Societat

Taula rodona

Una taula rodona amb els «Sarsiaires de Cambrils» aborda el futur del sector i de la pesca

Ahir a la tarda, a la terrassa del Bar La Confraria del moll de ponent i, com a cloenda de la XV Festa de l'Ormeig i de la X Trobada de Vela Llatina de Cambrils, es va organitzar la taula rodona "Sarsiaires de Cambrils"

Per Berta Ruiz

Un moment de la taula rodona que es va organitzar, ahir a la tarda, a la terrassa del bar La Confraria
Un moment de la taula rodona que es va organitzar, ahir a la tarda, a la terrassa del bar La Confraria | Berta Ruiz

Ahir a la tarda, a la terrassa del Bar La Confraria del moll de ponent i, com a cloenda de la XV Festa de l'Ormeig i de la X Trobada de Vela Llatina de Cambrils, es va organitzar la taula rodona "Sarsiaires de Cambrils", a càrrec de diferents pescadors d'arts menors del Port de Cambrils. A l'inici de l'acte, el president de l'Arjau Vela Llatina –Jordi Piqué– va comentar que, "l'Arjau, per Sant Pere, no només vol fer actes al mar sinó també mostrar coses que la gent no veu". Així doncs, a la taula rodona hi van participar diferents "sarsiaires" cambrilencs que actualment estan en actiu. Van parlar del futur del sector, del futur de la pesca, de la pressió turística a Cambrils o de les nombroses traves administratives que els posen en la seva activitat.

Manolo González: "El futur de la pesca depèn molt del que vulgui fer l'administració amb la pesca"

Manolo González –acompanyat del seu germà Moisès González i patrons de la barca Nueva Leviatán– va explicar que, "jo em vaig embarcar amb 14 anys, ara en tinc 47. Quan em vaig embarcar amb 14 anys, la barca la teníem gairebé davant de la geladeria Lissu, hi havia la platgeta... Si us fixeu en el port veureu com anem reculant cada vegada més; la pressió turística és molt gran –en aquest poble encara més–; cada vegada quedem menys i creiem que al pas que anem farem cap fora el moll. Quan em vaig embarcar potser érem 30 'sarsiaries', però eren barques d'un o dos mariners. Ara com veieu, quedem 7 'sarsiaries'. El futur és complicat, no només per nosaltres sinó per tots els sectors, fins i tot per a la Confraria i el futur de la pesca depèn molt del que vulgui fer l'administració amb la pesca: si la vol acabar eliminant del tot o vol mantenir aquesta tradició dels pobles pesquers i li dona suport. Ara comença l'estiu i aquí a fora el moll, això serà un cacau impressionant de la pressió turística que hi ha aquí".

Alexis Domènech: "No és que hi hagi peix o no, ara amb la flota que hi ha –parlo dels tres sectors de Cambrils– no és el problema que no hi hagi peix"

Un altre dels participants a la taula rodona, Alexis Domènech va comentar que, "el problema el tindrem a l'hora de comercialitzar el peix perquè no és el mateix: omplir quatre trailers de peix que només poder omplir un camionet de peix; això, a més suposarà menys llocs de treball. Aquí fa poc s'han muntat unes tres "cabanyes" a primera línia i el primer que han dit és que això porta 50 llocs de treball. Tinc els meus dubtes, però no ho discutiré... I això? (la pesca). Directes i indirectes, quants llocs de treball porta?  I no sols la postal, aquest poble és Cambrils i no té res a veure amb Salou que el tenim al costat. Vosaltres creieu que tot el que està passant aquí és positiu pel poble de Cambrils? Hi ha polítics que se n'adonen d'això, però aquí les ordres venen de més lluny –de Brussel·les– que està molt influenciat econòmicament. A Brussel·les li és més senzill donar-ho a 3 o 4 navilieres, explotar-ho els mesos que ells diguin, el control serà més senzill, el moviment de diners estarà més ben controlat i aquí s'acaba tot. No és que hi hagi peix o no, ara amb la flota que hi ha –parlo dels tres sectors de Cambrils– no és el problema que no hi hagi peix".

Òscar Llaveria: "Hem de fer l'estimació de les captures, si tens una equivocació d'un 10% les multes són una barbaritat"

Per altra banda, Òscar Llaveria dels 'Calau' va parlar de la pressió administrativa que pateixen. Segons va dir, "hem de pesar el peix amb un puntal i no et pots passar d'un 10%, ni per dalt ni per baix i les multes són més del doble o triple del valor del peix. Si pesques tonyina vermella, no et pots equivocar. Les multes són bestials. L'última vegada vam pagar una multa de 3.000 euros per passar-nos 40 o 50 quilos d'un peix. Quan sortim hem d'enviar un missatge, que sortim a pescar la tonyina, amb una hora de sortida i hora d'entrada. Després hem de fer l'estimació de les captures, si tens una equivocació d'un 10% les multes són una barbaritat".

Comenta aquest article