Estampes Cambrilenques

Article publicat a Revista Cambrils el mes de març de 1996

Les processons de Setmana Santa

La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005

Per Josep Salceda

Estampes cambrilenques / Març de 1996

Certament que en la manera de viure avui i en la rebaixa que per a molta gent tenen les coses de la religió i, més concretament encara les coses de l’Església, això de les processons ha caigut força en desús. Ni la mateixa Església n’organitza tantes, ni la gent hi va majoritàriament com solia anar-hi abans. Però, després de tot i parlant en termes generalitzats, potser les que de totes n’han sortit més ben parades són les de Setmana Santa, concretament les del Divendres Sant, que són les úniques que es fan en la majoria dels pobles i petites ciutats.

Aquests actes devocionals públics eren vehiculats abans a Santa Maria per la Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, per als homes, i per la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors, que aquests eren els noms oficials complets, per a les dones

A Cambrils fa uns quants anys, abans de les reformes de Pius XII i de les emanades del Concili Vaticà II per puntualitzar, acostumaven a sortir de les dues parròquies de Santa Maria i Sant Pere els viacrucis pel carrer les tardes del Diumenge de Rams i els matins del Divendres Sant i també les processons nocturnes del Dijous Sant a Sant Pere i del Divendres Sant a Santa Maria. Aquestes sortides fora de l’església s’han anat reduint amb el pas del temps fins a eliminar-se del tot a la parròquia marinera, i resta el viacrucis del Divendres Sant al matí i la processó del Sant Enterrament a la nit del mateix dia a Santa Maria.

Aquests actes devocionals públics eren vehiculats abans a Santa Maria per la Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, per als homes, i per la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors, que aquests eren els noms oficials complets, per a les dones. També a Sant Pere existia aquesta Congregació de la Sang, que era com simplificadament la coneixia la gent del poble.

En anar un bon tros de cap per avall les congregacions i confraries de tipus devocional, les manifestacions públiques de la Setmana Santa també se’n van ressentir, i l’organització d’aquestes durant un temps va anar una mica d’Herodes a Pilat, per agafar un símil adient a la matèria que comentem. Fins que ja fa uns quatre o cinc anys, es va fer un esforç per reorganitzar la Confraria dels Dolors, empresa que va reeixir mercès a l’empenta i la constància d’un bon grup de senyores que amb un treball decidit van emprendre la tasca que, certament, ha donat uns resultats encomiables pel ressorgiment de la confraria. Potser a exemple d’elles, l’any passat també un grup d’homes va fer unes converses per intentar fer el mateix amb la Congregació de la Puríssima Sang, que han anat cristal·litzant en el curs dels darrers mesos per donar els primers fruits en l’organització dels actes públics de la Setmana Santa d’enguany.

Per ser conseqüent amb l’estil de les «estampes» que acostumo a escriure, em toca més aviat fer història que no pas parlar de temes actuals. És per això que parlaré només una mica dels annals històrics d’aquesta congregació a la nostra vila, i dic que només una mica perquè, en una altra ocasió (abril del 1954), ja vaig escriure una «estampa» sobre el tema. Certament que, després de quaranta-dos anys, ja la podria reproduir del tot i sencera perquè no pas gaire gent tenen i conserven les revistes d’aquella època i, per recordar-ho, hom ha de tenir avui no menys de cinquanta anys.

La Congregació de la Sang és, sense cap mena de dubte, la societat de qualsevol classe que sigui més antiga de Cambrils. Amb més o menys plenitud de vigència i actuació, si voleu, però mai ininterrompuda, a part dels tres anys de la guerra fratricida del 1936-1939. Els seus inicis es remunten a la meitat del segle XVIII i més concretament al 1754. En un llibre de l’arxiu de la parròquia de Santa Maria, escrit per Carles Clanxet com a secretari de la Congregació, explica els orígens de l’entitat i dona com a data fundacional la d’aquest any 1754. No sabem de quina manera va funcionar la Congregació durant els trenta primers anys de la seva existència, però el que sí consta és el document d’erecció canònica, oficial com si diguéssim, de la Congregació, signat per l’arquebisbe metropolità de Tarragona Fra Francesc Armanyà. La data d’erecció és la del 19 de juliol del 1787.

És un document molt interessant, ja que no només procedeix a l’erecció de la Congregació, sinó que estableix la seva seu, no a la parròquia, sinó al Santuari de la Mare de Déu del Camí, per cert, les obres de construcció del qual s’havien acabat quatre anys abans. L’estableix en un dels altars laterals, amb la condició que «no se destine absolutamente la dicha iglesia, ni se entienda jamás que esta quede bajo la disposición de la referida Congregación ni para su uso, sino con el uso y destino que de presente tiene...». A més, mana que «las funciones de la Congregación se deben hacer y se hagan en horas y circunstancias que de ningún modo impidan la debida asistencia de los feligreses a las funciones parroquiales de Misa, Oficio, Doctrina Christiana y otras semejantes...».

En aquest mateix llibre es transcriu el diploma d’agregació a l’orde dels Servites, que era un orde religiós que tenia com a objectiu promoure la devoció als dolors de la Verge. Aquest diploma portava la data del 22 de maig del 1783 i era signat per Fra Bonfilius Piquer. En l’encapçalament el llibre diu: «Ordinacions que inviolablement deuran observar i practicar tots els Professors i Novicis de la Santa Congregació de la Puríssima Sangh de Ntre. Sr. Jesu Christ i de Ntra. Sra. dels Dolors que novament es restableix en la present Vila de Cambrils, arquebisbat de Tarragona, Principat de Catalunya», ordinacions que amb els anys van canviar-se per unes altres que van ser aprovades per l’arquebisbe Romuald Món i Velarde el 16 d’agost del 1815.

Més de cinquanta anys més tard es va fundar la parròquia de Sant Pere del Port, segregant-se els seus límits de la parròquia matriu. La majoria de les estructures parroquials de devoció van passar als fidels d’una parròquia a l’altra. Així ens consta que va fer-ho la confraria de Sant Pere Apòstol dels pescadors de Cambrils que, fins al canvi, era ubicada a la parròquia única, amb retaule i imatge propis de la Confraria. I així amb tota seguretat que també ho faria la Congregació de la Puríssima Sang que, fins no fa pas gaires anys, tenia vida pròpia a la parròquia del nucli mariner de Cambrils.

Ara, després d’uns anys d’un cert encantament, la Congregació a Santa Maria viu una certa revifada; els antics congregants han renovat el seu compromís i un bon nombre d’homes de totes les edats han donat el seu nom a la Congregació com a socis i disposats a aportar la seva col·laboració en l’empresa de revitalitzar els actes externs de la Setmana Santa i en especial la processó nocturna del Divendres Sant, a la qual donaran un nou relleu amb la incorporació de les clàssiques vestes que, com tothom sap, són una mena de túnica folgada que arriba fins als peus i que és l’hàbit, com si diguéssim oficial, d’una determinada confraria o congregació que la diferencia d’una altra de semblant i que per això són de colors diferents quan desfilen en processons de ciutats on aquests tipus d’associacions són vàries i diferents.

Cal esperar que tot plegat ajudi a viure, com són els objectius de la Congregació de la Sang, amb més intensitat, els misteris de la Passió i Mort de Jesucrist amb els diferents actes que els commemoren, dins i fora del clos del temple, tot esperant la sempre joiosa diada de la Pasqua.

 


Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques

Comenta aquest article