Estampes Cambrilenques

Article publicat a Revista Cambrils el mes de març de 2002

Neix Cambrils definitivament

La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005

Per Josep Salceda

Estampes cambrilenques / Març de 2002

Com dèiem el mes passat (febrer de 2002), les coses no anaven bé d’acord amb els projectes del comte. Segurament ens manca informació, almenys en el cas de Cambrils, per conèixer què passava, el que sí és cert és que Ramon Berenguer IV va prendre una determinació dràstica i, prescindint del que en podríem dir intermediaris, va optar per lliurar ell personalment una nova carta de població per a Cambrils.

El comte de Barcelona, que a més es titula príncep d’Aragó i marquès de Tortosa, signa el document el 5 de febrer de 1154, en el qual es diu que fa «aquesta carta a tots els homes que vingan a Cambrils». No la reproduïm sencera perquè ja ho vam fer en la ja llunyana data del mes de març de 1955, que a més figura en la pàgina 22 del primer volum del llibre Quaranta anys d’Estampes Cambrilenques, editat l’any 1998.

Sí que farem, però, algunes consideracions sobre el contingut del document. En primer lloc, el fet que prescindís de segones o terceres persones, entre elles del mateix arquebisbe, al qual ja havia donat el domini de diverses de les noves poblacions del Camp. També que als habitants de Cambrils, presents o futurs, els dona la lliure propietat de cases i terres sense censos, fora dels delmes i primícies com llavors ja era obligat, i sense necessitat de donar a ningú cap dret o ús en un cert temps. Explicita en aquest apartat el fet de donar llibertat i seguretat «als dits pobladors i veïns que estan allí o abans estaven», i afirma que serà «per tots els segles». És molt important de remarcar aquest «abans estaven» perquè dona per segur que amb les dues anteriors donacions, encara que no s’hagués aconseguit un poblament estable, sí que algú altre ja havia començat a viure, més o menys precàriament, a Cambrils. En tot això, i a part de la generositat del comte, aquest es reserva la part moral de l’exercici de la justícia i la presumpció de la fidelitat a la seva persona i govern i la part material dels forns, llavors un aspecte molt valuós en la vida dels pobles. Avalen el document, suposem que com a testimonis, la signatura de diverses personalitats afins al comte.

Segons el meu modest criteri, aquesta afirmació de «per tots els segles» rau originàriament en el fet històric que Cambrils mai no seria empenyorat ni venut a cap altra autoritat, sinó que sempre romandria lligat directament al sobirà, com així va ser al llarg dels segles, fora del període en què Joan I, rei d’Aragó i comte de Barcelona, faltant al compromís establert pels seus antecessors, va vendre la vila a l’arquebisbe Ignasi de Vallterra el 4 de setembre de 1391. També cal dir, però, que la situació no va durar pas gaires anys ja que, el 27 d’abril del 1437, el rei Alfons V va tornar a posar les coses al seu lloc, retornant la vila al domini directe del rei. Cambrils havia estat sota el domini de la mitra de Tarragona, en l’aspecte material, s’entén, només que quaranta-sis anys. Acaba dient que «si algú intentés rompre o violar això, res li aprofiti».

En els temps fundacionals trobem tres personatges amb el cognom Cambrils i que sembla que, encara que no es pugui afirmar categòricament, són avi, fill i net, són Albert, Bertran i Roland de Cambrils

Aquesta és, doncs, l’autèntica i definitiva carta de població de Cambrils, datada fa vuit segles i mig. De llavors ençà Cambrils ha anat creixent amb força regularitat encara que, històricament i per causes diverses com poden ser pestes o guerres, aquest creixement hagi tingut èpoques més moderades, però quasi mai no s’han produït retrocessos importants. Cal remarcar amb tot això que ja sigui per la relativa importància demogràfica o pel fet que la vila fos patrimoni reial o, i això és també bàsic, estès ubicada en lloc estratègic de pas i vora la mar, el cas és que Cambrils va atraure força l’atenció dels reis de la corona catalanoaragonesa, molts dels quals van visitar personalment el poble mentre, per altra part, sovintejaven els documents amb els quals es feien concessions o explicitaven drets que afavorien els veïns.

Ja per acabar, cal preguntar-se què se’n va fer de la família Cambrils. En els temps fundacionals trobem tres personatges amb aquest cognom i que sembla que, encara que no es pugui afirmar categòricament, són avi, fill i net. Es tracta d’Albert que, segons Salvador Rovira en el seu Opúsculo histórico de la villa de Cambrils, va ser qui primer va restaurar la vila, però la veritat és que l’Albert no es troba enlloc en els documents de l’època. Sí que, en canvi, es troba el Bertran que, com s’ha dit, és objecte de la donació segona, després de Ponç de Regomir, i que si bé, no sabem per què, segurament no va poder edificar cases o en va bastir poques, sí que sembla que es va quedar a Cambrils perquè, trenta anys després, el 1184, Alfons I tornava a servir-se d’un membre de la família, Berenguer, segurament fill del Bertran, per ratificar l’antiga concessió manant repoblar i fortificar la vila. Vint anys després, el 1205, trobem un Roland de Cambrils al qual l’ordre de Calatrava encomana bastir un castell a Calaceit, a la comarca de la Matarranya, i encara en el mateix segle XIII, el 1237, un altre Cambrils, Ferrer, subveguer, intervé en uns afers notarials a Tortosa.

Evidentment Cambrils no ha esdevingut un cognom corrent, ni entre nosaltres ni a Catalunya, però encara en els nostres dies, avui, hi ha qui el porta.

Recentment s’han fet recerques i s’han detectat tota una sèrie de persones que porten de cognom el nom del nostre municipi, la majoria de les quals són filles o residents del país valencià, fet que sens dubte prové de l’emigració, en temps del repoblament de les regions del sud, de gent catalana, de la mateixa manera que la Catalunya Nova es va repoblar majoritàriament amb gent davallada de la Catalunya Vella.

Els que realment poden estar interessats en el tema poden consultar un molt valuós treball realitzat per l’Ignasi Martí i que va aparèixer a la nostra Revista Cambrils el mes de desembre de 2000, a la pàgina 36. Per dur-lo a terme es va utilitzar internet i es va fer servir també el sistema de trucades telefòniques que, sense ser exhaustiu, va donar un bon resultat.

 


Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques

Comenta aquest article