Estampes cambrilenques / Juliol de 1985

El segle XVII a Cambrils va ser un segle molt mogut i en tots els sentits. Moltes vegades hem pensat com va ser possible que en un termini tan curt es poguessin fer tantes i tan importants coses en un poble relativament petit i amb uns mitjans econòmics més aviat migrats. Perquè només cal pensar que la segona meitat d'aquell segle es van restaurar les muralles, malmeses en el curs dels llastimosos fets del setge de Cambrils de 1640, es va construir el temple parroquial de Santa Maria i es va construir també la torre rodona de la platja, aquesta construcció de defensa que presideix avui encara la part central del port i que, juntament amb el santuari i la torre de la Mare de Déu del Camí, són sens dubte els monuments que més clarament ostenten la simbologia de Cambrils.

Prescindint del fet de l'edificació de l'església de Santa Maria, podem fer memòria avui de la restauració del recinte emmurallat i de la construcció de la torre rodona del port.

En la construcció de la Torre del Port hi van treballar tots els veïns per rigorós torn de rotació: era el que se'n deia 'obra de vila' i per pagar els materials necessaris es va imposar la taxa o tribut d'un ral per cent a cada barca o llaüt, tant de Cambrils com foraster, i tant si es dedicava a la pesca o al comerç de cabotatge, que arribava a la platja de Cambrils

Dues raons van portar els nostres avantpassats a realitzar aquestes construccions militars. Per un costat el manament reial segons el qual urgia fortificar els llocs o poblats, especialment els situats vora la mar o propers a les vies de comunicació importants; i, per l'altre, la contínua incursió dels pirates barbarescos que assolaven els pobles costaners i saquejaven els béns dels veïns; fins i tot s'emportaven moltes vegades, com a presoners o captius, homes que poguessin agafar en moments de distracció o per altres imprevisibles circumstàncies.

Certament, dels dos vessants de l'assumpte ens parlen els llibres d'actes dels consells d'aquell temps. Pel primer cas tenim una acta del 8 d'octubre de 1663, en què s'explica com "congregat el Consell de la present vila de Cambrils en el lloc acostumat per semblants efectes i cridat en veu de pública crida a so de campana, han proposat els senyors Pere Sans, Joan Garcia i Andreu Blades, jurats en el present any, dient:

"Magnífics senyors: Aquí tenim les instruccions del servei que l'Excel·lent Governador Marqués de Castel Rodrigo demana per al servei de Sa Magestat, que Déu guardi, de fortificar les fronteres i, presos els vots de tots els senyors Consellers... foren tots animats i conformes que es fes dit acte de la manera que diu la instrucció, conforme ho han fet totes les demés viles del present principat."

Firma l'acta Batista Toda, escrivà del Consell.

Atenent, doncs, la petició del rei, Cambrils construiria alguna de les torres i referia les muralles malmeses, en part, per les tropes castellanes de Felip IV, el 1640. Al capdavall, el rei que això exigia era el mateix que havia enviat a Cambrils les tropes que havien causat els estralls de Cambrils.

Pel que fa al segon cas, el de la invasió dels pirates berbers, tenim que aquest mateix any 1663, a l'abril, el Consell ja va acordar de llogar dos homes per vigilar l'areny, des de la punta de l'Esquirol fins la de la Llosa "per lo perill dels moros que hi ha", diu l'acta.

Segurament que aquesta precaució deuria quedar curta, o els dos homes serien pocs o és que poca cosa podrien fer per tal de neutralitzar les incursions dels pirates, i el Consell es va veure obligat a prendre mesures més contundents i d'una major eficàcia per tal de fer front al perill de les invasions: va acordar de construir la torre rodona de la platja. Aquest acord es va prendre el 30 de desembre de l'any següent, el 1664, i es va fer en el sentit de bastir una torre prou gran per poder-s'hi encabir els mariners i llurs famílies (que certament en aquell temps eren poques) i prou forta perquè pogués resistir les escomeses dels pirates.

En la construcció de la torre hi van treballar tots els veïns per rigorós torn de rotació: era el que se'n deia 'obra de vila' i per pagar els materials necessaris es va imposar la taxa o tribut d'un ral per cent a cada barca o llaüt, tant de Cambrils com foraster, i tant si es dedicava a la pesca o al comerç de cabotatge, que arribava a la platja de Cambrils. El patró que gosava negar-se a satisfer aquesta contribució a la defensa de la vila era castigat amb deu rals de multa i, a més, la taxa.

En unes notes de Josep Serra i Dalmau se'ns donen les diferents mides de la torre. Segons ell, la torre té 140 metres quadrats de superfície, 42 metres de cercle i 11 metres d'alçada; en la seva part mitjana les parets tenen cinc pams de gruix i aquest és més carregat en la seva part baixa. Com en totes les torres de semblant construcció, la base era sense obertures que, cas de ser-hi, l'haurien fet molt vulnerable. S'hi entrava per una porta oberta quasi al capdamunt, possiblement on ara hi ha el balcó, i per pujar-hi hi havia unes escales exteriors d'obra, que eren una mica apartades de la torre, amb què es comunicava per un pont llevadís. Quan la gent de casa era a dins, aixecaven el pont, i la porta i la mateixa torre restaven incomunicades amb l'exterior d'aquesta manera; amb menjar a dintre, podien aguantar els envits enemics encara que duressin alguns dies. Sembla que en un principi també varen instal·lar-se a la torre unes petites peces d'artilleria que, potser més que espantar els berbers, servien per animar els pagesos que treballaven el camp o a la gent del poble perquè es tanquessin dins del recinte emmurallat de Cambrils.

Molts anys després, ja normalitzades les coses i esvaït el perill de la pirateria barbaresca que, en un moment donat, havia convertit el Mediterrani en la base de les seves operacions fins que, el segle XIX, la seva zona originària va ser conquerida per les potències europees, la torre va perdre la seva condició de defensa i les escales que servien per a pujar-hi, que es trobaven en molt mal estat, van ser enderrocades l'any 1887.

La coberta que avui veiem damunt la torre, en forma de barret, i que, evidentment, és un disbarat arquitectònic que l'Ajuntament no hauria d'haver autoritzar mai de la vida, es va construir quasi immediatament després de la nostra Guerra Civil, en la dècada dels 40. La torre, encara que avui (juliol de 1985) hagi esdevingut un clar símbol de Cambrils, és de propietat particular i potser caldria pensar a adquirir-la per al patrimoni del poble, si això fos possible. Com també caldria pensar en la possible compra de les cases que hi estan enganxades actualment per tal d'enderrocar-les i donar al monument tota la importància que realment té. Ja sé que el que dic és una mica utòpic, però avui res no és impossible. El poble hi sortiria guanyant molt en bellesa i, al capdavall, tot és només qüestió de diners...

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques