Estampes Cambrilenques

Article publicat a Revista Cambrils el mes de maig de 2003

La immigració, un problema? (I)

La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005

Per Josep Salceda

Estampes cambrilenques / Maig de 2003

He de confessar de bell antuvi que no em considero racista. Com a persona i com a cristià convençut reconec que tots els homes som iguals, només pel fet de ser-ho, i això independentment del lloc de naixement, de la parla i del color de la pell. En puc donar referències clares. Però també hem de reconèixer que la immigració, especialment quan es dona de forma massiva, pot comportar les seves dificultats en la convivència.

Diuen els historiadors que Catalunya ha estat sempre terra d’immigrants i segurament tenen raó, com no és gaire difícil de comprovar. També, centrant-nos en el nostre àmbit més immediat, podem afirmar que Cambrils és una vila on la immigració ha tingut històricament un pes important. No parlem ja dels temps dels romans (en tenim bones mostres en l’arqueologia que ho il·lustren a bastament) sinó d’altres temps de l’antigor, encara que no en tinguem dades tan fefaents, i tampoc hem de descartar del tot la presència en aquesta terra dels muslims.

Diuen els historiadors que Catalunya ha estat sempre terra d’immigrants i segurament tenen raó, com no és gaire difícil de comprovar. També, centrant-nos en el nostre àmbit més immediat, podem afirmar que Cambrils és una vila on la immigració ha tingut històricament un pes important

Amb tot això arriba la meitat del segle xii i a raó de la conquesta de Lleida i de Tortosa, Ramon Berenguer IV es proposa repoblar uns territoris, els de les nostres comarques, que durant quasi quatre segles s’havien mantingut sense conreus i pràcticament despoblats, com terra fronterera que eren entre els pobles cristians de la Catalunya vella i les terres de dominació musulmana. Amb aquest objectiu dona la carta de població a Cambrils «a tots aquells que vulguin establir-se en aquest lloc, lliures de qualsevol trava, i sota la meva protecció».

Aquí, doncs, comença un nou i llarg període d’immigració total ja que aquí no hi havia veïns autòctons i tota la gent arribava procedent dels territoris de l’altra Catalunya que ja feia temps que estava sota domini dels comtes catalans. Va ser, com si diguéssim, la gran immigració. Cambrils, població marítima, amb climes temperats i via de pas important d’unió de territoris, mai no ha deixat de ser punt de referència per a persones que volien millorar el seu estat amb el treball i unes condicions socials més reeixides.

Per això la immigració mai ha deixat de produir-se. Posant-nos ja als nostres dies, encara que d’això hagi passat força temps, hem de referir-nos també al nombrós grup de persones que van arribar a Cambrils a resultes de la guerra del 1936-1939, gent evacuada obligatòriament, desplaçats per la por, per divergències polítiques o per altres causes que, amb penes i treballs, ja es van assentar a Cambrils per no moure’s mai més del poble. Un altre focus d’immigració rebut per Cambrils es va produir les dècades, més o menys, dels quaranta i cinquanta, i va ser la provinent de molts pobles de l’interior de la nostra pròpia comarca i de les del Priorat i llocs propers.

La proporció de cambrilencs procedents de Tivissa, Vandellòs, el Perelló, Falset, l’Ametlla, Mas de Riudoms i d’altres és força elevada. Finalment ens cal fer menció de la gentada desplaçada d’Andalusia i Extremadura que va fer cap a Cambrils quan va començar a despertar-se la febre turística i, amb ella, la de la construcció imparable de nous edificis. Primer eren homes sols, després i a més de germans, cunyats i amics, van començar a arribar la resta de la família, quan van estabilitzar-se els llocs de treball i van anar trobant casa per viure-hi. Com una roda això no ha parat mai i hi ha pobles d’aquelles regions del sud d’Espanya que suposem que hi ha més gent desplaçada a Cambrils que en els mateixos llocs d’origen.

El boom turístic no ha parat mai, de moment, i la feina no s’acaba i això comporta cada vegada més immigració. Hem de parlar, doncs, de la nova immigració que és la que s’ha donat els darrers anys i que continua amb tota la força. No cal dir que ens referim a l’allau d’immigrants que ens venen de diversos països sud-americans, de l’est d’Europa i encara més d’africans provinents de nacions subsaharianes i d’una manera especial del Marroc, que els envia o almenys permet que vinguin d’una manera multitudinària, sense papers i amb perills o com sigui, portats quasi sempre per màfies.

La proporció de cambrilencs procedents de Tivissa, Vandellòs, el Perelló, Falset, l’Ametlla, Mas de Riudoms i d’altres és força elevada. Finalment ens cal fer menció de la gentada desplaçada d’Andalusia i Extremadura que va fer cap a Cambrils quan va començar a despertar-se la febre turística i, amb ella, la de la construcció imparable de nous edificis.

Tota aquella gent de què parlàvem abans amb el temps s’ha anat integrant en els costums i la manera de fer del país d’acollida. Podem esperar que ho facin els nouvinguts? És difícil pronosticar-ho, però encara ho és més esbrinar les reaccions de la gent de casa, perquè el problema, i aquest sí que ho és, és la disminució exagerada dels naixements d’infants a casa nostra. Per regla general aquest no forma part dels costums dels immigrants i així, en un temps no gaire llunyà, el desequilibri es farà patent. Com pot veure’s la cosa és més complicada del que sembla.
Per això no voldria que aquest escrit pugui semblar fruit d’una opinió meva més o menys desmesurada. Per desfer aquesta possible aparença he escollit uns textos que parlen del tema i que he tingut ocasió de llegir darrerament. Un comentarista de la revista Àmbit, de Canet de Mar, deia fa poc que:

La immigració, en realitat, no és un problema, és una necessitat laboral, demogràfica i social. Laboral perquè es necessita gent que faci les feines que ja quasi ningú no vol fer, agrícoles o de manobres. Demogràfica, perquè en fa pujar la taxa dels naixements i dona esperança pel pagament de les pensions públiques. Social, perquè hi haurà parelles mixtes d’immigrants autòctons.

És tot un programa.

Aquí és on radica especialment el quid de l’assumpte. Vivim en un país ric i això no vol pas dir que tothom ho sigui, però la nostra terra viu en especial d’opulència i les despeses llueixen ostentosament. Això mateix comporta que la gent no es vulgui rebaixar fent segons quins treballs, i aquests són els que els toca fer als immigrants, que treballen, no sempre amb la deguda compensació econòmica, però que encara estalvien per tal d’ajudar la família que s’ha quedat a la terra d’origen.

Tot això està molt bé, però la qüestió no acaba aquí. Catalunya, i podem dir el mateix Cambrils, si vol perviure com a nació necessita d’una manera plena, encara que sigui pausada, la total integració d’aquests emigrants, sigui quina sigui la seva procedència, i això és el que es preveu difícil mentre aquests vagin arribant massivament. Aspecte físic, parla, vestuari, costums i religió són, en molts casos, absolutament diferents als nostres i per regla general els immigrants estan arrelats fonamentalment a allò que és seu i fins a un cert punt es comprèn. Es parla molt d’integració, però en molts casos resta com una paraula buida de sentit, perquè resta clar que deixar allò que has mamat i emprendre un nou tipus de vida i de costums costa i molt. Però també ells han de pensar que viuen en un altre món i que moralment estan obligats a respectar i seguir les pautes del país acollidor. Continuarem parlant-ne el mes que ve.

 


Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques

Comenta aquest article