Estampes cambrilenques / Març de 2000

Amb les celebracions dels primers dies d’aquest mes de març (any 2000), s’ha inaugurat el cicle de festes commemoratives del centenari de la presència lasal·liana a la nostra vila. Aquesta estada dels germans, entre moltes altres coses, serveix per desmentir la famosa dita que «no hi ha res que duri cent anys» i aquella altra que assevera que «les coses duren quatre dies». Potser ara, en els nostres dies i a Cambrils, aquestes dites no tenen gaire sentit perquè, gràcies a Déu, comptem amb tot un seguit d’institucions cíviques, religioses, culturals, esportives i d’altres aspectes, la trajectòria de les quals compta almenys amb un quart de segle per amunt i algunes força més anys.

La presència dels germans de les Escoles Cristianes a Cambrils és, però, una efemèride que ultrapassa el fet anecdòtic, encara que de solc profund, per passar a significar, especialment quan va començar, una transmutació importantíssima en la fesomia i també en el fons de l’ensenyança a la nostra vila. No és que abans no hi hagués hagut bons mestres, ben formats, sacrificats i amb bones dots pedagògiques i també excel·lents cristians, de la qual cosa n’he parlat en altres ocasions —recordem que el mateix Dr. Benet i el Dr. Antoni Gimbernat van aprendre les primeres lletres amb el mestre local—, però els germans innovaren un nou sentit de l’ensenyament, basat en el projecte educatiu del sant de La Salle, a la vegada que, pràcticament, estrenaven uns locals lluminosos i airejats, amb espais amples a l’aire lliure on els alumnes podien jugar i esplaiar-se sense sortir del centre educatiu, la qual cosa representava una gran novetat a Cambrils.

La influència dels germans en el quefer del poble en general ha estat notabilíssima perquè de cop no es van limitar al fet instructiu i educatiu, sinó que ben aviat es van preocupar per l’endemà del jovent que sortia de les aules, posant a la seva disposició uns elements que oferissin unes garanties que la vida d’honradesa i d’amor al poble que els havien ensenyat a les classes perdurarien al llarg dels anys

En aquestes mateixes pàgines i en anteriors ocasions hem explicat a bastament tot el procés ideari del Dr. Benet Vidal i Gimbernat en ordre a fundar unes escoles que cobrissin aquests variats aspectes educatius, de com la família s’hi va implicar, de com i quan es va construir l’edifici del col·legi i de les seves preocupacions en ordre a trobar aquelles institucions religioses que es fessin càrrec amb garantia del projecte educatiu al qual ell aspirava i com, després d’unes temptatives poc reeixides, va contactar amb els superiors de l’Institut Lasal·lià, amb els quals va lligar aquesta esplèndida realitat que fa cent anys que dura i que ha reportat a Cambrils un seguit d’incomptables beneficis en els camps de la ciència, del civisme i de l’educació cristiana, a part, naturalment, de les seqüeles que han anat deixant en el poble totes aquelles institucions nascudes sota l’empar del centre educatiu, impulsades pels germans i que en aquests moments estic segur que són a la memòria de tothom.

La influència dels germans en el quefer del poble en general ha estat notabilíssima perquè de cop no es van limitar al fet instructiu i educatiu, sinó que ben aviat es van preocupar per l’endemà del jovent que sortia de les aules, posant a la seva disposició uns elements que oferissin unes garanties que la vida d’honradesa i d’amor al poble que els havien ensenyat a les classes perdurarien al llarg dels anys. D’aquí van venir tota una sèrie d’institucions que han marcat pregonament el tarannà de generacions de cambrilencs. Sota la cura diligent dels germans es va fundar, el 1907, la Congregació de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonçaga, que aviat va aplegar un valuós grup de joves amb una decidida opció per tot allò que representava l’adhesió a l’Església catòlica però, a la vegada, una gran preocupació pel progrés i millora de Cambrils en l’ordre cultural, social i, fins i tot, d’esbarjo, i que van crear les seccions de cultura, caritat, coral, teatre, catequesi i d’altres que van fer bullir l’olla de la reactivació de la vila en aspectes que fins llavors potser havien estat una mica descurats o potser inexistents.

La Congregació Mariana va omplir en molts caires tota la vida cambrilenca de la primera meitat del segle passat. Per als infants es va crear la Creuada Eucarística i per als adults la secció de l’Adoració Nocturna, que va tenir sempre per seu la capella i una sala de repòs del col·legi lasal·lià. En començar la segona meitat del segle, es va fundar, el 1953, l’Associació d’Antics Alumnes La Salle, per a la qual la direcció del col·legi va oferir una molt àmplia sala de reunions, la qual es va dotar també d’un servei de bar, amb porta al carrer de Sant Plàcid, amb una petita sala de juntes i un espai també per a la redacció de Revista Cambrils, que, al recer de l’Associació, va sortir a la llum el setembre d’aquell mateix any.

La Campanya del Pot, destinada a ajudar les persones o famílies necessitades, especialment a l’hivern, a través de Càrites i que avui encara perdura amb fruits abundosos en solidaritat amb els més pobres, els actes de l’Homenatge a la Vellesa, iniciats l’any 1958 i que han arribat fins avui extraordinàriament millorats, la construcció dels blocs La Salle, el 1965, edificis carismàtics i que en el seu moment van complir un rellevant servei social i moltes altres coses —teatre, caramelles, cursos d’aprenentatge de català en èpoques difícils, etc.— han tingut com a pal de paller el col·legi La Salle i els germans que l’han dirigit, i han donat el millor de les seves vides pels ideals pels quals s’havien lliurat en una opció de servei dins l’institut fundat pel sant de La Salle.

En l’escaiença d’aquest any 2000, una mica mític en l’espera, però que ara s’esdevé com tots els anys enrere que ens ha tocat de viure, és obligat que, tot commemorant el centenari de l’arribada dels germans a Cambrils, el nostre poble es manifesti amb mostra d’agraïment i afecte. Un programa extens, amb tot un devessall d’actes, atractius i variats, que és previst de desenvolupar al llarg de mig any, de març a octubre, donarà peu que es manifesti, com es va copsar en la diada inaugural, tot el caliu d’emocions i sentiments que, d’una manera especial els que hem passat per les aules del col·legi, sentim per la casa, la institució i pels qui s’han bolcat a treballar en benefici dels infants, dels joves i de tot el poble en general. En projectar aquest programa s’ha pensat en tothom.

És per això que hi ha uns dies específics per a cada grup de persones o entitats que d’alguna manera han tingut o tenen una relació de dependència o d’afectuós lligam amb el col·legi o amb l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes. L’interès de la comissió organitzadora dels actes del centenari ha tingut especial cura de la programació. Ara tots esperem que el poble de Cambrils i molts dels antics alumnes dels pobles de la rodalia que des de sempre s’han desplaçat al col·legi dels Germans de Cambrils corresponguin amb entusiasme a la crida.

Un centenari és sempre una cosa important, però aquest, a més, és transcendent per la seva història i per la seva futura continuïtat al servei de la vila.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques