El Centre Cultural va acollir, ahir a la tarda, la xerrada titulada "Vinyes entre vitrines" a càrrec de l'historiador d'art Oriol Gasulla i el director del Museu d'Història de Cambrils, Gerard Martí. L'activitat –organitzada per la Biblioteca Josep Salceda i Castells– forma part del programa Biblioteques amb D.O. En una primera part, Oriol Gasulla va fer un viatge per les diferents DO que hi ha a Catalunya i va explicar el patrimoni arquitectònic, artístic i cultural que hi ha deixat la cultura del vi des de l'època dels romans fins els nostres dies.

Oriol Gasulla: "El vi no és només un líquid que es veu, estem parlant d'un líquid que es fabrica, que s'olora; que dins de cada gota té aquest paisatge que estem veient, paisatge arquitectònic, paisatge històric, paisatge social, industrial..."

En aquest recorregut pel paisatge vinícola català, Gasulla va passar per la DO Empordà i l'empremta romana que s'hi poden trobar als jaciments d'Empúries; a la DO Pla de Bages, el passat romà també hi és ben present a la vil·la romana de Sant Amanç de Viladés; a la DO Alella, un clar exemple de l'època romana també es conserva a la ciutat de Badalona amb imatges trobades del déu del vi, Baccus; sobre la DO Penedès, Gasulla va fer esment del sorgiment dels ateneus, els cercles excursionistes i catalanistes que van treballar molt en pro del patrimoni i d'això n'és mostra la creació del Vinseum del Penedès; de la DO Tarragona, Oriol Gasull va voler destacar l'obra de l'artista tarragoní Josep Sancho Piqué que va ser el primer en fer un cartell turístic de la ciutat de Tarragona; en la DO Conca de Barberà, l'historiador es va aturar al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí; a la DO Costers del Segre en va destacar la figura de l'artista Francesc Borràs, mentre que a la DO Priorat-DO Montsant, el gran punt de referència és la Cartoixa d'Scaladei. Finalment, la DO Terra Alta és el gran exponent de les anomenades "catedrals del vi" amb l'arquitectura que va estendre Cèsar Martinell.

Oriol Gasulla va cloure la seva intervenció dient que, "el vi no és només un líquid que es veu, estem parlant d'un líquid que es fabrica, que s'olora, que dins de cada gota té aquest paisatge que estem veient, paisatge arquitectònic, paisatge històric, paisatge social, industrial... és important que ho tinguem en compte perquè és posar en valor el producte i la feina que hi ha al darrere i adonar-nos de la història que tenim al darrere".

Gerard Martí: "Aquesta cultura del vi ve de molt lluny i a Cambrils podem explicar que ve de l'època romana"

Per la seva part, el director del Museu d'Història de Cambrils –Gerard Martí– va fer un repàs des de la perspectiva etnogràfica i social de la presència de la cultura del vi a Cambrils des d'època romana. Ho va fer amb la projecció d'imatges, moltes d'aquestes fetes per Montserrat Vidal-Barraquer. Tal com va explicar, "començarem a la Vil·la romana de la Llosa. El Baccus del jaciment de la Llosa descobert l'any 1992 ens recorda que aquesta cultura del vi ve de molt lluny i que a Cambrils podem explicar que ve d'època romana. És una peça excepcional dins de l'arqueologia a Catalunya. En aquella època, el vi es barrejava amb mel, flors, espècies i necessitaven un colador. Aquesta peça servia per filtrar i a Cambrils en tenim un d'excepcional. També es van trobar àmfores de vi al fons del mar de Cambrils que expliquen que conduïen el vi per tota la mediterrània. La cultura de la tríada mediterrània –vinya, blat i olivera– que circulava per tota la Mediterrània".

"Érem una terra de vinya, una terra on es veremava..."

Des d'època romana a medieval, tal com va indicar Martí "no tenim restes que ens parlin d'aquesta cultura del vi. Els documents que tenim de ens parlen d'aquest Cambrils que està reclòs dins de les muralles; aleshores Cambrils té unes cases de pagesia. Als anys 50, ens recorda un Cambrils de carrers de terra, cases que tenien cup i cubella, on es feia la transformació del vi dins de les mateixes cases. Érem una terra de vinya, una terra on es veremava... en una època de finals d'estiu i principis de tardor. Aquesta cultura ha deixat noms a l'antroponomia i la toponimia del nostre municipi. Al llibre de l'onomàstica de Cambrils –de Montserrat Vidiella– surten noms com Miquel Vinader del segle XIV –possiblement s'hi dedicava– o unes partides de terrenys a Vilafortuny que es deien vinyasses al 1661, o la presència del cognom Viñas des de 1666 i que encara és present avui en dia a Cambrils; o el nom d'un camí que encara avui es conserva i que és fruit d'una partida antiga que es diu camí de la Granatxeta en referència a la garnatxa molt pròpia de la zona de Vilafortuny. Tot plegat és fruit de l'abundància que hi havia en aquell moment de garnatxa en aquella zona del terme que, curiosament en aquells anys –del 1600– no era Cambrils sinó que era un terme municipal propi.

"Aquestes vinyes en un paisatge molt mediterrani, combinat amb olivers amb garrofers"

Segons va seguir explicant Martí, "a partir del segle XVII, la vinya guanya terreny. Tota la documentació ens parla que la vinya comença a convertir-se en un element bàsic per poder-lo fer servir per comerciar. Es deixa de banda una agricultura de subsistència i es passa al tema del comerç. A Cambrils també es treia raïm que es donava al prior d'Scaladei. Molta gent venia de fora a veremar. Avui en dia, hi ha moscatell a Cambrils en producció, està per la zona del Mas dels Teixells. Hi ha unes parades d'uns pagesos de Montbrió, que tenen finques a Cambrils. En la divisió de Cambrils i Montbrió al 1622 –amb la Concòrdia que l'any vinent farà 400 anys– encara hi ha montbrionencs que tenen ceps plantats a Cambrils. El paisatge mediterrani, que deia el poeta, 'vinyes verdes vora el mar', això era Cambrils. Aquestes vinyes en un paisatge molt mediterrani, combinat amb olivers amb garrofers. Paisatge 100% mediterrani combinat amb algunes terres de cereals, això és Cambrils fins als anys 60".

Gerard Martí: "Les platges van servir per embarcar el vi de Cambrils i de tots els terrenys interiors"

Tota aquesta producció de vi sortia des de la platja. Tal com va explicar Gerard Martí va comentar que, "les platges van servir per embarcar el vi de Cambrils i de tots els terrenys interiors. Tenim documents de la duana de Cambrils del 1818. Portaven les botes fins als vaixells -recreacions de l'Arjau– per carregar el vi i aquest anava a Amèrica, sortia vi negre, aiguardent,... Com no hi havia port sortia d'aquesta manera: lligaven les botes i marxaven en vaixells. Els que anaven vogant eren cambrilencs, a partir d'aquí es va fer gran la família marinera de Cambrils; després tots són convertits en pescadors. Quan arriba el ferrocarril facilitarà el transport amb el tren a partir de 1865. Les famílies marineres –que encara havia conservem el nom de mariners i vileros, aleshores eren mariners; no eren pescadors–, eren mariners perquè treien el vi per la costa. A vegades sortia per la zona del Cavet –sobretot ho feien els de Reus– per intentar evitar la duana de Cambrils i alguna vegada es va fer sortir per la platja de l'Horta de Santa Maria".

Gerard Martí: "Ara justament, fa 100 anys, entrava la primera verema. El 1921, va entrar la primera verema al celler agrícola"

El director del Museu d'Història també va explicar que a l'Espluga de Francolí van fer la seva cooperativa perquè, prèviament, l'havien vingut a veure a Cambrils. "Cambrils va ser un dels pioners en la creació d'una cooperativa de producció agrícola, l'any 1902. Els de l'Espluga van baixar a veure-la i, de fet, ells van fer més via en construir-la. Aquí vam trigar gairebé 20 anys. Ara justament, fa 100 anys, entrava la primera verema. El 1921, va entrar la primera verema al celler. Avui, gràcies a la compra que ha fer l'Ajuntament de Cambrils, està adscrit al Museu d'Història de Cambrils. Aquesta cultura de cooperativisme va créixer i l'any 1956 es va va arribar al màxim de la producció agrícola relacionada amb el vi a Cambrils ja que es va arribar a 4.221.304 quilos de raïm entrats l'any 1956 al celler".

"Les festes ens recorden aquest patrimoni immaterial i ens recorden d'on venim"

Martí va defensar que, "el celler agrícola és un espai de memòria i d'exposició, de persones que van treballar. Aquella cultura feia que hi hagués unes tradicions lligades com per exemple la festa de Sant Antoni. Aquesta és la cultura de la pagesia de Cambrils que tenia aleshores i encara avui en tenim record i forma part del nostre patrimoni immaterial. Com a element més important és que la Festa Major de la Mare de Déu del Camí se celebrava perquè era el moment previ abans de començar a veremar. Al matí s'anava a missa i a la tarda ja s'anava a veremar, el mateix dia 8 de setembre. Les festes ens recorden aquest patrimoni immaterial i ens recorden d'on venim; sant Pere és el mateix, és el final de la veda d'arrossegament. La compra de l'edifici ens ha de recordar tot això, la col·lecció que hi ha a dins també ens permetrà explicar-ho i els objectes. Hi ha tot el material de l'enòleg, juntament amb peces donades pels pagesos i les famílies pageses".