Cultura

Literatura

Laia Aguilar, escriptora: «La pròpia escriptura et sorprèn, els personatges van creixent per sí sols i això també és divertit»

El Centre Cultural va acollir, ahir, una nova trobada del Club de lectura adult de la Biblioteca, la qual va comptar amb la presència de l'escriptora Laia Aguilar per comentar el seu llibre Pluja d’Estels

Per Berta Ruiz

Laia Aguilar, acompanyada de Rosana Andreu, ahir al Centre Cultural
Laia Aguilar, acompanyada de Rosana Andreu, ahir al Centre Cultural | Berta Ruiz

El Centre Cultural va acollir, ahir a la tarda, una nova trobada del Club de lectura adult de la Biblioteca Josep Salceda i Castells, la qual va comptar amb la presència de l'escriptora Laia Aguilar per comentar el seu llibre Pluja d’Estels. A l'inici, la bibliotecària Rosana Andreu va fer una breu presentació de Laia Aguilar (1976), llicenciada en Comunicació Audiovisual i, especialitzada en guionatge ha participat en algunes sèries tant conegudes com Merlí. Actualment també ofereix classes d'escriptura a l'Ateneu de Barcelona.

L'any 2016 va guanyar el Premi Carlemany per al foment de la lectura, amb l'obra Wolfgang (extraordinari). Després va publicar la seva segona novel·la juvenil, Juno que fa d'altaveu de la soledat i la desesperança dels menors tutelats, explicant la vida d'una adolescent desemparada i enrabiada. L'any 2020 va rebre el Premi Josep Pla de narrativa per Pluja d'estels (Destino, 2020). Va ser precisament aquesta novel·la la que es va llegir al Club de lectura i la que es va comentar en la sessió d'ahir. Els lectors van poder conversar amb la Laia, preguntar i comentar diferents aspectes i curiositats de l'obra. A Pluja d'estels, un grup d’amics es reuneixen cinc anys després d’un tràgic accident en una casa al Cap de Creus, un lloc idíl·lic de cara al mar, amb l’excusa de contemplar una pluja d’estels. Durant la trobada, es diverteixen i comparteixen confidències, però també afloren gelosies, una antiga història d’amor i el sentiment constant que els produeix un fet del passat encara sense resoldre. Cap d’ells s’imagina com acabarà la nit. Una nit que els té reservada una darrera sorpresa.

"Els personatges tenen capes i els vas desgranant; cobren vida i això també és divertit"

Segons va explicar Aguilar, "aquesta novel·la va sorgir d'una història que inicialment estava dins d'una altra novel·la que estava escrivint, que em vaig entrebancar i vaig deixar en un calaix. A partir d'aquí vaig agafar una subtrama i la vaig fer créixer; començant a treballar els personatges perquè tinguessin entitat i fer una història potent i bonica. Vaig treballar els personatges durant molt de temps: com són a nivell psicològic, el seu comportament, la seva fragilitat, les seves vulnerabilitats...". L'escriptora també va explicar que per començar a escriure una història necessita tenir "unes bases sòlides" per posar-s'hi: "hi ha escriptors que es deixen portar, però jo la planifico mínimament. A més la pròpia escriptura et sorprèn i els personatges que van creixent per sí sols. Els personatges tenen capes i els vas desgranant; cobren vida i això també és divertit. Està bé saber una mica la tècnica per després oblidar-la".

Al rerefons d'una novel·la que s'inicia de forma idíl·lica, alegre i festiva hi ha un tema força tabú dins de la societat: l'eutanàsia i el dret a morir dignament. A partir d'aquí, l'autora juga amb les reaccions dels diferents personatges d'una història que transcorre al llarg d'un sol dia i en la què també s'hi barregen d'altres temes com la maternitat, la crisi econòmica i laboral dels protagonistes, així com les tensions i interessos que guarden entre ells.

Comenta aquest article