Estampes Cambrilenques

Article publicat a Revista Cambrils el maig de 1971

La Fira de l'Ascensió, signe de progrés

La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005

Per Josep Salceda

La Fira de l'Ascensió, signe de progrés
La Fira de l'Ascensió, signe de progrés

Estampes cambrilenques / Maig 1971

La revista "Cambrils" que s’acomiadava, mai definitivament, el mes de maig de 1965 amb una crònica de la Fira, entre altres coses, torna a veure la llum un altre mes de maig, sis anys després, i la nostra primera escomesa en reemprendre la tasca d’escriure les 'estampes cambrilenques' ha de ser tornar a fer uns esborranys sobre la Fira amb un, com Fra Lluís, "decíamos ayer".

La Fira mereix avui tota la nostra atenció i tota la nostra ajuda perquè té uns fonaments històrics d’indubtable importància, que hem de respectar i conservar; perquè té una projec­ció actual i futura que hem de mantenir encara que ens costi esforç i sacrifici; perquè la Fira ens reporta uns beneficis materials i, sobretot, perquè ha adquirit un prestigi, que reverteix molt directament sobre el propi prestigi de Cambrils, dintre la comunitat de pobles de la nostra terra catalana. Entenem, però, que d’aquests dos aspectes de la nostra Fira n’hem de fer senyera de cambrilenquisme tots els fills i tots els veïns de la nostra vila, fent examen de consciència sobre la nostra manera de fer i d’actuar davant la problemàtica de la Fira, alho­ra que ens hem de responsabilitzar individualment i col·lectiva amb voluntat decidida que la Fira tiri endavant sense estancar-se, sinó millorant-se. De cap manera pot entendre’s que la Fira sigui cosa d’uns quants, sinó que és una empresa col·lectiva, que ha de ser cosa de tots, i hi ha moltes maneres de col·laborar. Es necessiten persones que tinguin cura d’organitzar el certamen expositiu i persones que cuidin l’important aspecte complementari que són els esports, els actes culturals i els recreatius, que ajuden a fer agradables i distrets els quatre dies de Fira. En principi, tothom és cridat a anar davant, tant de bo sortissin espontàniament aquells que s’oferissin!; per bé que és evident que a la pràctica no pot ser tothom dirigent, sí que pot ser que tothom col·labori amb entusiasme, fins i tot en el dissortat cas, som homes, que els dirigents s’equivoquin en la complicada direcció de l’empresa.

De cap manera pot entendre’s que la Fira sigui cosa d’uns quants, sinó que és una empresa col·lectiva, que ha de ser cosa de tots, i hi ha moltes maneres de col·laborar. Es necessiten persones que tinguin cura d’organitzar el certamen expositiu i persones que cuidin l’important aspecte complementari que són els esports, els actes culturals i els recreatius, que ajuden a fer agradables i distrets els quatre dies de Fira

La Fira té una solidesa històrica i molta cosa a fer cara a l’avenir. Hem parlat més d’aquest que d’aquella. Mes, per justificar el meu treball en aquesta secció que reemprenc a plena satisfacció, reproduiré un resum històric de la nostra Fira extret d’un article que l’any passat, i amb el títol que encapçala, em publicà "El Correo Catalàn", de Barcelona. Dèiem allí que:

"Desconocemos por completo el origen histórico de nuestra popular Feria. Probablemente tiene sus orígenes en los privilegios concedidos a Cambrils por Pedró II de Aragón y I de Cataluña el 31 de Mayo de 1206 en los que, aparte de asegurar la unión de Cambrils a la Corona se establecía que «... tots els que anirien o vindrien amb gèneres al mer­cat de Cambrils no podien ser detinguts o empenyorats». Este privilegio de no separar la Villa de la Corona o Real Patrimonio fue concedido de nuevo por el rey de España, Felipe II, el 6 de Agosto de 1588 y ratificado por el mismo monarca el 4 de Julio de 1595, confirmando a su vez la gracia que tenían «... els anants i vinents del mercat de Cambrils». Si tenemos en cuenta que una feria es solo un mercado de carácter extraordinario, celebrado en fechas determinadas, es casi seguro que en los mercados citados en los mencionados documentos se hallan los orígenes de nuestra Feria actual.

Lo que sí es indiscutible es su remota antigüedad. El ilustre miembro correspondiente de la Real Academia de la Historia, don José Sánchez Real, escribe que: "En una anotación del "Llibre de Capbreus" (Scala Dei) de 1495, se habla de una casa situada en la calle de 'la Fira'. Esta misma casa se dice en 1564 que está «en lo carrer de Santa Maria o li dit de la Fira». No hay, pues, duda sobre la identidad de la calle de la Feria con la de Santa Maria. Estos nom­bres se han mantenido durante siglos:

1495.- Carrer de la Fira

1564.- Carrer de Santa Maria

1628.- Carrer de la Fira o de Santa Maria

1705.- Carrer de la Fira prop la plaça de Santa Maria

Se entiende por lo copiado que en la citada calle se celebraba el mercado y la Feria, como calle principal del pueblo y esto le dio el nombre. Mas tarde, al construirse la iglesia de Santa Maria, se llamó a la plaza que estaba por delante y al lado del templo plaza de Santa Maria, y a la calle principal que pasaba por allí se le sobrepuso el nombre de Santa Maria, usándose indistintamente uno u otro por la costumbre. ("Las calles antiguas de Cambrils", José Sánchez Real, revista "Cambrils", número 47- Julio de 1957.) El lector habrá comprendido enseguida que la plaza de Santa Maria es la actual plazuela de la Concepción y la calle a la que se refiere el Sr. Sánchez Real es la del Cardenal Vidal y Barraquer que volvió a llevar el nombre de 'la Fira' hasta 1914 que, al ser consagrado obispo el insigne prelado cambrilense, se le dio su nombre, pues en ella había nacido el que más tarde sería cardenal de la Iglesia. Aún hoy, entre nuestros ancianos, hay quien la llama por su antiguo nombre, puesto que nuestros abuelos se acordaban todavía de haber visto la Feria en la citada calle, antes de trasladarla, creemos que finales del pasado siglo, a la actual Plaza de España."

Queda prou demostrada, doncs, l’antiguitat de la Fira i, com tota institució històrica, com és digna de ser conservada, millorada i feta digna de les possibilitats que avui té Cambrils en tots els ordres. A part del prestigi que avui ja dóna a Cambrils i del que ja hem parlat en començar. Fem, entre tots, el que convingui per realçar-la.


Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques

Comenta aquest article