Estampes Cambrilenques

Article publicat a Revista Cambrils el mes de gener de 1962

Joan Ardèvol i Olivé

La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005

Per Josep Salceda

Joan Ardèvol i Olivé
Joan Ardèvol i Olivé

Estampes cambrilenques / Gener de 1962

El dia 8 de desembre passat (1961), el consistori municipal, amb molt d'encert, va retre un càlid homenatge d'admiració al mestre senyor Ardèvol, que va dedicar la seva vida a l'ensenyament i formació dels infants i joves cambrilencs durant més de vuit lustres. L'homenatge va consistir a donar el seu nom al magnífic grup escolar que va inaugurar l'any passat l'excel·lentíssim senyor ministre d'Educació Nacional. A l'acte, es va descobrir una plaça amb el nom, les dates de naixement i defunció, i el rostre de l'homenatjat.

Joan Ardèvol va néixer a Alforja l'estiu de 1860, podríem dir que per casualitat, perquè els seus pares van anar a passar-hi una temporada. Va estudiar les primeres lletres a la nostra vila, i després Magisteri a Tarragona i a Barcelona

Ara no es tracta de fer una ressenya de l'acte, que el lector ja trobarà a la secció corresponent d'aquest mateix número; però sí que tinc la intenció d'evocar, des d'aquesta pàgina, dedicada a glossar el patrimoni històric de la vila, la figura patriarcal de la senyor Ardèvol i Olivé, model de la dedicació i entrega a l'apostolat docent.

El senyor Ardèvol va néixer a Alforja l'estiu de 1860, podríem dir que per casualitat, per-què els seus pares van anar a passar-hi una temporada. Va estudiar les primeres lletres a la nostra vila, i després Magisteri a Tarragona i a Barcelona. Després de la carrera va guanyar una plaça, per oposició, a la Seu d'Urgell. Per poder tornar a Cambrils va canviar aquesta plaça. Un cop aquí, va començar a practicar amb molta tenacitat i eficiència el difícil art de l'ensenyament amb general satisfacció.

Es va casar a la nostra vila amb Maria Cuchillo i Llobet, de qui va tenir quatre fills: Joan, Josep, Maria i Baltasar, dels quals només sobreviu Maria.

Es va retirar de l'activitat docent el 1924 i va viure a Cambrils fins a la seva mort, que va ser el 28 de maig de 1942.

A part de la tasca docent, també va participar en moltes activitats de caràcter social, i va tenir càrrecs importants en l'àmbit local. Juntament amb els senyors Borràs i de March, Gimbernat Ferré, Pau Riba, Vidal i Barraquer, Carles Roig, Eugeni Rigual i d'altres, va fundar el 1902 el Sindicat Agrícola i la Caixa Rural d'Estalvis i Préstecs, i va ser secretari-comptador de la primera Junta de Govern. El 1905 també va ser president del Centre Catòlic d'Obrers, que era una entitat que s'havia creat per a la defensa de l'ideal socialcristià derivat de les encícliques papals sobre la doctrina social de l'Església.

És difícil plasmar sobre el paper l'enorme sacrifici d'una vida totalment dedicada a l'educació, perquè el senyor Ardèvol mai no es va limitar a donar instrucció als seus alumnes: els va educar, els va aconsellar, els va encarrilar pels camins de la justícia, de la honradesa, de la bondat

També va ser un ajudant molt eficaç del rector en les tasques que ara anomenem d'apostolat seglar; secretari de la congregació de la Puríssima Sang a l'època en què aquesta associació benemèrita i secular exercia una forta activitat i labor social; mestre de la capella de la parròquia a la qual, juntament amb els senyors Sans, Vidiella, Gimbernat, Balanyà, etc., va donar una empenta extraordinària, fins al punt que les funcions religioses i els cultes litúrgics van adquirir un tot de dignitat i esplendor molt notables.

I fins aquí la seva biografia. Què més podríem dir d'aquest home venerable? És difícil plasmar sobre el paper l'enorme sacrifici d'una vida totalment dedicada a l'educació, perquè el senyor Ardèvol mai no es va limitar a donar instrucció als seus alumnes: els va educar, els va aconsellar, els va encarrilar pels camins de la justícia, de la honradesa, de la bondat. I mol-tes vegades, no tan sols als alumnes, sinó també als pares. Quants litigis i disputes familiars i socials va solucionar el "senyor Joanet", amb la seva amabilitat, la seva bondat i la seva persuasió!

La seva vida va ser exemplar: la seva dedicació absoluta a la pedagogia, de la qual va fer un autèntic sacerdoci, el seu cristianisme íntegre, el seu amor extraordinari a la família (va patir la pèrdua dels seus fills Josep i Joan, per malaltia el primer i abatut per l'huracà revolucionari de 1936 el segon), la seva resignació davant les contrarietats, el seu suport i orientació decisius a tot allò lloable, a totes les coses bones, a qualsevol cosa que pogués representar un benefici per al seu estimat Cambrils.

La seva figura patriarcal i el seu nom, aureolat per les seves virtuts tan rellevants, plasmats a la pedra a l'entrada del centre docent, seran sempre per als alumnes, les properes generacions d'homes cambrilencs, una meta i un ideal a seguir.

 


Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques

Comenta aquest article