Estampes Cambrilenques

Article publicat a Revista Cambrils el maig de 1994

Cinc segles de Fira

La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005

Per Josep Salceda

Estampes cambrilenques / Maig 1994

Cinc segles llargs, és clar. Perquè les dates que ens són conegudes no són històricament les de l’inici de la Fira, que jo no he pogut trobar mai, sinó les d’aquell lloc on es feia la mostra que, lògicament, el temps ha canviat d’emplaçament, d’estructures, de mercaderies i de tot el que vulgueu i, ara, fins i tot de diada de celebració després de segles de tenir-ne una de ben definida: la festa de l’Ascensió, una d’aquelles diades rutilants que, segons les dites dels vells, eren més fulgurants que el sol i que ara ha quedat ben eclipsada.

Jo soc un home de Fira. Els que em coneixen bé saben com m’he escabellat anant al davant de l’organització, sent membre de la Comissió, encarregat de fer-ne la publicitat i especialment escrivint molt a casa i a la premsa de Tarragona i Barcelona, fins i tot amb intervencions directes amb TV. He exercit per dues vegades, fet insòlit, de pregoner oficial (anys 1978 i 1985) i fins m’atreviria a atorgar-me’n una certa paternitat, s’entén del pregon canvi efectuat a partir del 1957, per un article que vaig escriure, amb pseudònim, el maig del 1955 a la nostra revista, número 21 de la primera època, en el qual deia que la Fira «lucha denodadamente para sacudir de sobre sí esta especie de letargo en que está sumida de unos años a esta parte». Deia també que «nuestra Feria tiene relativamente poca importancia, se limita a la venta de quincallería y a un más o menos bien surtido parque de atracciones, pero... hace tres o cuatro años que son varios los ganaderos de cerda que acuden a ella y el año pasado vimos también un numeroso y magnífico lote de ganado caballar. Creemos muy sinceramente que esta leve corriente no debería desaprovecharse, antes al contrario me parece deber de todos y de modo especial de las autoridades municipales el de animarla y encauzarla debidamente».

El maig del 1957, en la festa de l’Ascensió del Senyor, s’inaugurava a la plaça d’Espanya la primera edició, una mica poruga, però ja amb empenta, del que és la Fira d’avui

Llavors donava unes orientacions en tres sentits: la revitalització de la Fira en el seu aspecte més genuí, la promoció de la mostra amb festes paral·leles, espectacles i esports i una iniciativa publicitària capaç de generar un major volum de visitants. I acabava dient que «estamos convencidos de que así se formaría este clima de expectación y curiosidad y de una Feria sin pena ni gloria como la que hoy tenemos, pasaríamos a una Feria de primerísima importancia dentro de las grandes ferias agropecuarias y de industria aplicada...».

La cosa va fer efecte i va sembrar inquietuds, se’n va parlar seriosament i dos anys més tard, el maig del 1957, en la festa de l’Ascensió del Senyor, s’inaugurava a la plaça d’Espanya la primera edició, una mica poruga, però ja amb empenta, del que és la Fira d’avui, no cal dir que molt millorada amb els anys i de la qual ens envanim amb raó tots els cambrilencs, especialment quan sentim els elogis que en fan els milers i milers de visitants que, fidels, cada any es donen cita a Cambrils per tal d’admirar-la i, molts d’ells, per comprar.

Fins aquí la gènesi de la Fira d’ara. Però, i de la Fira d’abans, què? Doncs cal dir que la Fira de l’Ascensió de Cambrils, de sempre, havia tingut una certa anomenada i ens consta que, dins les limitacions de diferent caire que cada època imposava, els veïns de la comarca es feien presents a la Fira, fos amb el caràcter de venedors o ho fos com a visitants interessats en alguna compra o simplement per passar entretinguts les hores d’un dia festiu. No tenim dades fiables i potser seria interessant de fer un escorcoll a les hemeroteques, ja que possiblement podrien trobar-se comentaris o punts de vista dels diaris de Reus i Tarragona referits a la mostra cambrilenca.

No obstant, sí que, almenys, en tenim un de primera mà, ben curiós i original, que ens pinta ben gràficament el que representava la Fira cambrilenca vista per un reusenc. Es tracta d’un comentari escrit per Andreu de Bofarull fa quasi cent cinquanta anys (1851). Bofarull, un conegut home de lletres que va ser director del Diari de Reus va escriure un llibret que es titulava: Reus en el bolsillo, o sean sus costumbres, usos antiguos y modernos, fiestas políticas, religiosas y domésticas, antiguallas y efemérides. Curiosament, Bofarull, que parla sempre de coses de Reus, com diu el llarg títol, fa només una excepció amb Cambrils i és precisament per comentar la visita dels reusencs a la Fira cambrilenca. Diu Bofarull que:

Desde el carro maté a la calesa, desde el hómnibus a la carretela, con tal que sea un veículo con ruedas, y desde la jaca normanda hasta el jaco, tardo y pardo rocín, todo se agita y menea al dar las cuatro de la madrugada para transportar vivientes humanos a la feria de Cambrils, célebre por su grande esposición de rábanos.
Carruaje hay tan repleto, que sus solos individuos serian suficientes para formar una colonia, yendo prietos y juntos con sardinas en barril; con todo, nadie diria que aquellos que van con menos comodidad, son los que mas se divierten, cantando al destemplado chirrido de una guitarra y al repiqueteo de una pandereta.
El aspecto de los carros ofrece dos golpes de vista a la vez; mirados de frente, tres mulos, muchas cabezas y una bota; por detras un serron, dos haces de sarmientos, una sartén y un purgatorio de cabezas que cantan.
Durante el dia el numeroso comboy acampa en la riera de Cambrils, y a la caida de la tarde regresa en tropel, en medio de una nube de polvo y continua salve de gritos y silvidos.

Per no desvirtuar l’estil de l’autor hem conservat íntegrament el text, inclosa l’ortografia.

I dels cinc-cents anys de la Fira, què? Hem dit que no sabem exactament quan va començar la Fira. Contràriament al mercat, del qual tenim un document explícit, extens i detallat del rei Pere I de Catalunya, datat a Barcelona el 31 de maig de 1206, de com i quan es va iniciar la Fira en desconeixem detalls. No obstant, tenim una referència segura i és la del carrer que, durant centenars d’anys, va portar el seu nom. I és evident que si un carrer era conegut com el carrer de la Fira és que aquell lloc era on es realitzava la mostra, segurament amb les parades de les eines de treball i les petites coses més corrents, encara que és quasi cert que la part del bestiar, element importantíssim segles enrere, s’exposava a la riera, lloc on, per altra part, desemboca el carrer.

Sense por d’equivocar-nos, podem afirmar que la Fira ja es realitzava cinc-cents anys enrere. No sabem exactament quan va començar, però el 1495 ens dona la primera referència certa de la seva celebració

Si bé només és una deducció, podria ser que la Fira hagués començat en el centenar d’anys compresos entre el 1390 i el 1490. Basant-nos en el Llibre dels Capbreus de Scala Dei, coneixem, amb data del 3 de setembre del 1390, els primers noms de carrer de Cambrils, que eren quatre: el del Malcunyat, del Moret, del Benaiges i el de Bernat Roger. En el mateix llibre, el 1495, es fa menció també de tres carrers, un dels quals és tanmateix el del Malcunyat, però a més hi ha el carrer del Nuet i el carrer de la Fira. Amb bona lògica, quan surt escrit en documents el carrer de la Fira vol dir que anteriorment la mostra firal es realitzava en aquell carrer, per cert, ja abans que Colom descobrís Amèrica.

Sense por d’equivocar-nos, podem afirmar que la Fira ja es realitzava cinc-cents anys enrere. No sabem exactament quan va començar, però el 1495 ens dona la primera referència certa de la seva celebració.

És, doncs, una data que val la pena de commemorar l’any que ve, perquè és l’única certa que tenim.

 


Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques

Comenta aquest article