Article publicat a Revista Cambrils el mes de març de 1963
Joaquim Roca i Cornet
Març 1963 / La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005
Estampes cambrilenques / Març de 1963
El fet de celebrar-se aquests dies la diada de la Mare de Déu d'Agost em fa recordar l'església de Mas d'en Bosch (antiga parròquia de Vilafortuny), que té per patrona i titular a la Mare de Déu en el misteri de la seva Assumpció gloriosa.
Mes no és precisament l'església de Mas d'en Bosch allò de què avui vull escriure (vaig fer-ho en una altra ocasió; vegeu "Mas d'en Bosch", "Cambrils", núm. 12, agost de 1954), sinó d'una personalitat de les lletres espanyoles que allí està enterrada: Joaquim Roca i Cornet, a qui Cambrils ha tingut, potser, massa oblidat fins ara.
Les visites de l'escriptor Roca i Cornet a Cambrils sovintejaren i les seves estades a la casa pairal foren llargues a l'estiu i al temps d'arreplegar les collites
Roca i Cornet va néixer a Barcelona l'any 1804 i ja de petit va viure vinculat a Cambrils, ja que als set anys va heretar d'un oncle seu, de cognom Giol, extenses propietats rústiques a les partides de l'Albareda i Mas d'en Bosch i la casa pairal de Cambrils, al carrer del Sant Plàcid.
De jove estudià Dret a la Universitat de Cervera amb una solidesa i un aprofitament tals que arribà a degà del Col·legi Notarial de Barcelona. No obstant això, Roca i Cornet es dedicà gairebé exclusivament al cultiu de les lletres i és en aquest aspecte com és més conegut. El 1844 fou nomenat cap de la Biblioteca Municipal de Barcelona i el 1849 de les de la Universitat i Provincial. Al front d'aquesta darrera, portà a terme grans reformes i formà el catàleg dels llibres, fins aleshores sense ordenar. Als quinze anys començà a col·laborar en el "Diario de Barcelona", del qual fou únic redactor del 1831 al 1839, i donà publicitat a un bon estol d'articles, especialment d'ordre religiós i social. Va pertànyer a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i fundà les revistes "La Religión" i "La Civilización", aquesta darrera amb la col·laboració de Jaume Balmes, bon amic seu i amb qui treballà en diferents ocasions. El 1860 fou nomenat mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona. Entre les seves nombroses obres cal esmentar: "Ensayo crítico sobre las lecturas de la época en la parte filosófica y social", Barcelona, 1847; "La última noche de Babilonia", drama líric amb música de Calvó Puig, Barcelona, 1948; "María Inmaculada" i "Historia de los hechos y doctrinas de Ntro. Señor Jesucristo", Barcelona, 1857; "Biografia infantil, o sea la niñez de los grandes hombres", Barcelona, 1863; "Manual de madres católicas", Barcelona, 1868; "La religión y la política" i "Las Repúblicas antiguas y modernas", Barcelona, 1870. També traduí al castellà diferents obres de sant Alfons Maria de Ligori i d'altres escriptors.
Entre els treballs que el mateix Joaquim Roca llegí a la Reial Acadèmia de Bones Lletres poden recordar-se: "Memoria sobre el mutuo enlace de las ciencias con las letras" (25 d'octubre de 1836); "Observaciones sobre el estado actual de la literatura" (octubre de 1837); "Fragmentos históricos de la embajada de Guillermo, conde de Cerdeña y Alberto de Gascuña, enviados a Cataluña al rey Alfonso de Castilla para vengar el fratricidio de Raimundo Berenguer por Berenguer, su congemelo" (octubre 1838); "Memoria sobre la importancia moral, literaria y económica de una colección escogida de los autores más célebres de la docta antigüedad, traducidos en nuestro idioma" (1840); "Virgilio considerado como poeta de sentimiento y como filósofo moral" (1814); "Estudios históricos, morales y literarios sobre la mujer considerada en su estado doméstico y social" (abril 1847); "Memoria sobre la pena capital" (abril 1841);" Una palabra sobre el doctor don Jaime Balmes" (1849) i d'altres. Fou un entusiasta col·laborador del també escriptor Josep M. Cuadrado, milità sempre en el camp catòlic i fou un gran apologista. Roca i Cornet deixà molts treballs inèdits de tal manera que els seus néts pogueren regalar més de setanta volums manuscrits a l'Ateneu Barceloní.
El senyor Joaquim Roca es casà i tingué dos fills: en Josep, mort molt jove d'un desgraciat accident, i en Manuel, que heretà els béns familiars i les virtuts del seu pare, de qui va ser el primer biògraf. Les visites de l'escriptor a Cambrils sovintejaren i les seves estades a la casa pairal foren llargues a l'estiu i al temps d'arreplegar les collites. Sembla que féu algun treball en vers i en català glossant aquesta tradicional feina de la pagesia, que vivia personalment, quan anava sovint a Mas d'en Bosch, on hi havia una masia grandiosa del més ranci estil català enfront de l'església, amb el masover de la qual, Antoni Oriol i Fortuny, li agradava de fer petar la xerrada.
En arribar la seva darrera hora, morí a Barcelona l'any 1873, va disposar el seu trasllat a Cambrils i va escriure el seu propi epitafi. Mitjançant una especial concessió eclesiàstica, va poder ser enterrat en la pròpia església, en un sepulcre que avui encara es conserva, però que crec que valdria la pena de restaurar-lo, potser amb ocasió de celebrar-se properament el centenari de la mort del gran escriptor.
Les notes biogràfiques d'aquest treball procedeixen de l'estudi de Rubio i Ors: Noticia de la vida y escritos de D. Joaquín Roca y Cornet (Barcelona, 1876) i les han ampliat amb tot interès els seus néts: la senyora Conxita Roca i Fernàndez i el seu marit Josep Vives i Grau, als quals agraeixo de cor la seva gentilesa en l'acollida i en la informació.
