Continua el cicle de cinema solidari a Cambrils, i aquest passat dijous, en la seva segona sessió, va presentar per primera vegada una vetllada dedicada als curtmetratges. Segurament la primera de moltes, ja que la mostra va gaudir d’un gran èxit. Més de 60 persones van omplir el cinema Rambla, algunes de les quals esperaven fora del local fins mitja hora abans de l’inici de l’acte, que es va haver d’endarrerir per poder acomodar la cua de gent que s’hi va formar. Finalment, després de recordar que les entrades poden aconseguir-se prèviament on-line per evitar aglomeracions, es va donar pas als curts amb una petita introducció.

Tres curts amb gran sentiment

El cicle de curts solidaris de la tarda de dijous va presentar tres peces, molt diferents entre si pel to, la temàtica i, sobretot, la forma d’abordar-la. Tot i així, tots tres curts compartien la mateixa voluntat sincera de visibilitzar i tractar un problema greu de la societat, agreujat pel fet de ser tan quotidià per aquells qui els pateixen, i tots tres aconseguien transmetre històries molt colpidores i amb una gran bellesa.

La primera obra projectada va ser Maras, la història de dues famílies que busquen refugi a Espanya, fugint de la violència de les bandes organitzades. Aquesta peça en blanc i negre, deliberadament lenta i molt dura, denuncia la dificultat de trobar asil polític quan es fuig de països on, tot i els alts índex de criminalitat, no existeix un estat de guerra declarat.

La va seguir El monstruo invisible, l'última obra en la trilogia social dels germans Fesser, autors de la coneguda El milagro de P. Tinto. El seu peculiar sentit del humor aflora en aquest curt que, al estar dirigit a un públic escolar, pot permetre’s un to més lleuger tot i tractar la fam i les condicions de vida dels nens de Marawi, a les Filipines, que viuen del reciclatge de grans abocadors.

Finalment, l’apartat de projeccions va concloure amb Lo efímero, un curt amb una fotografia hipnòtica, tècnicament brillant, i amb la sorpresa afegida de estar introduïda pel mateix director, amb un petit vídeo d’agraïment al cicle cambrilenc. A través d’una trobada casual al metro, som testimonis de tota la vida, passada i futura, dels dos protagonistes. Dues vides d'assetjament, descobriment de la sexualitat i mentides, concentrades en un instant que en marcarà per sempre el desenllaç.

La nit va tancar amb el discurs de Reus Refugi, seguit d’un concert a capella

Un cop acabada la mostra de curts va tenir lloc un discurs de la plataforma Reus Refugi, destinatària de la recaptació benèfica del cicle de cinema. A més d’agrair la iniciativa, van aprofitar l’audiència per denunciar la situació dels refugiats a Espanya i que són un 5 per cent del total de sol·licitants, després de dos anys, a qui se'ls degrada a la condició d’indocumentats. També van remarcar l’èxit de la iniciativa per introduir bons per menjar per a refugiats, fet que els hi dona autonomia per, com a mínim, escollir què volen menjar.

Per tal d’animar el final de la vetllada, es va oferir el concert del quartet LuLaLuM, que van interpretar cançons d’arreu del món a capella, amb l'acompanyament ocasional de calaix i violoncel. Tot i trobar-se amb algun problema de so causat pels altaveus i un diapasó entremaliat, la gran qualitat de les veus i el seu sentit de l’humor van arrencar forts aplaudiments del públic, que va quedar bocabadat en saber que era el primer concert de les cambrilenques.

En definitiva, un vespre de cinema rodó i molt necessari, que deixa amb ganes de repetir el proper dijous 27, quan es presentarà el plat fort del cicle de cinema solidari, El retorno: la vida després de l’ISIS, i que comptarà amb la presència de la seva directora, Alba Sotorra.