Sara Picazo amb el treball amb què ha guanyat el premi

El treball de recerca de la cambrilenca Sara Picazo, de l’IES Ramon Berenguer IV, ha estat guardonat amb una menció especial als Premis Ramon Llull a Treballs de Recerca de Batxillerat que concedeix anualment la Universitat Ramon Llull (URL). L’acte d’entrega dels premis va tenir lloc el 25 de maig a la Sala Multimèdia de l’Institut Químic de Sarrià, centre integrat a la URL, i a més dels guardonats, hi van ser presents Josep Gallifa –vicepresident acadèmic i secretari general de la URL–, Lluís Comellas –degà de l’Institut Químic de Sarrià– i Jesús Tricàs –degà de la Facultat d’Economia IQS–.

Els treballs de recerca

Tots els alumnes de batxillerat han de realitzar un treball de recerca al llarg de l’últim curs que s’avalua com una assignatura més. La temàtica dels treballs s’ha d’adscriure a una de les àrees del batxillerat i són tutorats per un dels professors responsables de l’àrea.

“Un punt en l’espai i en el temps”

Amb aquest títol el treball d’aquesta cambrilenca de 18 anys volia donar a conèixer la Teoria de la Relativitat d’Einstein, explicar l’espai i el temps, però d’una forma accessible i no tan científica. Sara Picazo, tot i que l’any que ve vol fer Arquitectura, es va decantar per un treball de ciència; “havia començat amb la idea de fer-lo d’arquitectura i havia començat a estudiar la Casa Navàs de Reus, però no em va convèncer i vaig triar aquest altre” diu Picazo. Joana Angost, la professora de física de la Sara, va ser la tutora del treball, però la Sara també va comptar amb l’ajut de Josep Maria Aran, el seu professor de filosofia. “Inicialment volia que el treball fos de ciència, però després va ser una cosa completament diferent. Si l’hagués fet com havia pensat primer hauria quedat molt teòric, per això vaig decidir canviar una mica el plantejament del treball i en lloc d’estudiar l’àmbit físic vaig decidir fer l’evolució de la concepció de l’espai i el temps alhora. I per això vaig començar a explicar com concep l’espai i el temps un nen petit i anar observant com va evolucionant aquesta concepció fins que té disset anys i pot entendre la Teoria de la Relativitat.” Per fer això va “escriure el treball com si fos una novel·la” i el va estructurar seguint els quatre períodes de desenvolupament de la intel·ligència que descriu el psicòleg infantil Jean Piaget. Així, la Paula –que és la protagonista de la narració– fa una reflexió sobre com ha anat canviant la seva concepció sobre l’espai i el temps. Per a això, Picazo afirma que va haver de llegir molt i que fins i tot va treballar amb nens que estaven en les edats dels quatre períodes de la intel·ligència per comprovar si la teoria funcionava. Fins i tot va entrevistar el director del CosmoCaixa, Jorge Wagensberg, perquè expliqués a la Paula –el personatges de la ficció– “què és per ell la ciència, entre d’altres coses”. Per Sara Picazo és tot un honor que Wagensberg l’atengués, “m’havien dit que és un home molt ocupat, i el fet que un home tan important em pogués atendre significa molt”. I un altre afalac: hi ha hagut qui ha comparat “Un punt entre l’espai i el temps” amb El món de Sofia de Jostein Gaarder.

El reconeixement

La menció especial significa el reconeixement a la seva tasca, “em van dir que el treball estava molt bé i que m’haurien donat el primer premi, però no podia ser perquè no podien donar el primer premi de tecnologia a un treball que en realitat no era de tecnologia. Fins i tot em van dir que l’any que ve obririen un altre àmbit per a treballs com el meu, treballs interdisciplinaris”.