Estampes Cambrilenques

Article publicat a Revista Cambrils el mes de juliol de 2004

Vint-i-cinc anys del Club d’Atletisme (1979-2004)

La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005

Per Josep Salceda

Estampes cambrilenques / Juliol de 2004

No és corrent que en aquest espai es facin comentaris sobre esport. Si no m’equivoco només vaig fer-ho en ocasió del quarantè aniversari de la I fundació del Club de Futbol Cambrils, hereu d’aquell poc menys que mític equip de la Congregació Mariana.

Aquest mes de juliol s’ha complert el vint-i-cinquè aniversari del Club d’Atletisme i per la meva vinculació amb l’entitat també és de justícia que en diguem alguna cosa. Més que res dels seus inicis, ja que de la trajectòria actual, mes rere mes ja se’n parla en unes ben acurades informacions en l’espai esportiu d’aquesta publicació.

A Cambrils, jo, de petit, per tant, abans de la Guerra Civil, havia vist les carreres que s’organitzaven a la Pallissa per les festes de Sant Antoni Abat, promogudes per La Cadira.

Córrer i llençar objectes, de la mena que siguin, deu ser tan vell com la humanitat. La mobilitat personal i les actituds d’atac i de defensa són consubstancials amb la nostra pròpia naturalesa i per això són tan antigues com l’home, diguem-ne com vulguem. Ara en diem atletisme i aquest esport es regeix per unes normes que s’han universalitzat, dictades per tècnics i seguides metòdicament per tots aquells que practiquen aquest esport. És clar que no tenim cap intenció d’explicar-ne la història, però sí que potser serà interessant de fer-ne unes valoracions d’acord amb el que hem tingut ocasió de veure només que sigui a escala local.

A Cambrils, jo, de petit, per tant, abans de la Guerra Civil, havia vist les carreres que s’organitzaven a la Pallissa per les festes de Sant Antoni Abat, promogudes per La Cadira. Molts anys amb rucs, que era un tipus de bestiar bastant corrent en aquell temps i que, per cert, acostumaven a ser força divertides perquè els animals, que tenien fama de ser molt tossuts, moltes vegades es negaven en rodó a moure’s per molts renecs que proferissin els empresaris i per molts cops de bastó que els donessin. Però també era corrent que s’organitzessin curses pedestres amb els xicots del poble. No era pas necessària gaire tècnica i només l’esforç més o menys considerable que marcaven les distàncies del recorregut i prèviament estipulades. Els premis per als guanyadors podien ser en metàl·lic o en espècie: algun pessetot de plata en el primer cas o un pollastre o un bacallà en el segon, que normalment acabaven cuits i menjats per la colla d’amics reunits en un tros. No podia ser més rudimentari.

Els anys no passen debades i el concepte de l’esport va anar millorant i introduint-se a Cambrils, que pràcticament fins als anys quaranta no havia vist més que futbol. Va ser a partir dels anys cinquanta quan, sota el patrocini de la Congregació Mariana i del que llavors es coneixia com el Frente de Juventudes, es van començar a introduir a Cambrils la pràctica més o menys organitzada d’altres esports: tennis taula, caça, escacs, moto club i bàsquet. És el novembre de 1963 que a la Revista Cambrils i en un article de Josep M. Siuró trobem reflectits els primers intents d’organització d’una matinal d’atletisme en ocasió de la Festa Major de la Puríssima d’aquell any. És una meravella llegir avui, després de més de quaranta anys, els plantejaments exposats pel Siuró, que, entre d’altres coses, deia:

Miembros de la junta (de la Congregació Mariana) nos hemos puesto en contacto con directivos de la Junta Provincial de Atletismo para que nos informasen acerca de como podíamos preparar las pruebas, habiéndonos atendido con la máxima confianza y expresando su deseo de trabajar para lograr en el futuro una sección atlética en Cambrils. En principio darán las máximas facilidades en la prestación del material necesario para la buena marcha de la prueba y se propondrá para que en algún entrenamiento y sobre todo para el día de la competición asista algún arbitro federado. Las pruebas que en principio están en proyecto son: carreras de 100, 200, 500 y 1.000 metros libres, saltos de altura y longitud y lanzamientos de peso y disco.

Les proves es van realitzar i la Revista del desembre n’exposava els resultats i l’ambient engrescador que es va viure. Però no va passar de ser una cosa esporàdica i el desig d’una futura secció atlètica a Cambrils va restar aparcada de moment, ja que van passar cinc anys abans no es van convocar unes noves proves atlètiques. Aquestes es van programar per la Fira de l’Ascensió del 1968. La finalitat era omplir la tarda del segon dia de la Fira, que sempre quedava una mica pobre d’animació. Jo en aquell temps era regidor de l’Ajuntament i secretari de la comissió firal, i vaig inventar aquell trofeu que porta el meu nom i que s’ha fet poc menys que famós per la seva continuïtat de quasi quaranta anys seguits. Primer les proves només eren locals i, com si diguéssim, d’estar per casa. Més tard va començar, a petició de l’organització, a involucrar-s’hi la Federació Provincial d’Atletisme i van començar a participar-hi atletes de les ciutats i pobles veïns. L’esforç ja va ser imparable i l’afecció a l’atletisme va anar incrementant-se fins que el juliol de 1979 es va veure la necessitat de crear un club d’atletisme com Déu mana.

D’això ara fa vint-i-cinc anys i la trajectòria del Club ha anat sempre endavant, primer de la mà tècnica de l’Adolf Sol i després de la del Pere Ferrando, que han sabut donar-li tot el dinamisme escaient amb fruits certament remarcables

D’això ara fa vint-i-cinc anys i la trajectòria del Club ha anat sempre endavant, primer de la mà tècnica de l’Adolf Sol i després de la del Pere Ferrando, que han sabut donar-li tot el dinamisme escaient amb fruits certament remarcables, dels quals són prova fefaent un bon nombre d’atletes, nois i noies, que en el curs de les diferents temporades han anat marcant unes fites que eren impensables quaranta anys enrere. Dels temps recents no volem fer-ne història perquè aquesta resta referida mes rere mes en aquestes mateixes pàgines, en la secció d’esports. Cal remarcar l’interès dels grups d’atletes del Club, la tasca de suport generós que van realitzant els pares que no han planyut esforços perquè el Club pogués tirar endavant com una de les més rellevants entitats esportives del Cambrils d’avui.

Ara, tots plegats, vivim en l’esperança que com a culminació d’aquest venturós aniversari puguem veure realitzada la gran il·lusió del Club: tenir unes pistes adients a la trajectòria de l’entitat i en les possibilitats que el dolç moment actual fa preveure i que certament representaran una projecció de l’esport cambrilenc i de l’atletisme en concret, no solament a les nostres comarques sinó fins i tot fora del país.

 


Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques

Comenta aquest article