La restauració és el sector de Cambrils que usa menys el català en la seva retolació
Els
establiments de salut i estètica i els dalimentació són els que
mostren un major ús del català en la retolació. En canvi el sector de
la restauració es troba a la cua tant en la retolació principal com en
la informativa. Aquesta és una de les conclusions que reflecteix
lestudi Els usos lingüístics en la retolació a Cambrils, que es va
presentar a la premsa el passat 30 de juliol. Aquest estudi, elaborat
pel Centre de Normalització Lingüística de lÀrea de Reus Miquel
Ventura i lOficina de Català de Cambrils, també distingeix la
retolació dels establiments comercials en les dues grans zones
geogràfiques de Cambrils, la vila i la platja. A la zona de la platja
lús del català en la retolació és menor que a la vila. Tot i això, les
dades globals corresponents a tota la població diuen que la presència
exclusiva del català és majoritària en la retolació exterior tant si es
tracta dels rètols identificadors de lestabliment, en un 51%, com si
es tracta de la retolació informativa, en un 36,4%. Lobservació dels
comerços per a lelaboració daquest estudi es va fer durant el període
comprès entre l11 dabril i el 21 de maig de 2001.
Retolació principal i retolació informativa
Més de la meitat dels rètols principals dels establiments cambrilencs són en català, concretament en un 51%. Al voltant duna quarta part estan escrits en castellà i gairebé el 10% resulten ambivalents. Una mica més del 10% són en altres llengües i només el 4,2% opta pel rètol bilingüe. Quan ens referim a la retolació informativa exterior, és a dir els rètols que indiquen obert-tancat, rebaixes, pissarres amb els menús, etcètera, i que es poden observar des del carrer, el percentatge dús del català disminueix i només són un 36,4% els establiments que usen exclusivament el català. En canvi lopció bilingüe, en aquest cas, la fan servir el 25,3% dels comerços. Lús exclusiu del castellà queda en un 30%. Pel que fa a les zones dubicació, a la platja lús del català en els rètols principals és inferior que a la vila en més de set punts. A la vila un 56% dels establiments tenen el rètol principal en català mentre que a la platja són un 48,6%. Pel que fa a la retolació informativa, els establiments de la vila usen exclusivament el català en un 46,1% i els de la platja en un 31,9%.
Sector de la restauració
El sector de la restauració i el del tèxtil i derivats són els més deficitaris quant a lús del català. El dèficit que presenta el sector de la restauració, però, tenint en compte el pes qualitatiu i quantitatiu que té a Cambrils, adquireix una major importància i és on es pensa incidir més en les actuacions a realitzar per lOficina de Català. Les dades de linforme diuen que els establiments de restauració tenen el rètol principal exclusivament en català en un 41%, la qual cosa converteix aquesta opció en majoritària, però en canvi la retolació informativa només està exclusivament en català en un 16% mentre que en castellà sarriba gairebé al 40%. Lopció bilingüe, en aquest cas, té un valor del 27%.§ Crida a la sensibilització§ La coordinadora de lOficina de Català de Cambrils, Helena Martínez, va fer una crida al gremi de restauradors perquè se sensibilitzin en la normalització lingüística de la retolació del seu sector, des de loficina de Cambrils oferim la possibilitat de traduir i assessorar en matèria lingüística a tothom que ens ho demani. Així mateix, shan previst tot un seguit dactuacions per tal dincrementar la presència del català als establiments comercials de Cambrils, farem un tríptic amb el lèxic específic del gremi de la restauració. També informarem dels articles de la Llei de política lingüística que regulen lús del català en la retolació als empresaris que no tenen la retolació en català als seus establiments, ja que cal recordar que, en aquest cas concret, la llei diu que tant la senyalització exterior com les cartes i menús han destar almenys en català, va manifestar Helena Martínez, al mateix temps que va recordar que també es donen els ajuts corresponents perquè es compleixi aquesta llei.§ Dades no molt negatives però sí millorables§ Tot i el dèficit reflectit en el sector de la restauració, la responsable del Centre de Normalització Lingüística de lÀrea de Reus, Anna Saperas, feia una valoració positiva dels resultats globals de lestudi, sobretot a lhora de comparar les dades amb les daltres municipis similars. Tot i això, cal dir que les dades no són molt negatives però són millorables. El regidor de Cultura, Lluís Colom, va manifestar que en municipis com el nostre és normal que el propietari usi altres llengües com a reclam. Tot i això, quan sobre un nou establiment lAjuntament envia un sobre amb les recomanacions lingüístiques. Colom també es va mostrar partidari de traduir lestudi en fets, els resultats es comunicaran a tots els sectors professionals perquè facin saber als seus associats linterès de lAjuntament que sutilitzi el català.
Retolació principal i retolació informativa
Més de la meitat dels rètols principals dels establiments cambrilencs són en català, concretament en un 51%. Al voltant duna quarta part estan escrits en castellà i gairebé el 10% resulten ambivalents. Una mica més del 10% són en altres llengües i només el 4,2% opta pel rètol bilingüe. Quan ens referim a la retolació informativa exterior, és a dir els rètols que indiquen obert-tancat, rebaixes, pissarres amb els menús, etcètera, i que es poden observar des del carrer, el percentatge dús del català disminueix i només són un 36,4% els establiments que usen exclusivament el català. En canvi lopció bilingüe, en aquest cas, la fan servir el 25,3% dels comerços. Lús exclusiu del castellà queda en un 30%. Pel que fa a les zones dubicació, a la platja lús del català en els rètols principals és inferior que a la vila en més de set punts. A la vila un 56% dels establiments tenen el rètol principal en català mentre que a la platja són un 48,6%. Pel que fa a la retolació informativa, els establiments de la vila usen exclusivament el català en un 46,1% i els de la platja en un 31,9%.
Sector de la restauració
El sector de la restauració i el del tèxtil i derivats són els més deficitaris quant a lús del català. El dèficit que presenta el sector de la restauració, però, tenint en compte el pes qualitatiu i quantitatiu que té a Cambrils, adquireix una major importància i és on es pensa incidir més en les actuacions a realitzar per lOficina de Català. Les dades de linforme diuen que els establiments de restauració tenen el rètol principal exclusivament en català en un 41%, la qual cosa converteix aquesta opció en majoritària, però en canvi la retolació informativa només està exclusivament en català en un 16% mentre que en castellà sarriba gairebé al 40%. Lopció bilingüe, en aquest cas, té un valor del 27%.§ Crida a la sensibilització§ La coordinadora de lOficina de Català de Cambrils, Helena Martínez, va fer una crida al gremi de restauradors perquè se sensibilitzin en la normalització lingüística de la retolació del seu sector, des de loficina de Cambrils oferim la possibilitat de traduir i assessorar en matèria lingüística a tothom que ens ho demani. Així mateix, shan previst tot un seguit dactuacions per tal dincrementar la presència del català als establiments comercials de Cambrils, farem un tríptic amb el lèxic específic del gremi de la restauració. També informarem dels articles de la Llei de política lingüística que regulen lús del català en la retolació als empresaris que no tenen la retolació en català als seus establiments, ja que cal recordar que, en aquest cas concret, la llei diu que tant la senyalització exterior com les cartes i menús han destar almenys en català, va manifestar Helena Martínez, al mateix temps que va recordar que també es donen els ajuts corresponents perquè es compleixi aquesta llei.§ Dades no molt negatives però sí millorables§ Tot i el dèficit reflectit en el sector de la restauració, la responsable del Centre de Normalització Lingüística de lÀrea de Reus, Anna Saperas, feia una valoració positiva dels resultats globals de lestudi, sobretot a lhora de comparar les dades amb les daltres municipis similars. Tot i això, cal dir que les dades no són molt negatives però són millorables. El regidor de Cultura, Lluís Colom, va manifestar que en municipis com el nostre és normal que el propietari usi altres llengües com a reclam. Tot i això, quan sobre un nou establiment lAjuntament envia un sobre amb les recomanacions lingüístiques. Colom també es va mostrar partidari de traduir lestudi en fets, els resultats es comunicaran a tots els sectors professionals perquè facin saber als seus associats linterès de lAjuntament que sutilitzi el català.