Els treballs arqueològics han durat una gran part del mes d’octubre. Ara s’està a l’espera del dictamen del Servei d’Arqueologia de la Generalitat

Les obres d’eixamplament de la connexió de la cava de les Quecles fins a la riera d’Alforja han destapat una sorpresa inesperada. Se suposava que apareixerien restes de les parets del convent de Nostra Senyora de Gràcia, ja que d’aquest convent se n’ha tingut evidència física fins que l’any 1975 es van fer les obres de canalització de la riera d’Alforja i els murs que fins llavors hi havia a la llera de la riera es van treure. És per això que les obres es van fer amb la presència d’arqueòlegs. Ara bé, el que no es podia pensar ningú és que a més de les parets del convent apareixerien altres restes de gran interès històric i patrimonial.

Restes d'una cuina

Les obres, iniciades a finals del mes de setembre, van descobrir les restes d’una cuina, un foc a terra amb restes de cendra, un tros d’una gerra de ceràmica amb el símbol dels agustins, una fresquera i una mina. També es va descobrir part d’una volta que en principi semblava que pogués conduir a una cambra situada a un nivell inferior. Tota aquesta zona estava delimitada pel que sembla ser les restes del mur exterior del convent. D’aquest mur cap a fora ja no van sortir més restes. Però la sorpresa més gran encara estava per arribar. A l’excavar a la zona compresa entre l’edifici que hi ha davant d’aquest indret i l’actual curs de la cava de les Quecles va aparèixer un anjub i el que sembla les restes d’un mur d’una altra edificació dels quals no se’n tenia cap mena de constància. Tota aquesta zona excavada era on s’havien de fer les obres a la cava de les Quecles per tal de donar-li una sortida més folgada en la seva connexió amb la riera d’Alforja i evitar les inundacions que fins ara es produïen al Nou Cambrils.

Dictamen de la Generalitat

Un cop enllestits els treballs arqueològics, la resta de l’obra ha quedat paralitzada a l’espera del dictamen de la Generalitat. Els arqueòlegs van redactar un informe sobre les troballes, que es va enviar al Servei Territorial d’Arqueologia de la Generalitat, i és aquesta qui ha de fer una valoració sobre la necessitat de respectar les restes. El ventall de possibilitats és força ampli i va des de la possibilitat de respectar les troballes i deixar-les visibles al mateix lloc fins que es desestimin i es continuïn les obres tal i com estaven previstes. També existeix la possibilitat que es desmuntin les estructures trobades i es traslladin a un altre indret. Paral·lelament, els serveis tècnics de l’Ajuntament ja han estudiat la possibilitat d’un traçat alternatiu en cas que es plantegi la conveniència de desviar la cava per tal de preservar les troballes.

Projecte d’urbanització de l’avinguda d’Adelaida

L’eixamplament de la cava de les Quecles és una de les actuacions compreses dins les obres d’urbanització de l’avinguda d’Adelaida des de la rotonda del raval de Gràcia fins al pont del Nou Cambrils. En fases posteriors, les obres d’urbanització arribaran fins al capdamunt del barri, al carrer de Rosa Sensat. En aquesta primera fase, a part de l’eixamplament de la cava, hi ha prevista la renovació de l’enllumenat públic d’aquesta avinguda i la urbanització de l’anomenada plaça de la Palmera, a més d’un tram final del camí vell de Reus.

§ La sagrada forma incorrupta§

Una història curiosa lligada al convent de Gràcia la va publicar Revista Cambrils el novembre de 1998. Josep Salceda, a la seva secció “Estampes cambrilenques”, transcrivia uns documents inèdits referents al convent de Gràcia de Cambrils. Es tractava d’unes fotocòpies, lliurades per un pare agustinià, corresponents a un llibre del segle xvii de l’orde dels agustins i que porta per nom Noticias historiales del convento de San Agustín de Zaragoza y de los demás del Reyno de Aragón, obra del pare Antonio Claver y Ferrer. En el capítol VII d’aquest llibre s’historia les fundacions dels convents de Sant Guillem, de Barcelona, del de Cambrils i del de Sant Feliu de Guíxols. En aquest document es parla d’una església antiga que havia estat parroquial i que es trobava fora de les muralles de Cambrils. En aquest indret és on els pares agustins van fundà el convent. Segons el document, van prendre possessió d’aquesta església l’any 1592. Passats uns quants anys, el pare prior va voler renovar part de l’església. Va ser llavors quan, al moure una gran llosa que cobria l’altar major, van veure que amagava una sorpresa. Amagat sota la llosa es va veure un objecte embolicat amb una tela blanca. L’objecte embolicat era una capseta de fusta segellada amb cinc segells. A l’obrir-la van trobar un pergamí escrit en llatí i datat de l’any 1365. Al pergamí hi posava que en la consagració d’aquell altar, feta el 18 de maig de 1365, s’hi havien posat diferents relíquies. A l’examinar el que hi havia a l’interior s’hi va trobar un purificador dins del qual hi havia una sagrada forma feta a trossos i tres grans d’incens al costat.

Tot això es va conservar, posteriorment, al sagrari del convent. També es va donar notícia a l’arquebisbe de Tarragona d’aquest fet considerat com a miraculós pel fet d’haver-se conservat les espècies sagramentals en tan bon estat després de 250 anys tenint en compte, segons diu el document, que a l’església hi havia molta humitat deguda als vents provinents de la mar. Segons comenta Salceda a l’”Estampa”, la trobada d’aquesta sagrada forma incorrupta va ser causa d’un gran increment de la devoció eucarística entre els veïns de Cambrils. En la mateixa església del convent agustinià va fundar-se la “Devoció de les quaranta hores” i també d’aquesta invenció prové la dedicació del segon dia de la Festa Major de la Puríssima, el 9 de desembre, a l’Eucaristia, amb tota una sèrie de privilegis litúrgics que pràcticament la igualaven a la festa del Corpus.

§ Els pares agustins el van ocupar al segle XVI§

	Anjub descobert al costat de la cava de les Quecles

El convent de Nostra Senyora de Gràcia va ser ocupat a partir del segle xvi pels pares agustins en un indret on ja existia una església més antiga, datada de l’any 1365. Dins els episodis del convent cal destacar la massacre que hi van perpetrar les tropes de Felip IV el 1640. Tot i això, la comunitat agustina va ser-hi present fins al 1760, any en què es van traslladar al costat de l’ermita de la Mare de Déu del Camí. L’any 1785, l’Ajuntament de Cambrils va enderrocar els murs del convent i l’església per motius de seguretat. Les parets del convent estaven al mig del pas de l’aigua i en episodis de rierades fortes això provocava una major entrada de les aigües al nucli de la població. Les darreres restes visibles del convent van desaparèixer a meitats dels anys 70 al canalitzar-se la riera d’Alforja.

Darrerement, les diferents obres que s’han fet en aquest indret ja han evidenciat restes del convent de Gràcia. Així doncs, el març del 2002, fruit d’unes obres de soterrament de les línies de mitja i baixa tensió, es van detectar una desena de construccions antigues que es trobaven a molt poca profunditat. Tots els murs afectats per la rasa continuaven o bé direcció al mig de l’avinguda d’Adelaida o bé dins d’un solar avui en procés d’urbanització. Aleshores l’informe realitzat pels arqueòlegs ja apuntava la possibilitat que es tractés del convent de la Mare de Déu de Gràcia. Posteriorment, durant el mes de gener d’enguany, es van localitzar noves restes arqueològiques al realitzar una rasa de conducció de gas natural, molt propera a les restes detectades durant el 2002. Aleshores l’empresa promotora va encarregar-se d’un control arqueològic amb l’objectiu de protegir les restes. Els treballs van significar el desplaçament del traçat de la canalització de gas cap a l’interior del solar. Aquest fet va evitar malmetre les restes aparegudes, se’n va fer una documentació gràfica i es van documentar evidències prou clares que les restes tobades eren del convent.