Article publicat a Revista Cambrils el mes d'octubre de 1957
Un cas de vergonya col·lectiva que hem d'esmenar
Octubre 1957 / La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005
Estampes cambrilenques / Octubre 1957
No fa gaire, la nostra revista ("Cambrils", núm. 40, desembre de 1956) publicava una breu biografia d'aquest cambrilenc, glòria de la seva pàtria, que fou Antoni de Gimbernat Arbós. La missió que ens hem proposat avui és demostrar l'altíssim concepte que en té, del nostre il·lustre paisà, el món intel·lectual i científic i l'alt grau de glòria que aconseguí amb la seva incessant activitat i, alhora, fer memòria a Cambrils de la vergonya que representa per a la nostra vila tenir en l'oblit total qui posà tan alt el nom del poble que el veié néixer.
Els mèrits indiscutibles del nostre Gimbernat han estat, en nombroses ocasions, plenament reconeguts per tota mena d'organismes, sobretot professionals. Durant la seva vida, el rei Carles III li concedí diverses i preuades condecoracions; després de la seva mort ha rebut un homenatge constant, tal com ho proven els diferents llocs públics on s'ha honrat, d'alguna manera, la memòria del genial cirurgià català
Els escriptors catalans i estrangers que en opuscles, fullets, articles i llibres, alguns dels quals de diversos volums, han estudiat i exalçat la vida i l'obra del nostre Gimbernat són innombrables. D'aquests recordem els noms il·lustres d'Agustí de Gimbernat, Francesc Llagostera i Sala, Antoni de Bofarull, Carles Soldevila, Josep Fiter Inglès, Enric Salcedo Ginestal, Antoni Elies de Molins, Dr. Lluís Comenge i Ferrer, Fèlix Torres d'Amat, Dr. Joan Freixas, l'anglès Dr. Townsend, Manuel de Usardizaga, Antonio Población Fernàndez, Dr. Casto López-Brea, Ortiz de Angulo i molts d'altes que, només d'anomenar-los, hauríem d'escriure una llista inacabable.
Tots subratllen fins l'excelsitud els mèrits insignes del gran científic cambrilenc. Quasi a l'atzar, escollim el Dr. Freixas, que diu en la seva extensa biografia de Gimbernat: "Fill predilecte de la vila de Cambrils; meritíssim organitzador de l'ensenyança profitosa; gran mestre; operador prudentíssim, conscient i laboriós; que portà triumfador pel món de la ciència una reputació indiscutible; que anà a llunyanes terres a aprendre, bo i ensenyant; home d'origen humil que arribà a assolir, amb el seu esforç, amb els seus propis i incalculables valiments, l'escala penosa i dificil de la immortalitat, pujant-la amb exemplar fermesa i constància, esgraó per esgraó, fins a alcançar-ne el venturós pinacle, sols reservat als grans homes."
Els mèrits indiscutibles del nostre Gimbernat han estat, en nombroses ocasions, plenament reconeguts per tota mena d'organismes, sobretot professionals. Durant la seva vida, el rei Carles III li concedí diverses i preuades condecoracions; després de la seva mort ha rebut un homenatge constant, tal com ho proven els diferents llocs públics on s'ha honrat, d'alguna manera, la memòria del genial cirurgià català. D'aquests centres públics recordem l'Ajuntament de Barcelona, on a la galeria de Catalans Il·lustres figura el retrat de Gimbernat; la Diputació de Tarragona, que va col·locar el seu bust a la façana del palau provincial; la Facultat de Medicina de Barcelona, que col·locà a l'amfiteatre un medalló amb el seu bust; l'Hospital de Sant Joan de Reus, on figura el seu retrat i, també, al Colegio de Cirugía de San Carlos de Madrid.
I Cambrils, que el gronxà en el bressol, què ha fet per Gimbernat? Com ha pagat el llustre excepcional que va rebre de l'activitat incansable i creadora d'aquest gloriós home? Lamentablement, hem de confessar que amb l'oblit més vergonyós.
Si repassem la història de la nostra vila, en els cent quaranta anys d'ençà de la mort d'en Gimbernat només trobarem petits actes de reconeixement a l'il·lustre doctor. Mitjançant un acord de l'Ajuntament, en la sessió del 13 de març de 1890, es decidí que un carrer de Cambrils dugués el seu nom, l'actual carrer de Gimbernat: aquest és l'únic homenatge oficial, certament ben poca cosa, de què en tenim notícia. També hi hem de sumar l'edició, el 1916, d'una biografia que pagà del seu peculi l'excel·lentíssim Dr. Vidal i Barraquer, el qual llavors era bisbe de Solsona, i el gest senzill, però noble i cordial, dels xicots del Frente de Juventudes que, no fa gaires anys, van exigir el nom de l'il·lustre cambrilenc com a titular de la seva centúria.
Sincerament, no creiem que amb aquests fets insignificantíssims resti pagat el deute que Cambrils té amb en Gimbernat.
Pel gust que hi trobem, no volem ometre, en interès d'aquest article, el comentari que va escriure, el 1904, Josep Serra i Dalmau: "Havem dit que Gimbernat fou un savi, dintre de la medicina; però no és que ho diguem nosaltres, puig cap dret tenim per dir-ho, sent com som profans en la matèria. Ho diuen els savis, ho diu tothom: ho digué el professor Hunter en la seva càtedra; ho digueren els que criticaven les seves obres; ho digué l'anglès Mr. Townsen en el tom XX de l'obra Guía para la salud publicada a Londres l'any 1796, anomenant Gimbernat moltes vegades i encomanant les seves maneres de curar; ho digué la Diputació de Tarragona posant el seu bust en la façana del seu edifici i ho digué, fa pocs anys, la facultat de Medicina de Barcelona posant un medalló amb el seu bust junt amb el cèlebre Letamendi en l'amfiteatre de la facultat.
I Cambrils que ha gastat diners comprant un gerro per posar al coronament d'una font i comprant una estàtua de no se sap qui per posar al coronament d'una altra; Cambrils, que ha gastat diners amb mil coses supèrflues, obrint subscripcions per festes i festetes, no ha estat capaç de posar a la Casa de la Vila, ja que s'ignora on va néixer l'Anton Gimbernat, una senzilla pedra, que faci constar que aquest home de fama mundial, aquest home venerat i admirat per tothom, és cambrilenc, és fill de Cambrils. Coses de la vida!"
Si això ho pogué dir un il·lustre catedràtic fa més de cinquanta anys, quan Cambrils arrossegava la mateixa vulgar existència de segles enrere, què diria ara davant d'aquest Cambrils que cada dia eixampla el nucli urbà amb nous carrers i grans avingudes, amb voreres a gairebé cadascuna de les seves vies i amb les places asfaltades, amb fons i torretes orhamentals? Què diria d'un Cambrils que, amb un pressupost municipal de centenars de milers de pessetes, no pot desprendre's d'una petita part d'aquest per retre l'homenatge que deu al seu fill predilecte? Permetrem que continuï durant més temps l'espifiada que representa el fet que l'Ajuntament s'avingués que els actes commemoratius del I centenari de la mort de Gimbernat estiguessin organitzats per la Facultat de Medicina de Barcelona, en lloc d'haver-los-hi estat pel poble, i que la làpida que en aquelles dates es dedicà al gran mestre digui "La Facultat de Medicina de Barcelona a Gimbernat", quan hauria de dir "A Gimbernat, la seva pàtria"?
No fou motiu d'oprobi per a Cambrils que fins i tot els fulletons que en aquella ocasió s'editaren, molt pulcrament per cert, amb la reproducció fotogràfica del retrat de Gimbernat que figura a la galeria de Catalans il·lustres de Barcelona i amb una breu biografia, portessin, en lloc del de la nostra vila, l'escut de l'Associació General de Metges en Llengua Catalana, que fou la que pagà l'edició tan profusament repartida?
No volem allargar més aquest article, que ja és massa extens, però tampoc no el volem acabar sense dur al magnífic Ajuntament el prec humil i cortès, però, al mateix temps decidit i enèrgic, ja que, n'estem segurs, ens recolza el suport moral de tota la part sana del poble cambrilenc, que es corregeixi tanta negligència, i s'erigeixi a Gimbernat no "una senzilla pedra" (si n'hi hagués hagut prou a principis de segle ara seria ridícul per al Cambrils actual), sinó un monument senzill, si es vol, però de bon gust i digne, sobretot, dels alts mèrits de l'insigne científic cambrilenc.
No està malament que la corporació representativa de la vila s'interessi per tants problemes materials que té actualment la població, però no oblidem que, de cap manera, no ens podem desentendre d'aquells que afecten la cultura i l'esperit, ans altrament, per ser fins i tot d'un ordre més elevat, hem de donar-los preferència. I estem segurs que, en la noble feina de dur a terme aquest gran projecte, l'Ajuntament cambrilenc no estaria sol, sinó que de bon grat trobaria el suport i l'ajut del Ministerio de Educación, de la Universitat i de la Diputació, els quals amb molt de gust col·laborarien en aquest homenatge a qui amb el seu saber donà tanta glòria a la classe mèdica, a la seva demarcació, a Catalunya i a la nació espanyola.