Societat

Diada

Sandra Guaita, alcaldessa de Reus: «Hem de ser capaços de constituir el país de present i futur» (Conté galeria fotogràfica)

Prop de 400 persones participen en l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya protagonitzat per la política socialista

Per Cristina Sierra

Sandra Guaita durant el seu parlament en l'acte de la Diada al Parc del Pescador
Sandra Guaita durant el seu parlament en l'acte de la Diada al Parc del Pescador | Cristina Sierra

El Parc del Pescador va ser l’escenari, ahir al migdia, de l’acte institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. La periodista cambrilenca, Ariadna Escoda, va conduir aquesta commemoració que va aplegar prop de 400 persones i va comptar amb la presència de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, que va ser l’encarregada de fer el parlament d’enguany.

L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, va iniciar l’acte expressant el seu condol i solidaritat amb el Marroc després de patir el terratrèmol que ha deixat 2.681 morts i 2.501 ferits. El batlle va centrar el seu discurs en presentar a Guaita, apuntant que era un "goig" tenir-la en aquest acte. "No és massa habitual que una biòloga deixi la seva recerca per dedicar-se a la política. És una alcaldessa amb el cap molt endreçat", va dir de la seva companya socialista. També va afirmar que Cambrils i Reus són "dos ciutats que van ser exemple de la resistència de la Guerra del Segadors de 1714". Per aquest motiu, considerava que ara és un bon moment per "incrementar els llaços" entre els dos municipis. 

Una jornada per "reflexionar"

L’encarregada de fer la glossa de l’acte institucional va començar el seu discurs assegurant que era un "dia especial per reflexionar quin país volem ser en el futur". Guaita va referir-se a l’11 de setembre com una "jornada de reivindicació cultural, de la nostra llengua i política, una jornada que té com a protagonista la nostra voluntat de mirar endavant". 

L’alcaldessa va reivindicar que ara "hem de ser capaços de constituir el país de present i futur". Un objectiu que compta amb una "voluntat compartida" per diferents municipis i que va relacionar amb la Comuna del Camp, una "institució singular, única i avançada als seus temps" que va sorgir al 1714 i va servir a les poblacions per defensar-se davant els poders reials i judicials. "El Camp de Tarragona és la segona àrea más gran de Catalunya. El passat ens porta aquest present per construir el futur", va dir.

Guiata també va fer referència als "lligams emocionals" entre Reus i Cambrils. Com va expressar: "Cambrils ha estat sempre un espai de relació amb el mar, amb la gastronomia, un espai cultural i de trobada, de paisatge, que ens uneix amb els productes de la terra. És un espai sentimental que és memòria personal per molts, un espai comú des d’on cal pensar les nostres necessitats col·lectives, l’impacte de l’emergència climàtica…". 

L’alcaldessa també va dir que els polítics tenen el repte d’acostar les administracions als ciutadans i que s’ha de treballar en la línia de "la inclusió, la complicitat, la generositat, la mobilitat, millorar la vida de la ciutadania i liderar un projecte compartit i de país". Unes millores que s’han de fer "des del diàleg, defensant els valors democràtics i reivindicant la cultura i la llengua catalana". 

Un cop va acabar el seu discurs, Guaita va rebre de mans de Clúa el llibre Cambrils, una història, una mirada i una làmina original de David Callau. 

Actuacions i ofrenes florals

Després dels parlaments, la Coral Verge del Camí va interpretar tres temes: Aubada, de Miquel Tortell; Pare, de Joan Manuel Serrat, i La Sardana de les Monges, d’Enric Morera. Com ja és tradició, també van cantar Els Segadors. Acte seguit, va ser el torn dels Xiquets de Cambrils, que van fer un pilar de 4.

Per cloure l’acte es va fer l’ofrena floral al monòlit de l’11 de setembre del Parc del Pescador. L’alcalde de Cambrils i la batllessa de Reus van dipositar el primer ram de flors davant el monument, seguits dels partits del govern local, PSC, ERC, Junts i En Comú Podem, i del grup de l’oposició, Nou Moviment Ciutadà.

També hi van participar dues entitats cambrilenques: l’Associació Dones Amunt i l’Ateneu Lliberari Paulí Pallàs.

Comenta aquest article

Galeries relacionades