Cultura

Literatura

Germán García Martorell: «El llenguatge sempre és refractari, és un mirall, mai podrà donar compte del que tu sents perquè són paraules»

Ahir al vespre, al Centre Cultural, va tenir lloc la presentació del llibre "Cenotafios" del cambrilenc Germán García Martorell

Per Berta Ruiz

Germán García Martorell amb el seu llibre "Cenotafios"
Germán García Martorell amb el seu llibre "Cenotafios" | Berta Ruiz

Ahir al vespre, al Centre Cultural, va tenir lloc la presentació del llibre "Cenotafios" del cambrilenc Germán García Martorell. Es tracta d'un llibre de poemes que li va valdre el Premio Nacional de Poesía Joven Félix Grande de l'any 2020 i que va ser publicat per la Universidad Popular de San Sebastián de los Reyes (Madrid). La presentació literària va anar a càrrec del jove escriptor, qui va estar acompanyat pels poetes Juan López-Carrillo i Ramón García Mateos.

Tal com va explicar García Martorell a revistacambrils.cat, "cenotafios és una paraula grega que vol dir tomba buida. Aquest és un poemari, un projecte que va néixer fa uns quatre anys a Barcelona arran de les inquietuds d'un grup d'estudiants que estàvem a la carrera i ens preguntàvem per què no hi havia una associació o un grup d'escriptors joves que pogués tirar projectes endavant. Arran d'aquestes reunions amb joves escriptors, em vaig plantejar un projecte poètic sobretot centrat en fer una mena disrupció, una mena de diàleg amb les diferents poètiques que hi ha tant a Catalunya com a la resta de la Península. Pel que jo he vist, principalment, són unes poètiques molt subjectives que parteixen de la noció de poeta com a aquell que expressa o comunica una interioritat seva a partir de sentiments".

"El cenotafi és una metàfora que jo intento fer sobre com funciona el llenguatge o com l'utilitzem"

Arrel d'aquesta idea, segons va comentar García Martorell, "després d'un viatge que vaig fer a Portbou i visitant el cenotafi, la tomba, que hi ha de Walter Benjamin em va venir aquesta idea de la paraula com aquesta qüestió problemàtica que nosaltres utilitzem com a comunicació de forma natural, però que realment és molt més problemàtica del que ens pensem. Jo, quan vaig començar a plantejar el projecte, a mi totes aquestes poètiques romàntiques subjectives em produïen molts 'problemes'. Vaig pensar en centrar el meu projecte sobre la mateixa paraula i sobre la problemàtica del llenguatge. El cenotafi és una metàfora que jo intento fer sobre com funciona el llenguatge o com l'utilitzem".

"El nexe del poemari és aquesta problemàtica; què passa amb el llenguatge que és nostre i al mateix temps no ho és"

Pel que fa a la temàtica, l'autor va comentar que, "tal com jo ho percebo és una temàtica purament lingüística; òbviament hi ha temes transversals que hi ha hagut en tota la història de la humanitat a nivell de poesia: amor, compromís, lluita, fracàs... però tot vehiculat a partir de què passa quan una persona es posa a escriure, és a dir, com utilitzem el llenguatge, com ens utilitza ell a nosaltres i què fem quan tenim aquest vel –aquest problema– que és el llenguatge. El llenguatge sempre és refractari, és un mirall, mai podrà arribar a donar compte del que tu sents exactament perquè són paraules; els sentiments són una altra cosa. El nexe del poemari és aquesta problemàtica; què passa amb el llenguatge que és nostre i al mateix temps no ho és".

Pel que fa al premi aconseguit amb aquesta obra –Premio Nacional de Poesía Joven Félix Grande–, García Martorell es mostrava molt satisfet. "Vaig estar molt content amb el premi, no m'ho esperava. Sempre agrada molt que t'ho reconeguin; és una alegria però també és un repte, una responsabilitat, és un premi important dins del sector de la poesia. Actualment estic treballant en un altre projecte que és una mena de fusió entre teatre i poesia". Germán García Mateos és periodista per la URV, va estudiar Teoria Literària a Barcelona i és professor de literatura a Barcelona.

Comenta aquest article