Els veïns dels barris de Ponent, propers al polígon petroquímic, comparteixen el mateix neguit d'ara fa dos anys. Asseguren que no sabrien com actuar en el cas d'una altra emergència química i lamenten que no s'hagin fet simulacres ni campanyes informatives des del fatídic accident. Malgrat que el Govern ja ha instal·lat una cinquantena de sensors de toxicitat i ha anunciat que col·locarà tres noves sirenes –dues a Reus i una a Salou– en els pròxims sis mesos, els veïns reclamen que s'acceleri la implementació del Plaseqta. El territori va recuperar el pla propi després de l'explosió, ja que fins llavors les emergències es gestionaven amb el Plaseqcat, d'àmbit nacional.

L'explosió va danyar 162 immobles per l'onada expansiva i l'impacte de projectils. La gran majoria de les afectacions ja estan reparades, però els habitatges dels carrers 1, 2 i 3 encara tenen esquerdes.

Per la seva banda, l'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, torna a exigir celeritat a l'Estat en la transposició de la directiva comunitària que permetrà activar el sistema d'avisos a través de telèfon mòbil en cas d'emergències. El govern espanyol disposa fins al juny d'aquest any per fer-ho i s'hi ha compromès públicament, però el batlle critica la lentitud en la tramitació. "L'Estat es mou molt lent i encara no està aprovat, ha de complir la directiva, esperem que no passi com altres qüestions que no compleix, és un tema de màxima seguretat i és molt important que s'implementi", etziba Ricomà.

Comparteixen parer les entitats veïnals que asseguren que l'activació d'aquest sistema d'avisos serviria per tranquil·litzar a la població. "Estaríem molt més tranquils perquè des del primer minut sabríem que està passant i el que hem de fer; estem a 500 metres de vàries fàbriques i el temor el continuem tenint", sosté Gutiérrez.

El sistema de missatgeria ja funciona en alguns països d'Europa i permet enviar missatges a la població a través dels mòbils en cas que hi hagi una situació d'emergència. La Generalitat contempla aplicar aquest sistema tant en possibles accidents químics en el marc del Plaseqta com en els casos d'inundacions o terratrèmols, entre altres. De fet, el Govern ha demanat acollir proves pilot abans de la seva posada en marxa.

Tant l'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, com el de Tarragona, assenyalen que el Plaseqta s'hauria de dotar de més recursos econòmics. Tot i això, celebren el retorn del pla perquè consideren que és essencial que les emergències es gestionin i es controlin des del territori per evitar la descoordinació que es va viure el dia de l'explosió. "El Plaseqta ha d'anar caminant, les sirenes ja funcionaven abans, el que s'ha de fer és posar-les en marxa", subratlla Muñoz.

Ricomà també destaca que en els últims mesos hi ha hagut una "empenta" per part del Govern amb la instal·lació dels sensors de toxicitat al polígon nord i sud del complex petroquímic i explica que estan pendents de redactar el pla de comunicació, l'eina que servirà per informar els ciutadans sobre com han d'actuar en una situació de risc. "Segur que la comunicació aniria molt més ràpida i fluida, tots els ajuntaments hem revisat els protocols i crec que la resposta ara seria més eficient", respon el batlle.

Des de la UGT i CCOO també critiquen que no s'ha avançat en matèria de seguretat a la indústria química des de l'explosió d'IQOXE. L'accident, afirmen, va evidenciar que les empreses actuaven de forma diferent davant d'una emergència. Per això, indiquen que és necessari que formin part de les meses tècniques i que es millori la coordinació dels plans d'autoprotecció de les companyies. De fet, el secretari general d'UGT a Tarragona, Joan Llort, lamenta que no s'hagin tornat a reunir amb les administracions i la patronal del sector químic. "Ha quedat totalment paralitzat i no entenem per què", diu.
A la vegada, els sindicats reiteren que un dels problemes que té la indústria química és la "degradació" de les condicions laborals, especialment de les empreses subcontractades. "Hi una rotació bestial, hi ha empreses on cada sis mesos està entrant personal perquè no volen que sigui subrogat; s'ha d'acabar amb la precarització", exigeix el secretari general d'Indústria de CCOO a Tarragona, José Martín.

Els sindicalistes recorden que han interposat una dotzena de denúncies a Inspecció de Treball per tota mena d'incompliments i lamenten que IQOXE no ha fet autocrítica dels fets ocorreguts. "És bastant esgotador, nosaltres volem canviar la forma de treballar; ara mateix, la relació entre els treballadors i l'empresa és tensa", assegura Martín. A més, el sindicalista recorda que el Departament de Treball els va donar la raó quan van denunciar que l'empresa havia vulnerat el dret de vaga durant les negociacions per acordar un conveni propi, el qual no es va aconseguir.

En canvi, IQOXE celebra que ja torna a produir al ritme previ al sinistre. Aquest desembre la companyia va obtenir els permisos per tornar a engegar tres unitats de derivats d'òxid d'etilè. Se sumen a una quarta que ja fa mesos que està en funcionament així com a una planta que produeix òxid d'etilè. Cal recordar que el reactor que va explotar era d'una de les plantes de derivats, la qual no s'ha reconstruït. L'empresa ha invertit 40 MEUR en reparar els danys de la deflagració i en la nova maquinària i instal·lacions.