El grup municipal d'ICV presentarà una moció pel retorn dels papers de Salamanca
El grup municipal d'ICV presentarà en el proper ple municipal, el del mes d'octubre, dues mocions. La primera d'elles tracta de la restitució dels papers de Salamanca a la Generalitat de Catalunya "atès que lobjectiu bàsic del retorn dels documents catalans de lArxiu de la Guerra Civil de Salamanca és restituir-los a les persones, partits sindicats i entitats de tota mena que en van ser espoliats el 1939, atès que aquest procés sha interromput des de loctubre passat, quan els tècnics acabaren la identificació dels documents i objectes catalans i atès que recentment ha mort lartista Carles Fontserè, que tant havia lluitat per la recuperació dels seus cartells, sense poder veure aquesta restitució, no es pot consentir que cap altre afectat pugui desaparèixer sense veure la justa restitució dels seus béns".
Per aquest motiu en el comunicat emès per la formació es proposa al ple de la corporació els següents acords: adherir-se a la denúncia daquesta situació feta per la Comissió de la Dignitat, persones, partits, sindicats i entitats afectades per lespoli; demanar al ministre de Cultura César Antonio Molina Sánchez que immediatament prossegueixi, en cooperació amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el procés didentificació dels documents i objectes catalans de lArxiu de la Guerra Civil requisats a persones i entitats catalanes; que un cop corroborada la identificació, la Comissió Mixta Ministeri de Cultura - Generalitat, en el termini de tres mesos que preveu la Llei, retorni a la Generalitat de Catalunya els documents i objectes arrabassats per la força el 1939, amb la finalitat que aquesta en pugui fer efectiva la restitució als seus legítims propietaris, i per últim, adherir-se a lacte convocat per la Comissió de la Dignitat per al dia 21 doctubre al Palau de Sant Jordi amb el títol La Nació Catalana diu PROU, volem tots els papers.
Sense transgènics
La segona moció que presentarà ICV tracta sobre un tema dactualitat política com els transgènics. En aquest sentit, ICV demana declarar el municipi de Cambrils zona lliure de transgènics, que suposa que no shi podrà cultivar cap tipus de llavor modificada genèticament. Els principals motius que condueixen a la formació a realitzar aquesta proposta és, segons la formació, que a Catalunya hi ha ja més de 19.000 hectàrees de cultiu de moresc transgènic. Segons ICV, lany 2006 el moresc transgènic va representar el 55% de la producció total de moresc, mentre que lany 2003 era només d'un 13%. A tot Europa sen conreen, en petites explotacions, no més enllà de 7.000 hectàrees. Segons ICV, Catalunya és, després d'Aragó, la comunitat autònoma amb més hectàrees de transgènics a Europa (un 40% de la producció total).
Segons la formació, aquestes dades provoquen que a Catalunya ja no hi hagi ni un sol cultiu de moresc ecològic, ja que tots han quedat contaminats pels cultius de transgènic. Segons ICV, els transgènics "shan autoritzat de facto sense que els experiments sobre la seva innocuïtat o sobre la seva perillositat hagin estat acabats. Simposa, doncs, aplicar el principi de precaució".
En aquesta línia de precaució sestà creant a nivell europeu una Xarxa de Regions Lliures dOMG (organismes modificats genèticament). Actualment 78 regions europees, 86 províncies, i més de 3.400 municipis ja shan declarat lliures. A lEstat espanyol, Astúries, Euskadi i Menorca shan declarat zones lliures de transgènics.
Per tot això, "invocant el principi de precaució que ha de guiar les decisions polítiques, i perquè lextensió dels cultius transgènics no respon a una necessitat socialment compartida i perquè lagroecologia és una estratègia productiva i una forma de vida clau per afrontar la crisi agrària i rural i alhora per garantir la seguretat alimentària", ICV proposa els següents acords: declarar el municipi de Cambrils zona lliure de transgènics, que suposa que no shi podrà cultivar cap tipus de llavor modificada genèticament; demanar al Govern de la Generalitat que declari Catalunya zona lliure de transgènics i demanar al Govern de lEstat Espanyol, i al de la Generalitat de Catalunya que saturi la legislació reguladora de la coexistència entre cultius transgènics i les altres formes de producció agrària.
Per aquest motiu en el comunicat emès per la formació es proposa al ple de la corporació els següents acords: adherir-se a la denúncia daquesta situació feta per la Comissió de la Dignitat, persones, partits, sindicats i entitats afectades per lespoli; demanar al ministre de Cultura César Antonio Molina Sánchez que immediatament prossegueixi, en cooperació amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el procés didentificació dels documents i objectes catalans de lArxiu de la Guerra Civil requisats a persones i entitats catalanes; que un cop corroborada la identificació, la Comissió Mixta Ministeri de Cultura - Generalitat, en el termini de tres mesos que preveu la Llei, retorni a la Generalitat de Catalunya els documents i objectes arrabassats per la força el 1939, amb la finalitat que aquesta en pugui fer efectiva la restitució als seus legítims propietaris, i per últim, adherir-se a lacte convocat per la Comissió de la Dignitat per al dia 21 doctubre al Palau de Sant Jordi amb el títol La Nació Catalana diu PROU, volem tots els papers.
Sense transgènics
La segona moció que presentarà ICV tracta sobre un tema dactualitat política com els transgènics. En aquest sentit, ICV demana declarar el municipi de Cambrils zona lliure de transgènics, que suposa que no shi podrà cultivar cap tipus de llavor modificada genèticament. Els principals motius que condueixen a la formació a realitzar aquesta proposta és, segons la formació, que a Catalunya hi ha ja més de 19.000 hectàrees de cultiu de moresc transgènic. Segons ICV, lany 2006 el moresc transgènic va representar el 55% de la producció total de moresc, mentre que lany 2003 era només d'un 13%. A tot Europa sen conreen, en petites explotacions, no més enllà de 7.000 hectàrees. Segons ICV, Catalunya és, després d'Aragó, la comunitat autònoma amb més hectàrees de transgènics a Europa (un 40% de la producció total).
Segons la formació, aquestes dades provoquen que a Catalunya ja no hi hagi ni un sol cultiu de moresc ecològic, ja que tots han quedat contaminats pels cultius de transgènic. Segons ICV, els transgènics "shan autoritzat de facto sense que els experiments sobre la seva innocuïtat o sobre la seva perillositat hagin estat acabats. Simposa, doncs, aplicar el principi de precaució".
En aquesta línia de precaució sestà creant a nivell europeu una Xarxa de Regions Lliures dOMG (organismes modificats genèticament). Actualment 78 regions europees, 86 províncies, i més de 3.400 municipis ja shan declarat lliures. A lEstat espanyol, Astúries, Euskadi i Menorca shan declarat zones lliures de transgènics.
Per tot això, "invocant el principi de precaució que ha de guiar les decisions polítiques, i perquè lextensió dels cultius transgènics no respon a una necessitat socialment compartida i perquè lagroecologia és una estratègia productiva i una forma de vida clau per afrontar la crisi agrària i rural i alhora per garantir la seguretat alimentària", ICV proposa els següents acords: declarar el municipi de Cambrils zona lliure de transgènics, que suposa que no shi podrà cultivar cap tipus de llavor modificada genèticament; demanar al Govern de la Generalitat que declari Catalunya zona lliure de transgènics i demanar al Govern de lEstat Espanyol, i al de la Generalitat de Catalunya que saturi la legislació reguladora de la coexistència entre cultius transgènics i les altres formes de producció agrària.