Estampes Cambrilenques

Article publicat a Revista Cambrils el mes de maig de 2004

El pare Manyanet

La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005

Per Josep Salceda

Estampes cambrilenques / Maig de 2004

La canonització el dia 16 d’aquest mes, a Roma, de sant Josep Manyanet i Vives (Tremp 1833 - Barcelona 1901), ha posat d’actualitat la figura d’un home que en el seu moment va treballar força per l’educació i instrucció dels infants de Cambrils, a pesar de no haver reeixit del tot en el seu intent. Això fa oportú de parlar-ne com un homenatge d’agraïment per l’interès posat en l’obra de l’ensenyança, que va ser un dels objectius de la seva fecunda vida religiosa i en aquest cas també en el nostre Cambrils. Però abans convindrà de fer un breu esbós biogràfic de la seva personalitat.

Josep Manyanet va néixer el 7 de gener del 1833, el més petit dels nou fills que van engendrar els seus pares. Va estudiar a l’escola pública de Tremp les primeres lletres i més tard amb els escolapis de Barbastre. Quan es va decidir per la vida sacerdotal va entrar al seminari de Lleida i el 9 d’abril de 1859 era ordenat prevere a la Seu d’Urgell pel bisbe d’aquella diòcesi, el Dr. Josep Caixal i Estradé, al qual va servir de secretari durant una dotzena d’anys. Entre parèntesi podem dir que el Dr. Caixal, encara que nascut al Vilosell, va ser catedràtic del seminari de Tarragona i canonge de la seva catedral fins al 1852, any en què va ser consagrat bisbe d’Urgell, concorrent el 1870 al Concili Vaticà I convocat per Pius IX a Roma. Va ser molt discutit en el seu temps per ser un destacat membre del partit carlí. I també va ser senador a Madrid durant el breu regnat d’Amadeu de Savoia.

El pare Manyanet va seguir la inspiració de dedicar-se a l’ensenyança dels infants, i amb aquest intent el 1870 va fundar a Tremp, el seu poble natal, l’Institut dels Fills de la Sagrada Família i, quatre anys més tard, a Talarn, la branca femenina del mateix Institut, les Filles de la Sagrada Família de Natzaret i va poder obrir col·legis dels dos instituts a diverses poblacions de Catalunya, entre elles a Cambrils

En ser proclamada la Primera República va marxar a Navarra per unir-se a l’exèrcit carlista, del qual va ser nomenat vicari general castrense. Quan els carlins van conquerir la Seu d’Urgell va reintegrar-se a la seva diòcesi, però en conquerir la Seu les forces alfonsines el 1875 el van fer presoner i el van confinar al castell d’Alacant. Més tard el van desterrar a Roma, on va morir entre el 1877 i 1879.

Suposem que el pare Manyanet deuria estar lluny de les aventures bèl·liques del prelat i va seguir la inspiració de dedicar-se a l’ensenyança dels infants, i amb aquest intent el 1870 va fundar a Tremp, el seu poble natal, l’Institut dels Fills de la Sagrada Família i, quatre anys més tard, a Talarn, la branca femenina del mateix Institut, les Filles de la Sagrada Família de Natzaret. Ja en vida va poder obrir col·legis dels dos instituts a diverses poblacions de Catalunya i, a més, va promoure amb eficàcia les obres de construcció del temple expiatori de la Sagrada Família de Barcelona que immortalitzaria el geni de Gaudí.

Aquí és on comença l’etapa cambrilenca del pare Manyanet. El Dr. Benet Vidal i Gimbernat havia tingut el bon pensament d’aixecar un edifici en el qual unes comunitats religioses tinguessin cura de l’educació dels nois i noies de Cambrils.

El convent es va construir entre el 1880 i el 1886, any en què es va beneir la casa, la meitat de la qual, dividida per la capella, la va ocupar la comunitat de les germanes Carmelites de la Caritat, que va ser-hi present des del primer dia i que tot seguit va començar la seva tasca amb les xiquetes. A l’altra part, uns mesos més tard, el 2 de maig de 1887, va establir-se una comunitat de religiosos de la Sagrada Família que només disset anys abans havia fundat el pare Manyanet i que tindria la missió educativa amb els nois. Les converses del Dr. Benet Vidal i el pare Manyanet havien cristal·litzat amb aquesta fundació, una de les primeres que l’ara nou sant realitzava a Catalunya.

Les coses, però, no van anar tan bé com haurien desitjat els promotors del projecte i van sorgir dificultats. El Dr. Benet volia que els religiosos fessin classes nocturnes per als adolescents que en aquell temps ja treballaven quan només tenien deu o dotze anys i la majoria eren analfabets i això no entrava en els plans del superior de la casa.

El pare Manyanet, en canvi, va voler establir un noviciat per a futurs religiosos, projecte que tampoc no va entusiasmar gaire el canonge cambrilenc. A més, tampoc no es van entendre gaire les dues comunitats religioses per qüestions de la capella i la sagristia i de l’aigua per regar els horts que els tocaven a cadascú. També van haver-hi gelosies amb la parròquia i els rectors.

El pare Manyanet va haver de fer diversos viatges a Tarragona i a Cambrils, però van servir de poc perquè els problemes no es van resoldre. El noviciat va ser retirat el febrer del 1895 i el juliol del mateix any els religiosos van haver de marxar cap a Reus, on van establir el col·legi de Sant Pere Apòstol, que encara avui persisteix.

La fi del pare Manyanet s’acostava, però abans de deixar aquest món encara va tenir el goig de veure com el sant Pare Lleó XIII, el 21 de juny de 1901, aprovava canònicament el seu estimat Institut de Fills de la Sagrada Família i mig any més tard, el 17 de desembre, va morir a Barcelona en olor de santedat. Va ser elevat a la glòria dels altars com a beat pel papa actual, Joan Pau II, el 25 de novembre de 1984, i ara, vint anys més tard, el dia 16 d’aquest mes de maig, el mateix pontífex l’ha inscrit en el catàleg dels sants.


Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques

Comenta aquest article