Estampes Cambrilenques

Article publicat a Revista Cambrils el desembre de 1998

Fra Joan Mirón

La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005

Per Josep Salceda

Estampes cambrilenques / Desembre de 1998

Comentàvem a l’«estampa» del mes passat (novembre 1998) els extractes d’uns llibres vells de l’arxiu general de l’orde agustiniana, fotocòpies dels quals em va enviar fa anys el pare Antonio Cavero, religiós agustinià que va passar les vacances d’una bona colla d’anys a Cambrils. En acabar el text del mes passat dèiem que, amb aquests llibres, havíem conegut els noms d’alguns religiosos lligats d’alguna manera al convent de Cambrils i que abans ignoràvem. Per exemple, els del pare provincial de l’orde del districte on era inclòs el convent cambrilenc, fra Gaspar de Sahona, i el del prior del mateix convent, fra Domènec Mauri.

Trobem la referència d'un religiós agustinià, fra Joan Mirón, nascut a Cambrils no se sap ben bé quin any, però segurament que la segona meitat del segle XVI, tota vegada que va morir a València vers l’any 1630

En canvi, en els manuscrits d’en Josep Serra i Dalmau surten els noms de fra Padrell i de fra Andreu Boix. Del primer, Serra diu que podria ser el superior del convent de la Mare de Déu de Gràcia, encara que sense afirmar-ho amb seguretat. Del segon, Serra diu que era un religiós destacat d’aquella comunitat. Sobre aquest segon personatge vaig consultar el pare Cavero i en la seva lletra de contesta em deia concretament que «acerca del padre Andrés Boix, ni el mencionado cronista —es refereix al pare Jaime Jordán— ni el padre Herrera nos ofrecen dato alguno».

Contràriament, com en un simbòlic reemplaçament, el pare Cavero em fa a mans unes fotocòpies d’un altre llibre de l’arxiu agustinià: Alphabetum agustinianum, del pare Tomàs de Herrera, editat a Madrid l’any 1644, on es fa referència a un altre religiós agustinià, fra Joan Mirón, nascut a Cambrils no se sap ben bé quin any, però segurament que la segona meitat del segle XVI, tota vegada que va morir a València vers l’any 1630. Deixem així com ens l’han transmès el cognom Mirón, encara que jo apunto, amb una opinió molt personal, és clar, que potser podria ser Miró, ateses les dificultats de transcripció del llibre esmentat, del qual copiem, com vam fer el mes passat, el text sense retocs ni correccions.

El Padre Fray Juan Miron tuvo su nacimiento en un lugar de Cataluña llamado Cambrils, de padres honrados i piadosos, cuyos nombres se ignoran. Criaronle en santas y loables costumbres, y estudio de las humanas letras; y siendo de edad competente, se vino a Valencia, y tomo el habito en el Convento de nuestro Padre San Agustín, donde resplandeció tanto en mortificación, penitencia, y oracion, que era admiración á todos los Padres de aquel celebre Convento. Cumplido el aho de su aprobacion, hizo su profession, consagrandose à Dios por medio de los tres votos, obediencia, pobreza y castidad, que guardó toda su vida con gran perfeccion. Fue tan grande su pobreza que cuanto tenia era pobre: pobre vestido, pobre comida y pobres amigos, que son las tres cosas en que consiste la verdadera pobreza. Su obediencia tan puntual, que nunca abrió los labios para escusarse, sí que humilde inclinava la cabeza á cuanto le mandavan. Su pureza Angelica, y para conservaria macerava su cuerpo con asperas y rigurosas penitencias, ayunos, cilicios, disciplinas, cama dura, y otras asperezas que hazia. Pues què dirè de las demàs virtudes en q. se ejercitò este siervo de Dios? Era su silencio admirable, su paciencia invencible, su humildad profundissima, su caridad fervorosa, y su oracion continua, empleando en este santo exercicio gran parte del dia, y de la noche. Y aunque eran tan grandes sus virtudes, zelava con gran cuidado sus buenas obras, porque no apareciessen à los ojos de los hobres, mostrandose à todos muy alegre, y afable, y com disimulo, huyendo los peligros de la vanidad. Celebrava Missa con gran recogimiento, y devocion, edificando con su vista a los oyentes.

Fue Confessor alguns años de nuestras Religiosas del Convento de San Julian de Valencia, dode mas se diò a los exercicios de mortificacion, penitencia y oracion, alentandose con el espiritual trato unos à otros en la virtud, y santo amor de Dios. Cô estos santos exercicios perseverò nuestro Venerable Padre Miron hasta el fin de su vida, en q. queriendo el Señor coronar sus trabajos, cayò enfermo, recibio los Sacramentos con mucha devocion, i dolor de sus culpas; y repitiendo fervorosos actos de amor, espirò en el propio Monasterio de San Julian, causando su muerte gran sentimiento à todas las Religiosas, pues perdian un Padre, que lo era verdaderamente de sus almas, que las guiava por las deliciosas sendas de la oracion à la soberana Patria de la Gloria, dôde creemos piamente q. descansa su alma. Fue su muerte por los años de mil seiscientos veinte y siete. Haze honorifica mencion de este insigne varon el Padre Maestro Herrera en su Alfabeto, tomo 2°, folio 535.

És la biografia d’un cambrilenc del tot desconegut a Cambrils, per mi i suposo que, pràcticament, per tothom. Tal com es dedueix de la biografia copiada, l’home va portar una vida amagada i molt discreta i segurament per això mateix no va transcendir a la llum del món, si bé, pel que hem pogut llegir, dins l’orde religiós agustinià va excel·lir per unes virtuts poc comunes i per uns serveis abnegats als seus germans i germanes en religió. Ni el nom dels pares ni el segon cognom ni la data del naixement hem pogut conèixer, perquè els llibres de registre cambrilencs, i em refereixo concretament als de l’Arxiu Parroquial de Santa Maria, que és el més antic de la vila, té les seves anotacions primeres inscrites amb dates de finals del segle xvii.

També s’ha d’aclarir que, quan el biògraf anomena venerable al pare Mirón, no sabem si l’adjectiu només és una mostra de respecte i d’admiració o si bé el títol li pertany de bo de bo, perquè aquest forma part del procés de canonització de tota persona que mor amb fama de santedat. El títol es concedeix a Roma, per la Sagrada Congregació, quan el Papa proclama l’heroïcitat de les virtuts de la persona a qui s’ha instruït el procés. Si s’escau, després se li atorga el títol de beat i posteriorment de sant. En el cas, doncs, del pare Joan Mirón, ens queda el dubte de si es va estancar el procés amb el títol de venerable, perquè no ens consta que aquest bon home sigui beat o sant, o si el biògraf li concedeix el grau només com una deferència a les seves virtuts, almenys reconegudes en els ambients agustinians en els quals es va moure.

És, això sí, o millor dit, va ser, un bon cambrilenc, que va fer el bé i va ser coherent amb el camí de vida santa que havia triat.

 


Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques

Comenta aquest article