Societat

La trobada d’embarcacions de vela llatina rememora la pesca d’altres temps

Per Ignasi Martí



Les quatre embarcacions participants en la primera trobada de Cambrils amb les veles llatines hissades just en el moment de començar a navegar, tot i el poc vent del dia
L’Arjau, entitat local sorgida amb la intenció de recuperar, promocionar i difondre l’ús de les embarcacions de pesca de vela llatina, va aconseguir organitzar la seva primera trobada que estava patrocinada per la Regidoria de Cultura i comptava amb col·laboració d’entre d’altres del Patronat de Turisme. Tal i com els agrada dir als dos patrons Jordi Piqué Costa i el Sisco Gil (membres de la junta de l’Arjau) aquesta era la trobada zero, una mena de prova del que pot començar a esdevindre quan s’inclogui la cita de Cambrils en el creixent calendari de trobades de vela llatina del litoral català. Així, el passat diumenge 18 d’agost i després d’una sardinada que va comptar amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors, els patrons de les quatre embarcacions de vela llatina que participaven a la trobada es van reunir per tal de decidir el recorregut que es faria aquell dia, que malauradament es presentava amb poc vent. A més dels tres bastiments cambrilencs el “Sorral”, el “Josep” i l’“Antonio”, la trobada va comptar amb la presència d’una barca de l’Ametlla de Mar, el “Mestraló”. La sortida del port va tindre lloc cap a les dotze, i les quatre barques van seguir una ruta que s’havien marcat prèviament que anava paral·lela a la costa fins a l’alçada de la punta del Cavet, aproximadament.

Les barques dels avis
L’esdeveniment oferia una postal força curiosa del litoral cambrilenc i els nombrosos banyistes que omplien a vessar la platja del Regueral van poder contemplar com navegaven les tradicionals embarcacions amb les quals havien feinejat generacions de pescadors. Jordi Piqué i Sisco Gil remarquen que no es tractava de fer cap mena de competició i que simplement s’havia plantejat com una navegació “no és una regata, es tractava de disfrutar i alegrar la vista amb les barques que s’utilitzaven fa cinquanta anys”. Aquest tipus de bastiment va ser l’utilitzat pels pescadors de Cambrils fins a la introducció del motor a partir de la dècada dels 20. Si bé el nombre d’embarcacions a vela llatina va anar en clar retrocés, el seu ús s’allarga fins als anys de la postguerra per posteriorment desaparèixer definitivament. Actualment són molt escasses aquest tipus de barques i a Cambrils no se n’ha conservat cap. Les tres embarcacions de vela llatina locals són fruit de readaptacions de bastiments moderns. Sisco Gil i Jordi Piqué confessen que la seva afició per aquest tipus de barques els hi ve des de ben punt van assistir a les primeres trobades de vela llatina de fa uns deu anys a la Costa Brava (la primera va tindre lloc a Cadaqués el 1991). Per això des de l’Arjau valoren molt positivament que s’hagi aconseguit poder celebrar un esdeveniment com aquest a Cambrils, a l’espera que l’any vinent agafi més envergadura i es pugui comptar amb un major nombre d’embarcacions.

Comenta aquest article