Estampes Cambrilenques

Article publicat a Revista Cambrils el mes de novembre de 1972

Els cirurgians cambrilencs del segle XVIII

Novembre 1972 / La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005

Els cirurgians cambrilencs del segle XVIII
Els cirurgians cambrilencs del segle XVIII

Estampes cambrilenques / Novembre 1972

El Dr. Dídac Ferrer i Fernández de la Riva, il·lustre catedràtic de Medicina i Corresponent de la Reial Acadèmia Hispanoamericana de Cadis, és autor d'un magnífic llibre, Cirujanos del 'Camp' en el siglo XVIII. En ell dibuixa una àmplia biografia dels dos homes cabdals de la cirurgia espanyola d'aquell segle: Pere Virgili, el nostre Gimbernat i també, en més petita escala, la de dos altres cirurgians molt menys famosos i molt menys coneguts: Andreu Montaner i Fermí Nadal.

Amb tot, per als cambrilencs l'interès d'aquest llibre no ve solament per la documentada biografia de Gimbernat, sinó també per l'apèndix amb què tanca l'obra, que fa referència a cinc estudiants de la nostra comarca que, amb Gimbernat, Montaner i Nadal, ingressaren en el Reial Col·legi de Cirurgia de Cadis, fundat per Pere Virgili el 1748, pocs anys després de la seva fundació, dels quals dos eren també cambrilencs: Josep Pallejà i Nicolau Pallejà.

D'aquest apèndix es desprenen dos fets ben notables: el poderós influx que a la nostra terra exercia el col·legi gadità i el nombre notable de cambrilencs que en aquella època es sentien inclinats a l'exercici de la medicina i de la cirurgia, fet que, potser, fins fa poc no s'havia reproduït a la nostra vila. També cal remarcar que els alumnes de Cadis, en acabar la carrera, anaven gairebé tots destinats a la Marina Reial.

Al llibre «Cirujanos del 'Camp' en el siglo XVIII» trobem una referència de cinc estudiants de la nostra comarca que, amb Gimbernat, Montaner i Nadal, ingressaren en el Reial Col·legi de Cirurgia de Cadis, fundat per Pere Virgili el 1748, dels quals dos eren també cambrilencs: Josep Pallejà i Nicolau Pallejà

Josep Pallejà entrà en el Col·legi de Cadis el 1754; Antoni Gimbernat el 1756 i Nicolau Pallejà l'any 1765. Només els dos primers coincidiren.

El Dr. Ferrer extreu del "Processos Collegiarum" les següents anotacions, que jo he procurat ampliar una miqueta, almenys quant a la naturalesa i família dels personatges estudiats. I diu: "José Pallejà.— Natural de la Villa de Cambrils, Arzobispado de Tarragona en el Principado de Cataluña, entró el 1 de Agosto de 1754. En el examen de este año de 55, se le observó medianos talentos, aplicación y conducta. El 1º de Agosto de 57, fue nombrado Segundo Cirujano de la Real Armada."

A l'Arxiu Parroquial de Santa Maria només he trobat un Josep Pallejà i Folch, nascut el 1741 i que dubto que pugui ser el nostre personatge, ja que només tindria 13 anys en anar a Cadis i 16 en rebre el nomenament, la qual cosa em sembla poc versemblant.

Del segon Pallejà, que no crec que tingui res a veure amb en Josep, ja en sabem més coses. Sembla que es deia Nicolau, Cristòfol i Ignasi Pallejà i Visdómini, fill de Nicolau i Agna Maria i batejat el 17 de febrer de 1743 per Ignasi Pallejà, beneficiat de la parròquia i segurament familiar seu. Els seus padrins foren Ignasi i Magdalena Pallejà, cònjuges; en Nicolau fou el més gran dels sis fills que tingué el matrimoni: Joan (1748), Agna Maria (1750), Maria (1753), Ignasi (1756) i Ignàsia (1758).

De Pallejà i Visdómini diu el "Processus" de Cadis: Nicolás Pallejà.— Natural de la Villa de Cambrils, Arzobispado de Tarragona, hijo de Juan Nicolás Pallejà y de dona Ana Maria Visdómini. Entró el 15 de Octubre de 1765. Fue su fiador su padre.

Méritos: En los exàmenes del 66 salió muy bueno en Anatomía, Fisiología e Higiene. En los exàmenes del 67 salió excelente hasta Terapéutica inclusive. Después de haber este sujeto salido de la càrcel última esto es, 68, se ha enmendado considerablemente, y se ha hecho un colegial por todos títulos irreprensible. En Agosto del 68 fue nombrado Practicante Mayor de Cirugía. En los exàmenes del 68 salió muy bueno en todas las clases.

Desméritos: En 27 de Febrero de 66, se le privó la licencia por un mes por haberse puesto en medio de una calle a hablar a una mujer ordinaria en compañía de Sabater. En 1º de abril de 66 empezó a estar de plantón de guardia de Medicina y estuvo 6 días y 3 meses sin licencia, por haber salido una noche, aunque estuvo fuera poco tiempo.

El 16 de abril de 1766 entró en la cárcel y estuvo seis días, por haber contribuido con Lobo al cambio de la manta vieja por la nueva y haber negado también la verdad, por lo que se le dio el mismo castigo. Siendo cómplice en el delito del colegial antecedente en la primera nota se le puso la misma pena aunque éste merecía más. Se le impuso la misma pena que el antecedente por haber empeñado a un sujeto de distinción para que les diera licencia, y porque no anden empeñando a cuantos sujetos vienen al Colegio, se les privó la licencia después que salió.

En Enero del 68 entró en la càrcel por inobediente.

En Enero del 27 de 1768, habiendo salido una noche sin licencia, de capa, se le mandó entrar en la càrcel y no quiso entrar; en esta situación fue preciso violentamente meterlo, como en efecto se ejecutó pillàndole una noche durmiendo; y estuvo en ella ocho días solamente, por haber intercedido sujetos de caràcter y haber hecho humildes propósitos de no reincidir en lo mismo.

El 16 de Julio se le privó la licencia por haber alborotado la guardia y sargento, y haberse quejado éste de diferentes amenazas hechas a su mujer; fue por dos meses."

Es veu que l'aprenent de metge era tot valentó i molt sortit; sort que, ja,que en la llista de mèrits el presenten intel·ligent i ben preparat, exerciria la carrera de manera brillant, tot i que de moment no sabem res més de Nicolau Pallejà.

 


Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques

Comenta aquest article