L'informe "Destrucción a toda costa en Cataluña" de Greenpeace fa un repàs dels punts negres del litoral mediterrani català
L'associació ecologista i pacifista Greenpeace va emetre el passat 2 de juliol un informe sobre l'estat de tot el litoral català sota el títol "Destrucció a toda costa en Cataluña".
En aquest informe es fa un repàs de tota la costa catalana, i s'apunta que Catalunya és una de les comunitats autònomes de l'Estat que més impactes provoca al mar Mediterrani, sent el responsable del 42% dels vessaments contaminants al mar, a més, un 46'5% de la costa catalana està urbanitzada. De fet, l'Agència Europea de Medi Ambient assenyala Barcelona, la desembocadura del riu Ebre i a Tarragona com "punts d'alarma" per contaminació del litoral mediterrani.
Catalunya té 700 quilòmetres de costa, dels quals el 46'5% està urbanitzat. Un 40%, que comprèn sobretot la zona del Delta de l'Ebre i el Cap de Creus, engloba àrees protegides, i el 13'5% restant és sòl urbanitzable. Tot i el gran percentatge urbanitzable el més gran del Mediterrani espanyol, des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques se segueix aplicant la mateixa política, segons l'informe de Greenpeace, de justificar sòl urbanitzable dins de la franja de 500 metres des de la línia de mar. És a dir, dins del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner 2 (PDUSC-2) s'inclou la necessitat de generar teixits urbanístics adequats, tot i que s'ubiquin dins de la zona d'influència del mar que defineix la Llei de Costes. Dins de l'informe de Greenpeace s'anomenen tota una sèrie de municipis catalans de tota la costa: Cadaqués, Palafrugell, Castell-Platja d'Aro, Tossa de Mar, Lloret de Mar, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Cunit, Roda de Berà, Torredembarra, Tarragona, Salou, Cambrils, Mont-roig del Camp, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, l'Ametlla de Mar, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita i Alcanar.
Els 10 punts negres del litoral català segons l'informe de Greenpeace
A més, l'informe de Greenpeace se centra principalment en els 10 punts negres de la costa de Catalunya. Aquests són: Girona, L'Estartit, Empuriabrava, Port d'Aro i Palamós per la creació de nous amarraments esportius; la desembocadura del riu Besòs a Barcelona per contaminació industrial severa; la construcció de dics a les platges de Barcelona; la degradació ambiental severa al Delta del Llobregat; la urbanització en la zona inundable de Els Muntanyans II a Torredembarra i contaminació industrial severa als polígons químics de Tarragona i Vila-seca: el pol industrial de major emplaçament químic a Espanya, que acumula el 25% de la producció total i genera el 36'5% de la contaminació a la conca del Mediterrani. L'informe també esmenta diferents casos de "corrupció urbanística" a Salou, amb la imputació de l'exalcalde de Salou Esteve Ferran i el seu fill Esteve Ferran Gombau que també va ser regidor d'urbanisme de Salou per delictes d'ús d'informació privilegiada, prevaricació, tràfic d'influències i aprofitament il·lícit d'informació privilegiada per diverses actuacions irregulars en el cas de la sala de festes "Galas", la compra-venda de terrenys a la zona de Barenys i la concessió d'un geriàtric a l'esposa del secretari de l'Ajuntament de Salou. Així com la urbanització de la Punta de Bon Capó dins de la franja de 500 metres de la línia de costa a l'Ametlla de Mar; una urbanització excessiva a Deltebre i contaminació industrial i orgànica severa al Delta de l'Ebre.
En aquest informe es fa un repàs de tota la costa catalana, i s'apunta que Catalunya és una de les comunitats autònomes de l'Estat que més impactes provoca al mar Mediterrani, sent el responsable del 42% dels vessaments contaminants al mar, a més, un 46'5% de la costa catalana està urbanitzada. De fet, l'Agència Europea de Medi Ambient assenyala Barcelona, la desembocadura del riu Ebre i a Tarragona com "punts d'alarma" per contaminació del litoral mediterrani.
Catalunya té 700 quilòmetres de costa, dels quals el 46'5% està urbanitzat. Un 40%, que comprèn sobretot la zona del Delta de l'Ebre i el Cap de Creus, engloba àrees protegides, i el 13'5% restant és sòl urbanitzable. Tot i el gran percentatge urbanitzable el més gran del Mediterrani espanyol, des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques se segueix aplicant la mateixa política, segons l'informe de Greenpeace, de justificar sòl urbanitzable dins de la franja de 500 metres des de la línia de mar. És a dir, dins del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner 2 (PDUSC-2) s'inclou la necessitat de generar teixits urbanístics adequats, tot i que s'ubiquin dins de la zona d'influència del mar que defineix la Llei de Costes. Dins de l'informe de Greenpeace s'anomenen tota una sèrie de municipis catalans de tota la costa: Cadaqués, Palafrugell, Castell-Platja d'Aro, Tossa de Mar, Lloret de Mar, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Cunit, Roda de Berà, Torredembarra, Tarragona, Salou, Cambrils, Mont-roig del Camp, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, l'Ametlla de Mar, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita i Alcanar.
Els 10 punts negres del litoral català segons l'informe de Greenpeace
A més, l'informe de Greenpeace se centra principalment en els 10 punts negres de la costa de Catalunya. Aquests són: Girona, L'Estartit, Empuriabrava, Port d'Aro i Palamós per la creació de nous amarraments esportius; la desembocadura del riu Besòs a Barcelona per contaminació industrial severa; la construcció de dics a les platges de Barcelona; la degradació ambiental severa al Delta del Llobregat; la urbanització en la zona inundable de Els Muntanyans II a Torredembarra i contaminació industrial severa als polígons químics de Tarragona i Vila-seca: el pol industrial de major emplaçament químic a Espanya, que acumula el 25% de la producció total i genera el 36'5% de la contaminació a la conca del Mediterrani. L'informe també esmenta diferents casos de "corrupció urbanística" a Salou, amb la imputació de l'exalcalde de Salou Esteve Ferran i el seu fill Esteve Ferran Gombau que també va ser regidor d'urbanisme de Salou per delictes d'ús d'informació privilegiada, prevaricació, tràfic d'influències i aprofitament il·lícit d'informació privilegiada per diverses actuacions irregulars en el cas de la sala de festes "Galas", la compra-venda de terrenys a la zona de Barenys i la concessió d'un geriàtric a l'esposa del secretari de l'Ajuntament de Salou. Així com la urbanització de la Punta de Bon Capó dins de la franja de 500 metres de la línia de costa a l'Ametlla de Mar; una urbanització excessiva a Deltebre i contaminació industrial i orgànica severa al Delta de l'Ebre.