Molta de la gent del nostre poble ha cregut sempre que Cambrils, etimològicament parlant, era el cognom d'una família, d'una família fundadora de la vila, a la qual el príncep Robert i el comte Ramon Berenguer IV havien donat el terme perquè el poblessin.

Avui tenim prou documentació per creure que fou al revés. Que Bertran, el primer de la família de qui tenim notícia, el 1154, prengué el nom del poble, ja que aquest existia en anys anteriors. Ho diu ben clar l'historiador Blanch en el seu "Arxiepiscopologi", volum I, pàgina 93, que s'expressa així: "Lo príncep Robert, amb consentiment de sa muller Inés y de son fill Guillem, donà a poblar la vila de Cambrils a Bertran, al qual, en lo acte de població no se li dona nom de casa, y he trobat que aprés lo prengué de la vila que poblà, y se deia Bertran de Cambrils."

Bertran de Cambrils, el primer de la família de qui tenim notícia, el 1154, prengué el nom del poble i no a la inversa, ja que aquest existia en anys anteriors

Del seu fill, Berenguer de Cambrils, sabem que el dia 11 de gener de 1170 signà, conjuntament amb Ramon i Bernat de Gavalgand, una carta de població als habitants d'Alforja. Els confirmen les possessions, presents o futures, rebudes dels donants, i els concedeixen regir-se segons els usos i costums lliurats a Siurana pel comte de Barcelona.

Anys després, el 1184, el rei Alfons el Cast donava a Berenguer de Cambrils, ratificant la donació feta pel seu pare, el lloc de Cambrils per fortificar-lo i repoblar-lo. L'actuació de la família Cambrils en la colonització del nostre terme sembla oferir una continuïtat no interrompuda des que fixa la seva residència a la nostra vila i, en realitat, el seu treball deuria ser efectiu vista la reiteració dels tractes amb els reis i el fet que els seus membres prenguessin el nom de la vila.

En el segle següent trobem més membres d'aquesta família, escampats ja per altres comarques, algunes d'elles molt allunyades del nostre poble. Així, veiem que Roland de Cambrils i Dalmau de Canyelles, el 1205, reben de l'Ordre de Calatrava el dret de poblar el castell de Calaceit amb els termes annexos de Lledó i Arenys, sota la forma d'encàrrec feudal. I que Ferrer de Cambrils, subveguer, manà a Joan d'Ovon, notari públic de Tortosa, el 13 de maig de 1305, un trasllat sobre la versió original de la carta de població lliurada per Ramon de Sentmenat als habitant de Castles el 13 d'agost de 1237.

De moment, no n'hem trobat res més. Què se'n faria, d'aquesta família? S'extingiria víctima de les lluites que assolaren el nostre país en l'edat mitjana, entre reconquestes i raons fratricides? Es dirigiren a altres indrets on cercar nous horitzons per abastar velles ambicions? Són interrogants dificils d'esbrinar. La història és avara moltes vegades i aquells que en ella cerquen camins es troben molts cops amb carrers que no passen. Alabat sia Déu.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques