Cultura

Patrimoni

Joan Arca: «Des de finals del segle XIX a finals del segle XX, es van construir més de 900 embarcacions de fusta a Cambrils»

El Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, la conferència "Mestres d'aixa a Cambrils" a càrrec de Joan Arca, inclosa dins de la Trobada de Vela Llatina a Cambrils que se celebra aquest cap setmana

Per Berta Ruiz

Imatge de la conferència d'ahir al vespre al Centre Cultural. D'esquerra a dreta: Joan Arca, Jordi Piqué i Gerard Martí
Imatge de la conferència d'ahir al vespre al Centre Cultural. D'esquerra a dreta: Joan Arca, Jordi Piqué i Gerard Martí | Berta Ruiz

El Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, una nova conferència del cicle Veus Cambrilenques. En aquesta ocasió, la xerrada portava per títol "Mestres d'aixa a Cambrils" i va anar a càrrec de Joan Arca Míguez, antropòleg i professor del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV. L'acte –organitzat pel Museu d'Història de Cambrils, el Campus Extens de la URV i l'Arjau Vela Llatina– estava inclòs dins de la Trobada de Vela Llatina emmarcada dins de la Festa Major de Sant Pere. A la xerrada també hi van ser presents el president de l'Arjau Vela Llatina –Jordi Piqué– i el director del Museu d'Història, Gerard Martí.

Tal com va explicar Arca a revistacambrils.cat, "arran d'una recerca que vam fer amb el Museu Marítim de Barcelona –relacionat amb l'impacte d'infraestructures com per exemple el port–, vam detectar que hi havia tota una sèrie de transformacions interessants. Vam utilitzar la figura dels mestres d'aixa –que eren aquells constructors navals que feien embarcacions de fusta– com a calidoscopi per visibilitzar totes aquestes transformacions amb el valor afegit que vam observar que el nivell de producció d'embarcacions dels artesans de Cambrils representaven significativament el volum total d'embarcacions que es van fer servir a tot el districte de Tarragona".

Unes set drassanes treballant simultàniament a Cambrils

Aquest va ser un període històric d'uns 100 anys, des de finals del segle XIX a finals del segle XX: "aleshores potser es van construir més de 900 embarcacions de fusta a Cambrils, de diferents mides i de diferents artesans, tot i que potser l'època de major representativitat seria entre els anys 20 i els anys 50. Potser van ser uns set mestres artesans que van coincidir tots a l'hora, set drassanes treballant simultàniament –cap a les dates que s'inicia la construcció del port de Cambrils–, per tant, parlem de l'any 1933".

Cambrils com a gran centre de producció d'embarcacions

Malgrat ser una població relativament petita, Cambrils va ser un centre de producció molt important. Segons va explicar Arca, "incideixen variables de diferent ordre: una variable important és la localització estratègica de Cambrils –en aquesta situació entre mig de les Terres de l'Ebre i Tarragona–, també va tenir un gran impacte la construcció del propi port de Tarragona; sens dubte, la transformació econòmica i social que hi va haver en la forma d'entendre les relacions laborals també va tenir un paper important. A més, sens dubte la construcció de grans infraestructures –primer la línia del tren i també la construcció del propi port de Cambrils– segur que van esdevenir grans precipitadors i també altres variables que van obligar a que es transformessin moltes embarcacions: com per exemple l'impacte dels motors als anys 20, etc". Aquests treballs, tal com va indicar Arca, es feien a les drassanes que eren l'espai o la infraestructura on es construïa o reparava. "Fins als anys 20 eren instal·lacions molt precàries, molt senzilles i molt simples, moltes vegades construïdes a la mateixa sorra de la platja".

"La figura de mestre d'aixa va haver de desaparèixer forçosament"

Finalment, Arca va explicar a revistacambrils.cat que, "possiblement, els últims mestres d'aixa que es van dedicar professional o industrialment van ser els germans Julià i els germans Jorca –com a darrers hereus o testimonis d'aquesta activitat artesanal– tot i que hi ha hagut persones concretes que ho van fet puntualment: han fet o han restaurat embarcacions. Actualment, a Cambrils no hi ha ningú que es dediqui de forma industrial. Parlem d'un ofici que històricament havia estat molt artesanal i a partir de l'impacte de la normativa i dels nous materials, dels nous usos marítims –més vinculats al lleure i a l'esport– van transformar tot això i es va derivar cap a la figura que es coneix com a enginyers navals. La figura va haver de desaparèixer forçosament".