Estampes Cambrilenques

Article publicat a Revista Cambrils el mes de febrer de 2005

Oblits inexplicables i inacceptables

La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005

Per Josep Salceda

Oblits inexplicables i inacceptables
Oblits inexplicables i inacceptables

Estampes cambrilenques / Febrer de 2005

S’ha acabat ja fa uns quants dies i, socialment, com fan moltes empreses, és l’hora de passar comptes del bo i del dolent ocorregut en el curs del passat 2004. És evident que hi ha hagut de tot, com en una casa bona. Fets negatius, inundacions, accidents, desgràcies, inseguretat i d’altres, però també està molt clar que hi ha hagut esdeveniments importants de signe positiu amb els quals el poble, la ciutat com comencem a dir ara, va endavant assolint cotes de benestar i projecció remarcables.

Avui, però, no em voldria referir al que s’ha fet sinó a una cosa que s’hauria d’haver fet i que ha restat en blanc en el calendari del 2004. En el curs d’aquest any, en l’àmbit de l’Església, s’esqueia el 150è aniversari de la proclamació dogmàtica de la Immaculada Concepció de Santa Maria, gran fita del catolicisme universal, però amb una remarcable ressonància local en ser aquest misteri marià, des de fa molts segles, el titular de la primera parròquia cambrilenca. A més, s’esqueia també el tercer centenari de l’inici de la construcció de l’actual santuari de la Mare de Déu del Camí, que, l’any 1704, es va resoldre, estant d’acord les autoritats de la vila i la clerecia parroquial, d’aixecar, més gran i majestuós, en substitució del que hi havia fins llavors, que era el que actualment coneixem com a Cripta. En l’àmbit de la societat civil, s’esqueia també el 850è aniversari de la carta de població atorgada pel comte Ramon Berenguer IV, el 5 de febrer de 1154, per la qual feia donació a «tots els homes tant presents com futurs que vinguin a poblar i a viure a Cambrils, i tinguin allí les seves cases i terres, que els faré distribuir i donar lliures i senceres i franques perquè estiguin allí per tots els segles, segurs amb totes les seves coses i possessions sota la meva protecció i defensa...». Era realment la fundació de Cambrils.

Són esdeveniments d’una extraordinària importància històrica, però que a Cambrils han passat totalment desapercebuts a pesar d’haver-hi motius més que sobrats perquè això no passés.

Cambrils viu avui un clima d’eufòria inusitat, de cara a un futur meravellós i ple de grandeses insospitades, aixecant muntanyes de ciment on puguin encabir-se les cinquanta o seixanta mil persones que habitaran la vila d’aquí a quatre dies, segons diuen. Es couen projectes de faula, encara que, tot i costant xifres espectaculars de diners, s’hagin de llençar després a la paperera. Tot sigui per l’engrandiment del poble, potser perquè com més serem més riurem, però certament que hi ha aspectes força descurats i dels quals ningú no se n’ocupa, tot i tenir la seva importància.

En els casos que motiven aquest comentari, cap dels responsables ni de la parròquia ni del poble no han mogut un dit per a una digna commemoració. Es veu que això de la història deu haver passat de moda, però potser només per a algunes coses. Museu d’Història, sí (i no seré pas jo qui digui que no és convenient), però de commemorar els grans esdeveniments ningú no se n’ocupa.

Quan l’any 1904 es va celebrar el cinquantenari de la definició dogmàtica de la Immaculada Concepció es van celebrar a Cambrils unes festes tan esplendoroses que els nostres pares i avis les van recordar tota la seva vida, i l’any 1954, en el centenari del mateix fet, i d’això sí que encara hi ha a Cambrils molta gent que se’n recorda, se’n van celebrar unes que van durar una setmana i que ben segur que no s’han superat en aquests darrers cinquanta anys. Parròquia i poble van posar-hi el coll i la commemoració va sortir rodona i esplèndida, amb actes de tota mena: religiosos, cívics, d’esbarjo, culturals i populars; i fins i tot un avanç amb emissions de ràdio durant una quinzena, que van ser com el pròleg del que és avui Ràdio Cambrils. Aquest any passat els dies de la Puríssima, la Festa Major del poble, no hi va haver festes extraordinàries per commemorar aquest 150è aniversari ni quasi tampoc ordinàries, pobretes i de pa sucat amb oli, només amb una brevíssima al·lusió, com de passada, del rector en l’homilia de la missa major a un aniversari de tanta categoria. I el mateix podem dir del tercer centenari de l’inici de l’actual santuari de la Mare de Déu del Camí, que va passar del tot desapercebut. Certament que les circumstàncies de la vida religiosa d’avui són ben diferents de les del 1954, la gent s’ha laïcitzat molt i els diuen poca cosa les motivacions de la fe; potser el poble no s’hi hagués llençat tant, però menys ho farà si ningú no l’empeny.

Podem dir el mateix d’aquest 850è aniversari de la fundació de Cambrils, que també ha passat de llarg totalment. Ja va passar l’any 1990 amb la commemoració del 350è aniversari del setge de Cambrils. Ningú no se’n va preocupar i ara s’ha tornat a repetir el cas amb el de la fundació de Cambrils, fet encara més important. Ni Cultura, ni Promoció de Ciutat, ni els patronats, ni res, ni ningú s’ha ocupat de celebrar un aniversari que a tots els cambrilencs ens hauria d’omplir de goig i d’orgull. Potser la preocupació per l’avui i l’ara absorbeix el temps i les iniciatives, però ha de restar molt clar que qui perd els orígens perd la identitat, que entre tots, però amb més responsabilitat els que dirigeixen els destins del poble, hem de tenir cura de mantenir.

Cambrils viu avui un moment delicat. Amb una fortíssima immigració de gent que busca una vida millor i jo dic que benvingut sigui el qui ve en so de pau i amb ganes de treballar honradament. Una immigració que ve de dins, i aquesta ja fa anys que dura, i una de fora amb una projecció constant. Està claríssim, però, que ni als uns ni als altres (amb comptadíssimes excepcions) els importa un rave Cambrils ni la seva història ni els seus costums ni la seva llengua, només guanyar-se les garrofes uns o fer diners a manta els altres, prescindint del que és i ha sigut Cambrils al llarg dels segles. Per a una immensa majoria, Cambrils només és un nom geogràfic.

Això els dirigents del poble han de tenir-ho molt en compte. A tota hora s’omplen la boca amb el vocable Cambrils, però en molts aspectes no cuiden el poble amb les exigències que requereix el seu passat històric, que hem de preservar davant l’allau que ens ve al damunt. Qui perd l’origen, perd la identitat, i a Cambrils aquest perill de perdre-la és molt gran si no tenim la valentia de fer lluir el poble com es mereix, reivindicant, sense oblidar el present, els seus precedents històrics.

 


 

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques

Comenta aquest article