Cultura

Exposició

Alberto Insa i Dolors Castells presenten «A+D = Connexions», una confluència artística on el mar i els colors són el seu nexe d'unió

Per Berta Ruiz

Alberto Insa i Dolors Castells amb les seves obres que presenten a la sala Àgora
Alberto Insa i Dolors Castells amb les seves obres que presenten a la sala Àgora | Berta Ruiz

Ahir al vespre, a la Sala Àgora de l'Ajuntament de Cambrils, s'inaugurava l'exposició "A+D = Connexions" dels artistes locals Alberto Insa i Dolors Castells. Aquest va ser el primer acte públic d'inauguració d'una exposició d'ençà de l'inici de la crisi sanitària del coronavirus. Totes les persones a l'acte assistents duien mascareta i es van haver de netejar les mans a l'entrada amb gel hidroalcohòlic. L'acte de presentació va anar a càrrec de l'alcaldessa –Camí Mendoza–, de la regidora de Cultura i Festes –Cinta Ballesté–i dels dos artistes. Tots plegats es van congratular de poder-se retrobar i poder reprendre, novament, l'activitat cultural de forma progressiva.

La mostra, que es podrà visitar fins el 27 d'agost, és la confluència de dos artistes que utilitzen tècniques diferents, però que connecten en moltes coses comunes com els colors i en l'aigua com a nexe comú en les obres d'ambdós. L'Alberto mostra les seves magnífiques onades de la Costa Daurada, les platges, els velers i el port. Un cop més, Cambrils és el tema central de la seva obra i de la seva inspiració pictòrica. Per la seva part, Dolors Castells presenta un paisatge més urbà. Uns quadres de la ciutat de Nova York en els què també hi enganxa titulars crítics de la realitat actual. Per altra banda, Castells també presenta unes obres que pretenen conscienciar sobre el canvi climàtic que s'està produint a la Terra i com cal evitar al contaminació dels oceans.

L'aigua del mar i els colors com a nexe d'unió

En les seves intervencions, Alberto va explicar que aquest projecte va néixer arrel d'una exposició col·lectiva en la que van participar tots dos. Segons va dir, "la Dolors pinta bastants temes de Nova York, però a tots els quadres està l'aigua, tant als que fa ella com els que faig jo. També fem ús d'uns colors molt semblants; ella treballa amb espàtula, jo ho faig tot amb pinzell. En el meu cas, l'obra és el reflex del que ens dóna el Mediterrani, perquè les onades són totes del Mediterrani i, fins i tot, algunes són de quan ens va vistiar el temporal Glòria". 

Dolors Castells, per la seva part, es va mostrar molt contenta de poder inaugurar una exposició "en les condicions que estem". Tal com va explicar, "l'Àgora a l'antiga Grècia era el centre neuràlgic de la ciutat –de la polis–, on es trobaven tots els ciutadans i era on feien la política, on feien el mercat i també era un lloc d'art. Doncs jo, avui, ompliria l'àgora de temps, del temps que m'esteu escoltant, del temps que estem reunits, del temps que hem invertit en pintar totes les obres, amb la il·lusió i els sentiments que estan dins de cada quadre. Són quadres molt diferents però l'aigua és el nostre vincle: les onades de la Costa Daurada de l'Alberto, però també les de la preocupació pel medi ambient". Va cloure la seva intervenció dient la mítica frase de "sempre ens quedarà París" o bé, "sempre ens quedarà Cambrils, on el ritme de vida és alentit i on podem gaudir de tots els plaers de la vida". 

Diferents imatges de l'acte d'inauguració a l'Ajuntament, ahir al vespre

 

Comenta aquest article