convertir-se en una Àrea Residencial Estratègica d’aquestes característiques. Segons Benaiges, “aquesta zona és molt adient per les seves característiques i la seva propietat”. La possible posada en marxa d’aquesta Àrea Residencial Estratègica representa, segons Benaiges, l’acompliment d’una sèrie d’objectius molt importants. En primer lloc, es crea habitatge protegit, perquè el 50% dels habitatges que es construeixen han de ser protegits. A banda, aquestes àrees es desenvoluparan de forma integrada amb la trama urbana existent i tindran una adequada dotació d’equipaments i serveis. Això, segons Benaiges, des del punt de vista municipal suposa un important avantatge, ja que tots els equipaments que es necessitin i depenguin de la Generalitat seran assumits, construïts i costejats des del govern català. Per tant, tal i com afirmava Benaiges, “això és un gran avantatge. Hem de veure si necessitem escoles, si necessitem algun CAP...”.

D’altra banda, en aquesta zona del polígon també hi passa l’enllaç d’accés entre la variant i el vial del Cavet. Sobre aquesta qüestió, Benaiges va avançar que “intentarem que també sigui assumit per la Generalitat, així la construcció d’aquest vial d’accés no s’hauria de fer front des dels veïns ni de l’Ajuntament”.

A més, el projecte es faria per cooperació, és a dir, la Generalitat de Catalunya en seria la impulsora. Un altre dels avantatges més importants del desenvolupament d’aquesta zona serà l’agilització de tot el procés administratiu, quant a tramitació. De fet, segons Benaiges, en aquest cas es faria en un any, quan normalment es triga uns tres anys aproximadament.

“L’última paraula la tenen els veïns”

L’Ajuntament va mantenir una primera reunió amb amb dos dels veïns d’aquesta zona i l’advocat que els acompanyava, i també han mantingut una trobada amb el director general d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya –Joan Llort–, que també ha pogut parlar directament amb els representants veïnals d’aquesta zona. Segons Benaiges, “hi ha hagut molt bona predisposició per part dels veïns. Seria important, des del punt de vista municipal, però també des del punt de vista dels veïns, ja que es tindrien tota una sèrie d’avantatges i s’aconseguirien molts objectius. A més, s’urbanitzaria un polígon que queda al mig, entre els Ametllers i el Molí de la Torre”.

En les seves declaracions, Robert Benaiges va insistir que “tot depèn de l’últim acord amb els veïns, que són els que tenen l’última paraula. L’Ajuntament estarà al costat del que diguin els veïns. Si volen, ho troben convenient i consideren que és positiu, endavant”. Segons va comentar Benaiges, “estic esperançat, perquè els objectius són molt importants i aconseguim acomplir moltes coses: equipaments, vivendes protegides, connexions viàries... i és molt interessat i encertat que s’hagi pensat en aquest polígon”.

No obstant, la decisió s’ha de prendre gairebé de manera immediata, ja que segons va explicar Benaiges, hi ha d’haver una pronunciació en primera instància aquest mateix mes de març. Posteriorment, s’hauria de fer tot el procés de l’aprovació inicial i, posteriorment, un segon període per fer les al·legacions pertinents.

§ Els propietaris del SUND-A creen una comissió per negociar el desenvolupament de l’ARE§
Els propietaris dels terrenys inclosos en el SUND-A van reunir-se el passat 25 de febrer

Els propietaris de les finques compreses en el Sòl Urbanitzable No Delimitat (SUND-A) van decidir, en una reunió mantinguda el passat 25 de febrer, crear una comissió composada per nou veïns i un advocat per tal de parlar amb l’Ajuntament de la proposta de la Generalitat de crear una Àrea Residencial Estratègica en aquest indret.

La reunió, a la qual hi van assistir una trentena de persones, tenia com a objectiu principal informar de la proposta feta per la Generalitat i prendre una determinació conjunta. Finalment, després que l’advocat Ernest Fornés expliqués els detalls de la proposta, tots els propietaris van manifestar el seu acord a continuar les negociacions amb l’administració, tot i que alguns dels propietaris van voler matisar que s’havien de negociar bé les condicions d’edificabilitat i millorar la proposta inicial feta per la Generalitat. Aquesta reunió arribava després que la setmana anterior hi hagués hagut una reunió amb l’alcalde, el director general d’Urbanisme, dos dels propietaris majoritaris de la zona i l’advocat.

Prop de 1.800 habitatges

La zona SUND-A té 35,87 hectàrees i, atenent a la densitat mínima de 50 habitatges per hectàrea que garanteix la Generalitat en aquestes àrees, suposaria la construcció d’uns 1.800 habitatges. D’aquests habitatges, la meitat són de protecció. Precisament dins d’aquest apartat hi ha un dels punts de la negociació, ja que hi pot arribar a haver fins a tres modalitats de pisos de protecció: vivenda de protecció, vivenda de preu concertat i una nova modalitat que seria la vivenda concertada catalana. Segons el percentatge de cadascuna dins del 50% de protecció oficial pot fer variar el preu global. A banda, els propietaris també volen que la Generalitat catalogui la valoració de la vivenda de protecció oficial a Cambrils dins del primer tram del barem oficial, tal com ho estan a Vila-seca o Reus.

Pel que fa a l’edificabilitat, la Generalitat garanteix el 0’5. Els propietaris volen que s’augmenti almenys fins al 0’6, que és el que té actualment la zona de les Comes.

Tramitació ràpida

La Generalitat preveu una tramitació ràpida per a aquestes àrees. D’entrada, la Generalitat s’encarrega de l’elaboració del Pla Parcial de cadascuna d’aquestes zones i, a hores d’ara, ja els té iniciats. Abans del proper 20 de març s’ha d’haver presentat la proposta de l’ARE cambrilenca Urbanisme de la Generalitat.

En tot cas, en la reunió mantinguda entre alguns dels propietaris, l’alcalde va dir que volia l’acord de tots els propietaris i si no s’aconseguia es deixaria estar aquesta proposta. Cal tenir en compte, segons es va dir en la reunió, que la Generalitat sempre té la via de l’expropiació si vol tirar endavant aquest projecte.

La resta de tràmits també estan previstos. La Generalitat preveu que el 15 de març del 2009 han d’estar aprovats els 12 Plans Directors Urbanístics que hi ha a Catalunya i que el 15 de setembre del 2009 estiguin ja aprovats els Plans Parcials.

§ De sòl urbanitzable programat a no delimitat§ Justament aquest terreny on la Generalitat ha projectat un ARE és el que va patir un canvi de planificació en la darrera revisió del Pla General d’ara fa tres anys. El Pla General de 1993 havia classificat aquesta zona com a sòl urbanitzable programat i amb la revisió feta el 2005 va passar a sòl urbanitzable no delimitat. La diferència, en aquest cas, estava en el fet que per desenvolupar un pla urbanístic en aquesta zona calien molts més tràmits que abans. I així ho van manifestar a l’Ajuntament, en aquell moment, el conjunt dels 22 propietaris dels terrenys d’aquesta zona, al mateix temps que van presentar al·legacions al POUM. De res va servir tot això i fins i tot, l’estiu de 2005, en declaracions a Revista Cambrils, els propietaris van dir que eren la moneda de canvi de les Comes.

Ara, de cop i volta, la truita es podria girar i si s’accepten les condicions de la Generalitat, el desenvolupament urbanístic d’aquesta zona passaria per davant del de les Comes. Algun dels propietaris, en la reunió del passat 25 de febrer, va fer referència a aquest fet dient que “tot el que abans eren pegues per part de l’administració ara resulta que són avantatges”.

Comenta aquest article