Cultura

Història

Àngel Vallverdú: «La defensa del Setge de Cambrils, més que heroïcitat va ser un martiri»

L'historiador cambrilenc és l'autor del treball "Carles Bertrolà, un màrtir del Setge de Cambrils que no ho fou", editat com a suplement de la Revista Cambrils i que s'ha repartit conjuntament amb l'edició de desembre de la publicació

Per Lluís Rovira i Barenys

Àngel Vallverdú amb el suplement que conté el seu treball històric sobre Carles Bertrolà i el Setge de Cambrils
Àngel Vallverdú amb el suplement que conté el seu treball històric sobre Carles Bertrolà i el Setge de Cambrils | Lluís Rovira i Barenys

Revista Cambrils, en la seva edició d'aquest mes de desembre, ha vingut acompanyada d'un suplement amb el reportatge històric que porta per títol "Carles Bertrolà, un màrtir del Setge de Cambrils que no ho fou", a càrrec d'Àngel Vallverdú. El reportatge, amb un títol prou explícit, se centra en el personatge de Carles Bertrolà, el governador de Reus que va resistir durant el Setge i que fins ara s'havia considerat que havia estat penjat a les muralles cambrilenques juntament amb els altres dos dirigents de la defensa de Cambrils; Antoni Armengol, el baró de Rocafort, i Jacint Vilosa, el governador del Camp. L'exhaustiu treball d'Àngel Vallverdú ha permès demostrar que Carles Bertrolà no va ser executat al final del Setge de Cambrils ja que ha pogut trobar el seu testament i la data de la seva mort, que és 11 anys després del Setge. La recerca de documents ha portat a Àngel Vallverdú a consultar fins a quatre arxius i, tot plegat, ha servit per aprofundir en la recerca històrica d'un dels fets més rellevants de la història de Cambrils.

El testament de Carles Bertrolà data del 15 de febrer de 1561, gairebé 11 anys després del Setge de Cambrils

La recerca feta per Àngel Vallverdú té l'origen en un fet casual. Segons ha explicat a revistacambrils.cat, "el gener de 2019 va coincidir que m'havia de trobar amb un amic meu a la sagristia de la parròquia de Santa Maria del Pi de Barcelona. Allí em van presentar Jordi Sacases, l'arxiver de l'arxiu parroquial d'aquella parròquia i quan li vaig dir que era de Cambrils em va comentar que estaven catalogant documents i quer tenia uns materials d'un tal Carles Bertrolà. Em va preguntar si m'interessaria fer-hi un cop d'ull i li vaig dir que sí". En aquell moment Àngel Vallverdú estava acabant la carrera d'Antropologia i no va ser fins l'estiu següent que va anar a l'arxiu de Santa Maria del Pi. Segons ha explicat, "m'esperava trobar documentació anterior al Setge de Cambrils però va arribar un moment que remenant i estirant fils vaig anar a consultar l'arxiu de Protocols del col·legi de Notaris de Barcelona. Allí no vaig trobar el document que buscava però em van dir que hi havia el testament de Carles Bertrolà. A partir d'aquí la meva investigació va canviar ja que aquest testament era del 15 de febrer de 1561, gairebé 11 anys després del Setge de Cambrils i això posava en evidència que aquell home no havia mort a Cambrils".

El treball de recerca va continuar buscant la genealogia de Carles Bertrolà i allí és on Vallverdú va descobrir que aquest personatge estava emparentat amb gent molt poderosa entre els quals Ramon de Calders, germà del seu avi, "seguint aquest fil vaig fer cap a l'Arxiu de la Corona d'Aragó on vaig trobar la documentació que acredita que Bertrolà va estar amagat a Barcelona. També vaig poder comprovar que els Calders eren íntims amics del Marquès de los Vélez, el comandament de les tropes castellanes al Setge de Cambrils". D'aquestes troballes Vallverdú planteja dues possibles hipòtesis que explicarien que Bertrolà sortís viu del Setge cambrilenc. Una seria que pel fet de ser el governador de Reus sortís amb la resta de la gent de Reus que defensaven el Setge de Cambrils. Segons Vallverdú, "quan el Marquès de los Vélez rep els jurats de Reus que li demanen que deixi marxar la gent de Reus que estaven defensant el Setge de Cambrils, els va deixar marxar i Bertrolà podia haver marxat per aquí. El document diu "se libere a los de Reus y sus cabos", és a dir, els seus comandaments i Bertrolà n'era el principal".

L'altra hipòtesi apunta al fet que Ramon de Calders tingués aquesta relació tan estreta amb el Marquès de los Vélez com a família dels Fajardo Zúñiga, que anys enrere l'havien recomanat a ell com a veguer de Barcelona. SegonsVallverdú, "a partir del Corpus de Sang, Ramon de Calders no es posa sota les ordres de la Generalitat ni del Consell de Cent i opta per amagar-se però, tot i això, estava ben informat del que estava passant i podia haver posat al corrent al Marquès de los Vélez que hi havia un Bertrolà Calders dins el Setge de Cambrils. Sigui per un d'aquests dos factors o per la suma dels dos, Carles Bertrolà va salvar la pell".

L'església abandonada de Llanera

Un cop trobat tot aquest material es tractava d'anar teixint el relat amb totes les informacions obtingudes. Àngel Vallverdú explica que "se suposa que Bertrolà va viure els seus darrers anys a Barcelona. El 15 de febrer de 1651 va fer el testament i dos dies després es va morir. El 17 de febrer d'aquell any és un testimoni del notari que diu que el seu cos està dipositat a la parròquia de Sant Joan d'Horta esperant a ser traslladat a la parròquia de Sant Martí de la població de Llanera, a la comarca de la Segarra". Dins la recerca per complementar el reportatge, Àngel Vallverdú va localitzar l'església parroquial de Llanera al costat de les restes del castell, tot en estat d'abandó. Segons Vallverdú, "allí vaig poder veure que al mig de la nau hi ha un vas sepulcral on podem suposar que hi podia haver estat enterrat. Aquesta tomba està profanada. Les restes d'aquesta església i del castell es troben dins una propietat privada i no té cap mena de senyalització per arribar-hi".

Àngel Vallverdú: "Els defensors de Cambrils eren gent que els van treure de casa, sense formació militar, sense armament i sense moral per a poder defensar una plaça que suposadament era forta"

Sobre el resultat del seu treball de recerca històrica Àngel Vallverdú creu que "aporta una precisió que no existia. Això m'ha fet reflexionar molt sobre la història en quant a discurs. La història no són només fets, són discursos que es van construint". Vallverdú fa referència al llibre de Josep Iglésies "El Setge de Cambrils, l'any 1640" i diu que es va basar en els escrits del cronista Melo per explicar el Setge de Cambrils, "però més tard han aparegut treballs com el de Núria Florensa i Manel Güell que són molt més ben documentats i més honestos on ja es posen en dubte moltes de les coses que se'ns havien dit. Per exemple, el cas de la heroïcitat de la defensa de Cambrils, bé, jo diria martiri. Eren gent que els van treure de casa, sense formació militar, sense armament i sense moral per a poder defensar una plaça que suposadament era forta. Vam anar venuts per la Generalitat aquí. Es tractava d'aturar un cop que no es podia aturar. Per alguna cosa Reus es rendeix; per alguna cosa Tortosa, només veure les tropes castellanes i sense veure l'artilleria, ja entreguen les claus de la ciutat i aquí a Cambrils es va vendre carn humana".

Àngel Vallverdú considera que el relat del Setge ha servit per crear un discurs de la identitat cambrilenca, "és un dels fets més dramàtics i alhora més brillants de la història de Cambrils que s'explota i se li dóna notorietat a partir de la democràcia. S'agafa un model amb una informació que és la que hi havia en aquell moment i que era, bàsicament, la del llibre de Josep Iglésies. I amb allò s'ha anat tirant durant anys. Ara tenim una informació més precisa que ens diu que potser les coses no van ser tan heroiques com el relat oficial ens havia fet arribar i teníem un màrtir que no ho era".