El garrofer va ser el protagonista absolut de la xerrada que va protagonitzar Xavier Rodríguez i Muñoz, enginyer i professor de la UNED, ahir al vespre al Centre Cultural, en una activitat inclosa dins la 6a Biennal d’Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils i sota l'organització del Campus Extens de la URV i el Museu d'Història de Cambrils. El director del Museu d'Història de Cambrils, Gerard Martí, va ser l'encarregat de fer la presentació del conferenciant, nascut i resident a l'Hospitalet de l'Infant, i va recordar el seu pas com alumne del col·legi la Salle de Cambrils.

Sota el títol de El garrofer. Des del Pròxim Orient fins al terme de Cambrils, Xavier Rodríguez va fer un repàs detallat, il·lustrat amb moltes fotografies i gràfics, al voltant del garrofer. Rodríguez en va fer una descripció exhaustiva de la morfologia d'aquest arbre tan típic de la mediterrània. També en va destacar les seves propietats des del punt de vista medicinal, gastronòmic i, fins i tot, pasatgístic. El garrofer, tal com ja s'avançava en el títol de la xerrada, va arribar a les nostres contrades provinent de Palestina tot passant per Grècia i Itàlia, fa uns 45.000 anys. El mateix nom científic del garrofer, Ceratonia siliqua, és la composició de dues paraules, una de grega (Ceratonia, que significa banya, per la forma de la garrofa) i una altra del llatí (Siliqua, que significa beina lleguminosa). Rodríguez també va explicar que la llavor de la garrofa, el garrofí, va ser usat com a mesura de pes per a brillants i or, donat el pes constant que tenen aquestes llavors. D'aquí ve la unitat de quirat (del grec antic keration, que vol dir garrofer) en què es mesura l'or. El garrofer, segons va explicar Xavier Rodríguez, es distribueix en una franja de fins a 45 km de la costa i a menys de 500 metres d'alçada en tot l'arc mediterrani i, a més, en altres zones del món amb climes similars. Una variant del garrofer, els prosopis, es distribueixen per Amèrica i compten amb moltes espècies.

Les propietats terapèutiques i nutricionals de la garrofa

Xavier Rodríguez també va destacar les propietats terapeútiques i els remeis casolans així com les propietats nutricionals de la farina de garrofa, que té propietats antioxidants i és rica en potassi, calci i magnesi i amb molt pocs greixos. La garrofa ajuda a reduir els nivells de colesterol, enforteix les defenses i és un excel·lent antiinflamatori natural. Rodríguez també va destacar els beneficis per a la salut que proporciona la garrofa: cuida la salut gastrointestinal, degut a les fibres i tanins que conté que ajuden a disminuir les diarrees, millorar la digestió i evitar l'acidesa; cuida la salut del cor, per ser rica en antioxidants que contribueixen a la disminució dels nivells de colesteril; ajuda en el control de la diabetis, ja que és rica en fibres com la pectina que pot evitar pics glucèmics i reduir la quantitat de sucre circulant en l'organisme; afavoreix la pèrdua de pes, degut a les poques calories i el contingut de greix baix; prevé el càncer, per ser rica en antioxidants i protegir les cèl·lules dels danys causats pels radicals lliures; promou la salut dels ossos, per ser rica en calci i magnesi.

Xavier Rodríguez també va mostrar un seguit de receptes fetes amb farina de garrofa i com a cloenda, la gent que va assistir a l'acte va poder tastar un pastís fet amb xocolata i farina de garrofa, elaborat pel restaurant Denver, a més d'unes galetes també elaborades amb garrofa.