Societat

Meteorologia

Recordant la gelada de 1956

Per Ignasi Martí

Neu a la serra de Llaberia amb el far vermell en primer terme, aquest passat dilluns
Neu a la serra de Llaberia amb el far vermell en primer terme, aquest passat dilluns | Lluís Rovira i Barenys

L’onada de fred d’aquests dies ens porta a recordar l’episodi de fred més intens del segle XX a Catalunya i a la Península Ibèrica: la gelada del febrer de 1956, ara fa uns 65 anys. Va ser provocada per tres onades de fred que van succeir entre els dies 1 i 22, quan a l’Estany Gento (Pallars Jussà) es va registrar el rècord absolut mínim mesurat en un observatori oficial de tota la Península amb – 32 ºC i que aquests dies s’ha superat amb -34’1ºC. Segons s’explica a la web del Servei Meteorològic de Catalunya, fins a finals de gener de 1956 unes temperatures suaus havien fet florir ametllers que a partir del dia 1 de febrer es van veure afectats quan la temperatura va desplomar-se a tot arreu. Després d’una relativa recuperació de les temperatures, el 10 de febrer hi va haver una nova entrada d’aire siberià més intensa que la primera i acompanyada de fort vent. Les glaçades van ser intenses i van arribar fins a la costa, per exemple a Vila-seca s’arribaren a - 5’6º C i a Cambrils a - 7’5 ºC (la Revista Cambrils va publicar dades més baixes encara). A tot l’interior les temperatures estaven entre els – 10ºC i -18 ºC i al Pirineu entre – 20ºC i -30ºC. La tercera onada d’aire fred menys intensa que les anteriors va ser entre els dies 17 i 20 de febrer. Es considera que aquestes temperatures no tenen precedents des de la fi de la Petita Edat de Gel, que aniria de 1550 a 1900.

La situació meteorològica del febrer de 1956 va estar protagonitzada per un potent anticicló entre Escandinàvia i les Illes Britàniques i una borrasca entre la Mediterrània Central i Oriental. Entre els dos es va crear un passadís d’aire fred i vent sec que va arrossegar una massa d’aire fred continental procedent de Sibèria cap al sud d’Europa i la Península Ibèrica. A Europa es van congelar rius com el Tàmesi, el Sena i el Loira. A Catalunya l’onada de fred va provocar la mort de molts olivers, garrofers, tarongers, ametllers, avellaners, va provocar estralls al cultiu de les flors del Maresme i poblacions de tords i merles.

La gelada a la Revista Cambrils

Les pàgines de la Revista Cambrils ja recullen una crònica de la gelada del febrer de 1954 amb temperatures de – 7ºC “Se dieron casos curiosos como el de helarse la ropa tendida a pleno mediodia y el de tener que deshelar el grifo de la fuente de la Plaza de España con agua caliente”. A la Revista Cambrils del febrer de 1956 trobem una crònica amb l’explícit titular: “Nueve grados bajo cero”. Aquí es detalla que l’inici de l’episodi a Cambrils es va donar per la festivitat de la Mare de Déu de la Candela el 2 de febrer, quan a les vuit del vespre s’havia enregistrat – 3ºC. Segons la crònica l’endemà i el dia 15 de febrer “varios termómetros citos en distintos lugares de Cambrils arrojaban cifras de nueve a once bajo cero”. Segons el cronista “Meteoro” el termòmetre de referència per a la publicació era l’estació existent a la casa de Sant Josep (terme de Vinyols i els Arcs) que havia marcat – 8ºC. Argumenta però que on es recollia la dada no afectava el fort mestral que bufava. L’article explica com va suposar la mort de tarongers, llimoners, i plantes d’horta com faveres i carxoferes: “A estas horas el campo está degraciadamente hecho una lástima”. Al igual que feia dos anys, també es va congelar roba estesa, canonades d’aigua i els bevedors de les gallines. “Meteoro” ho rebla amb un: “Nosotros queremos frio en invierno pero no tanto”.

Comenta aquest article