Estampes Cambrilenques

Article publicat a Revista Cambrils el mes de gener de 2000

L’arxiu municipal

Per Josep Salceda

Estampes cambrilenques / Gener de 2000

El dia 19 d’aquest mes (gener de 2000), la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament va mostrar als mitjans de comunicació la primera catalogació dels documents de l’arxiu municipal de Cambrils, realitzada per l’arxivera Núria Canyellas i Vilar. A aquesta presentació vaig assistir-hi en representació de Revista Cambrils. He de confessar que vaig restar gratament impressionat per la tasca que ha fet l’arxivera en ordre a posar cada cosa al seu lloc.

S’havia intentat alguna vegada de posar-hi ordre, però s’havia aconseguit només puntualment i amb poc rigor científic, perquè tampoc l’espai disponible era l’adequat i, cada vegada que es feia algun tipus d’obra a l’edifici municipal, els papers anaven d’Herodes a Pilat

No és cap secret per a ningú la meva afecció per la història local, fonament de la qual és la documentació. Mantes vegades serveix també la transmissió oral, important sens dubte, però d’una categoria inferior perquè «cantin papers i mentin barbes», deia la gent d’abans, i també que «les paraules se les emporta el vent». Així doncs, la documentació escrita és irreversible i és la font principal d’on es pot confegir la narració dels annals d’un poble. I això fins ara a Cambrils estava descurat, i molt. Ja havia dit més de quatre vegades que un arxiu com Déu mana era l’assignatura pendent a la nostra vila.

S’havia intentat alguna vegada de posar-hi ordre, però s’havia aconseguit només puntualment i amb poc rigor científic, perquè tampoc l’espai disponible era l’adequat i, cada vegada que es feia algun tipus d’obra a l’edifici municipal, els papers anaven d’Herodes a Pilat. A la nova casa de la vila es va preveure l’espai per a l’arxiu i posteriorment se l’ha dotat del mobiliari i prestatgeria escaients. Ara l’arxivera municipal hi està treballant amb molt d’interès i jo hi afegiria que amb molt d’encert i professionalitat. Aquelles muntanyes de paper desordenat han estat convenientment catalogades i col·locades de manera adient, cada cosa a la seva carpeta i cada carpeta al seu prestatge, i l’arxiu s’ha de convenir que fa goig. A més, s’ha reservat en el mateix espai una sala on els estudiosos podran consultar la documentació que necessitin amb tota la tranquil·litat del món.

Precisament ara fa vint anys, el gener del 1980, i durant cinc mesos seguits, vaig intentar de fer un resum del contingut dels arxius cambrilencs, especialment el de la parròquia de Santa Maria, l’únic eclesiàstic existent perquè el de la parròquia de Sant Pere va ser destruït l’any 1936, i el de l’Ajuntament. Va ser només, com deia el títol del treball, «Un cop d’ull als arxius cambrilencs». Una espècie de catalogació general, però sense aprofundir-hi, perquè jo deia allí que hi havia la carpeta tal o el lligall qual, però sense especificar els documents que contenien perquè ni les carpetes ni els lligalls la majoria de vegades no van arribar ni a deslligar-se. No ho he considerat mai un temps perdut perquè durant aquests darrers vint anys, a falta d’alguna cosa realitzada per un professional, servia almenys perquè qualsevol persona interessada pogués tenir una idea aproximada del contingut dels arxius existents a la nostra vila.

D’entre els escrits de l’arxiu, el document més antic està datat el 1525

Ara sí, la Núria Canyellas ha donat a la llum pública una guia força completa de la documentació de l’arxiu, amb una classificació del fons que ella ha dividit en tretze apartats, l’inventari dels quals s’ha confeccionat, segons diu ella mateixa, seguint les normes per a la classificació de la documentació municipal elaborades per la Comissió d’Arxivers l’any 1989. Sense detallar, donarem la titulació general dels diferents apartats: administració general, hisenda, proveïments, beneficència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, instrucció pública, cultura i serveis agropecuaris. Cada un d’aquests apartats té les seves seccions específiques que detallen, amb els anys, totes les peripècies de tot estil per les quals ha passat el nostre poble. La documentació que s’ha treballat és la que correspon a l’època més antiga i seguint la línia descendent fins a l’any 1939, en què s’acaba la Guerra Civil.

D’entre els escrits de l’arxiu, el document més antic està datat el 1525. Ja, però, que estem en el pla d’arranjament general de l’arxiu, crec que seria molt oportú i suposo que avui dia no hi hauria inconvenients tècnics insalvables, de fotocopiar o microfilmar els documents referits a Cambrils, molt importants tots ells perquè són els que justifiquen els inicis històrics de la vila, i que es troben, majoritàriament, a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid o a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona. Seria la manera de completar, fent servir els moderns sistemes de la informàtica, tota la documentació històrica cambrilenca, que ara a l’arxiu municipal ocupa més de trenta metres lineals de testimonis escrits.

Aprofitant la visita que els representants dels mitjans de comunicació vam poder fer a l’arxiu, se’ns van mostrar quatre documents, molt importants uns, curiosos els altres, corresponents a quatre segles diferents. Es tractava del famós Llibre de les ordinacions de la vila de Cambrils, escrit a cavall dels segles XVI i XVII al qual ja hem dedicat alguna «estampa» en èpoques anteriors. És un llibre d’ordenances municipals també reproduïdes en tot o en part en els manuscrits del catedràtic Josep Serra i Dalmau i també en el llibre La vila de Cambrils, segles XVI-XVII de Carles Maristany (1986). L’original, conservat en molt bon estat, és relligat i amb les cobertes de fusta, recobertes en pell. És, sens dubte, el llibre més valuós dels que es conserven a l’arxiu. Se’ns va mostrar també un llibre de recaptació del segle XVIII, una factura de les despeses originades per la Festa Major de la Puríssima del segle XIX i un ampli dossier, resum original de la inspecció i relació dels danys soferts a Cambrils a causa de la fil·loxera dels inicis del segle XX.

Va estar molt bé com una mostra de la diversitat de paper contingut en llibres i lligalls, però només som al començament, perquè estic segur que el seu estudi detingut ens podrà proporcionar moltes sorpreses. Potser no es farà cap descobriment excepcional referit a la història del poble, però sí que ens podrà donar detalls i vivències de com es desenvolupava la vida dels cambrilencs en temps remots. També és cert que de la documentació existent, només una petita part és vella de debò. La majoria, una gran majoria, data dels dos darrers segles, el XIX i el XX, que és quan es genera més paperassa i d’això tots en tenim experiència, però només del segle XIX, que no oblidem que no és el segle passat com dèiem fins ara, segurament sortirien sucoses curiositats, com n’és una mostra aquella ressenya de les despeses de la Festa Major del 1852, en què fil per randa s’especifiquen els diners percebuts pels quatre joves que portaven la imatge de la Immaculada, que en aquell temps era de propietat municipal, en la processó, o els que van donar als quatre nois que duien els ciris o els quartets que va costar el lloguer del ruc que va transportar el pare predicador de la festa, suposem que des de Reus o Tarragona.

Des d’ara aquest estudi està obert als investigadors d’ofici o d’afecció i cal esperar-ne esponerosos fruits que ens facin conèixer més a fons com era el Cambrils dels segles precedents.

 


 

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques

Comenta aquest article