Cultura

Literatura

Es presenten els llibres «Aigua de Mar» de Jordi Cervera i «Lladre de Mar» de Josep Masanés, el 9è i 10è Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils

Per Berta Ruiz

D'esquerra a dreta: la regidora de Cultura Cinta Ballesté, l'escriptor Jordi Cervera, la periodista Marga Mallol i l'escriptor Josep Masanés, ahir, a les portes de Centre Cultural
D'esquerra a dreta: la regidora de Cultura Cinta Ballesté, l'escriptor Jordi Cervera, la periodista Marga Mallol i l'escriptor Josep Masanés, ahir, a les portes de Centre Cultural | Berta Ruiz

Ahir al vespre, al Centre Cultural, es va encetar la programació de Dies de Llibres amb la presentació dels llibres guanyadors del 9è i 10è  Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils – Josep Lluís Savall, Aigua de Mar, de Jordi Cervera i Lladre de Mar, de Josep Masanés –editats per Cossetània edicions–. L'acte va ser presentat i comentat per la periodista de Ràdio Cambrils, Marga Mallol

L'any 2019, l’escriptor i periodista cultural reusenc Jordi Cervera Nogués va ser el guanyador del 9è Premi de Narrativa Marítima Josep Lluís Savall per la seva obra Cuina Marinera, títol que posteriorment va ser canviat pel d'Aigua de Mar. Tal com va comentar Cervera a revistacambrils.cat, "el títol es va canviar per raons editorials perquè Cuina Marinera podia semblar que fos un llibre de receptes de cuina, que una mica era la idea que jo tenia de jugar a l'equívoc, però l'editorial va creure –amb bon criteri– que podria portar a confusions i es va canviar".

Jordi Cervera: "Per a mi, Cambrils sempre ha estat un sinònim de menjar i de festa i crec que és una bona manera de valorar una ciutat"

El llibre conté un recull d'històries, segons Cervera, "que lliguen molt amb la idea de mar, però de diferents èpoques i sobretot amb la cuina. Tot plegat té un fil conductor que és la cuina, fonamentalment. Jo sóc de Reus i, quan a Reus no hi havia restaurants, es baixava sempre a menjar a Cambrils. Per a mi, Cambrils sempre ha estat un sinònim de menjar i de festa i crec que és una bona manera de valorar una ciutat. M'interessava la idea de plegar el menjar com un plaer, però situat amb històries molt diferents. Són històries independents i el nexe en comú és el mar i la gastronomia. La idea de proximitat del mar i el fet de menjar. Jo tenia la idea poètica del menjar i sobretot la idea plaent d'associar la vila de Cambrils, el menjar i la festa". L'obra va ser muntada per al premi. Segons va afegir Cervera, "per proximitat: em sento molt proper, de tota la infantesa passada aquí, moltes vivències, amics, moltes hores passades... Em va cridar l'atenció i vaig provar de fer aquesta visió marinera sense fer aventures marineres sinó una aproximació des d'un altre caire una mica més subtil".

Josep Masanés: "No sóc menorquí, però quan vaig arribar a Menorca de seguida em va interessar molt aquest segle"

Per altra banda, la novel·la Lladre de Mar, de Josep Masanés va ser mereixedora del premi en la seva desena edició. Es tracta d'una apassionant novel·la de ficció històrica d’un jove menorquí que, l'any 1780, s’aventura a la mar amb l’objectiu de conquerir Gibraltar. Rafael Torelló té només deu anys i el seu destí trist i famolenc sembla que es troba en un taller de sabates a fer avarques. El seu somni, com el dels seus amics, és embarcar-se en un vaixell de guerra i viure aventures a la mar. La conquesta de Menorca pel duc de Crillon i els seus plans de conquerir Gibraltar donaran a Rafael Torelló una oportunitat imprevista per complir els seus somnis.

Segons va explicar Masanés a revistacambrils.cat, "aquesta és la història d'un corsari; a Menorca, els corsaris –durant 50 o 60 anys– quan hi havia guerres es dedicaven a assaltar naus i fer-les seves. Amb l'obra volia apuntar aquest tipus d'històries perquè són poc conegudes. També volia explicar que Menorca va estar sota la sobirania d'Anglaterra, de França, d'Espanya i això li va donar un estatus una mica especial i va donar lloc a que hi hagués una sèrie de batalles i de fets militars força interessants. D'altra banda, explicar la geografia que és molt peculiar i també la qüestió del personatge –de crear un corsari– i de quina manera ell explica. Hi ha tota una sèrie d'elements que són els grans fets històrics, però també hi ha els petits fets en la història en sí que són ficció i creats expressament per estructurar una novel·la".

La idea d'ambientar la història en aquest període històric va ser fruit d'un interès personal de Masanés: "no sóc menorquí, però quan vaig arribar a Menorca de seguida em va interessar molt aquest segle, tot i que també hi ha altres moments molt interessants. Del segle XVIII hi havia molta informació i alguns dietaris de militars anglesos que van estar i expliquen moltes coses curioses". Aquesta obra la va escriure pensant en el certamen cambrilenc perquè "aquesta és una història molt del mar i que encaixava molt bé".

Comenta aquest article