Estampes Cambrilenques

Article publicat a Revista Cambrils el mes de gener de 2002

Nevades històriques

La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005

Per Josep Salceda

Nevades històriques
Nevades històriques

Estampes cambrilenques / Gener de 2002

La neu és un fenomen natural que es pot definir com una precipitació formada per cristalls de glaç, la major part dels quals tenen forma hexagonal ramificada o estrellada, molt bonica mirada amb microscopi i que serveix, convenientment dibuixada, per il·lustrar els símbols nadalencs o simplement hivernals. Diuen els tècnics que per a la formació de la neu cal que la temperatura de l’atmosfera sigui com a mínim de 17 °C sota zero.

El fenomen, d’una bellesa impressionant en estat verge, acostuma a donar-se en ple hivern i en uns llocs determinats, especialment a les altes muntanyes, que ja són fredes de manera natural. No cal dir que les intensitats poden variar i molt segons els condicionants meteorològics, tant és així que en uns determinats llocs del món, força i en molts indrets, la neu que acumulen les grans nevades hivernals segueix tot l’any sense fondre’s, situació que es coneix com a territori de neus perpètues, o sigui que no desapareixen d’un any per l’altre, fet que també comporta els seus perills quan amb el bon temps se’n desprenen allaus de considerables proporcions sense, però, que la neu glaçada arribi a desaparèixer del tot en els cims i llocs arrecerats, on se n’acumulen quantitats immenses.

Del meu record només tinc consciència d’una nevada fortíssima que va caure quan jo era molt jovenet, deuria ser a l’acabament dels anys vint o en començar la dècada dels trenta. Després no se’m fa present cap nevada més, sense voler dir que no hi fos sense jo recordar-ho, fins a les cèlebres nevades ja documentades dels anys 1960 i 1963

Contràriament a tot això hi ha llocs que de neu, per les condicions climàtiques, per ser vora mars tebis o altres circumstàncies, no en veuen mai o en excepcionals ocasions. Només en el territori de la nació catalana hi ha paratges on hi neva cada any i d’altres on no hi neva quasi mai, només en comptadíssimes avinenteses, i és per això mateix que nevades fortes com les d’enguany es poden qualificar realment de nevades històriques per la seva raresa en el terme i en el nucli urbà de Cambrils.

Del meu record només tinc consciència d’una nevada fortíssima que va caure quan jo era molt jovenet, deuria ser a l’acabament dels anys vint o en començar la dècada dels trenta. Després no se’m fa present cap nevada més, sense voler dir que no hi fos sense jo recordar-ho, fins a les cèlebres nevades dels anys 1960 i 1963, de les quals ja es fa ressò la nostra revista, amb no gaires detalls explicatius, però sí amb unes fotos força il·lustratives. Va ser pel gener del 1960. La nevada va ser intensa i va cobrir tots els camps del terme i el nucli urbà, que presentava un aspecte insòlit, amb la corresponent joia de tota la quitxalla que, a pesar del fred, va gaudir fent els clàssics ninots de neu i apedregant-se amb pilotes fetes amb el blanc element.

Ultra el que dèiem de les comptades ocasions en què la neu arriba a quallar a Cambrils, tres anys després de la nevada que comentàvem, els primers dies de febrer de 1963, el fenomen es va tornar a produir i una nevada impressionant va emblanquir el terme i els carrers i les teulades de les cases amb gruixos de neu de més de deu centímetres que, en gelar-se, van durar dies i més dies sense desfer-se. Excepcionalment com més al sud de la nostra vila més forta va ser la nevada, de manera que la circulació per l’N-340 va ser tallada del tot entre l’Hospitalet de l’Infant i el Perelló. Això va ocasionar una aglomeració espectacular de cotxes i camions que van haver d’estacionar-se en gran part en l’espai on actualment hi ha el nucli de la Parellada, que llavors, si bé ja estava obert, pràcticament era del tot sense edificar.

Tot plegat va esdevenir una cosa extraordinària, tota vegada que molts camioners i altres viatgers d’automòbil van haver de romandre a Cambrils els dos o tres dies que va esdevenir impracticable la carretera esmentada. Cal tenir en compte que en aquell temps l’autopista encara no existia.

Enguany (2001) ha tornat a nevar de valent després que fes quasi quaranta anys que sobre Cambrils no queia ni una volva. Una nevada intensa, la del dissabte 15 de desembre, amb força vent que ajudava a arremolinar-la en espais arrecerats, on va acumular-se en notables quantitats de manera que el dissabte següent, dia 22, encara se’n podia veure en alguns indrets del terme, ja que les baixes temperatures regnants van glaçar-la.

Trenta-vuit anys sense nevar a Cambrils vol dir que les tres quartes parts de la gent que avui viu a la nostra vila no havien vist neu pels carrers, teulades, finques rústiques, parcs i passejos o en llocs tan insòlits com poden ser la sorra de la platja o la coberta de les barques. Milers de persones que no havien vist neu a Cambrils, cal puntualitzar això perquè altra cosa és veure neu, ja que, a part de la gentada que cada hivern es desplaça als indrets pirinencs amb l’afany de practicar l’esport de l’esquí, també, gràcies a les facilitats de moviment que proporcionen tota mena de vehicles, és ben sabut que en nevar a Prades o altres llocs propers la gent no s’hi pensa pas gens a agafar el cotxe per anar a veure un paisatge nevat. Però no parlem de veure neu a qualsevol lloc, sinó de veure neu a Cambrils i això, en donar-se en tan escasses ocasions, fa que no dubtem a qualificar el fet d’històric.

 


Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques

Comenta aquest article