Marcos Sánchez Poveda, geòleg marí: La recuperació del fons marí és molt lenta i es necessiten molts més anys dels que estableix el Ministeri de Medi Ambient
Lempresa Mediterráneo Servicios Marinos, una empresa dAlacant especialitzada en la realització de treballs marins i estudis sobre el medi ambient, ha realitzat durant els últims anys una cartografia submarina a una profunditat de 40 metres del tram de litoral entre el Cap de Creus i lAmetlla de Mar. El projecte, sota el nom Seguiment de lescull artificial de Sant Jordi Nord ha consistit en comprovar lefecte dels esculls artificials que es van col·locar, fa uns anys, amb lobjectiu de protegir les praderies de posidònia que es troben a menys profunditat de lefecte de la pesca darrossegament i afavorir la recuperació de la zona i potenciar també la diversificació del recurs pesquer. La finalitat del treball de seguiment era comprovar si lescullera resultava efectiva a lhora de fer disminuir les marques provocades per les embarcacions de larrossegament. Amb la cartografia submarina duta a terme es va poder detectar en quin estat es trobaven les zones on shavien efectuat extraccions dàrids i com avançava la seva regeneració. Una de les extraccions que van analitzar és la que es va fer davant del litoral de Mont-roig, molt proper a la zona on el Ministeri vol realitzar les actuals extraccions. Segons Marcos Sánchez Poveda, responsable del departament de biologia de lempresa Mediterráneo Servicios Marinos, la situació actual de la zona de dragatge està en un estat de regeneració molt poc avançat. Segons Sánchez, el Ministeri de Medi Ambient contempla que les recuperacions siguin ràpides, però aquestes recuperacions són molt lentes i es necessiten molts més anys dels que estableix el Ministeri de Medi Ambient en el BOE.
Que la regeneració en la zona de dragatge sigui més o menys lenta, depèn de molts factors, tal i com explicava Sánchez de la dinàmica del litoral de cada zona, del tipus de fons marí. El que fa el dragatge és fer una sèrie de solcs en el fons marí que habitualment tenen 2 i 3 metres damplada, i entre 1/2 metre i 1 metre de profunditat, explicava Sánchez.
Aquestes actuacions afecten la praderia de posidònia i lafectació que tenen és tanta que la praderia ja no es recupera, perquè serosiona la superfície de la posidònia a causa de lescàs creixement dels estolons de la planta i el mal és irreversible, apuntava el biòleg.
Sánchez es pregunta en base a quina informació el Ministeri afirma que la regeneració serà ràpida però el que està clar és que amb les condicions mediambientals de la zona, la recuperació és tan lenta que des que es va fer lúltima extracció a la zona, fa set o vuit anys, el mal és més que evident, ja que lefecte residual del fons encara es pot apreciar avui en dia. Això que gran part de lextracció es va fer damunt larena, que se suposa que és un substrat més inestable, més mòbil, que el que pot ser el substrat de la praderia de posidònia, però tot i això els esvorancs continuen, explicava Sánchez.
§ La lenta regeneració del fons marí§
En la cartografia que ha realitzat lempresa Mediterráneo Servicios Marinos es realitzen una sèrie dimatges des del vaixell, utilitzant la tècnica del sonar descombrat lateral i saconsegueix registrar qualsevol relleu que hi ha al fons marí. Per il·lustrar-ho, hem triat dues imatges. La primera delles, de la zona on ara fa aproximadament uns set anys shi van efectuar extraccions de sorres i una altra que no presenta símptomes de dragatge i que correspon a zones properes a les zones dextraccions. En les dues imatges es pot apreciar una línia blanca o negra al centre de la imatge que correspon a la trajectòria que va efectuar el vaixell mentre registrava les imatges.
En la primera, que pertany a una zona on shi van efectuar extraccions dàrids, shi poden apreciar una sèrie de ratlles, que fan referència al relleu que ha adoptat el sòl, després dhaver-hi realitzat una extracció. Segons Sánchez, els solcs produïts per lefecte del dragatge tenen entre 1 i 2 metres de profunditat. Amb aquesta imatge, queda força clar que la regeneració del fons marí després de realitzar-hi extraccions no es recupera tan ràpid com afirma el Ministeri de Medi Ambient en el seu informe. En aquest cas lextracció es va realitzar fa uns 7 anys i actualment és ben evident que el fons marí continua greument afectat.
En canvi, la segona imatge, està feta en una zona que no presenta símptomes de dragatges i situada a les zones properes i a la mateixa profunditat que la zona de dragatge i amb una tipologia sedimentària similar. En la imatge es pot apreciar que no hi ha cap signe de dragatge i que el fons marí es troba en perfectes condicions.
Que la regeneració en la zona de dragatge sigui més o menys lenta, depèn de molts factors, tal i com explicava Sánchez de la dinàmica del litoral de cada zona, del tipus de fons marí. El que fa el dragatge és fer una sèrie de solcs en el fons marí que habitualment tenen 2 i 3 metres damplada, i entre 1/2 metre i 1 metre de profunditat, explicava Sánchez.
Aquestes actuacions afecten la praderia de posidònia i lafectació que tenen és tanta que la praderia ja no es recupera, perquè serosiona la superfície de la posidònia a causa de lescàs creixement dels estolons de la planta i el mal és irreversible, apuntava el biòleg.
Sánchez es pregunta en base a quina informació el Ministeri afirma que la regeneració serà ràpida però el que està clar és que amb les condicions mediambientals de la zona, la recuperació és tan lenta que des que es va fer lúltima extracció a la zona, fa set o vuit anys, el mal és més que evident, ja que lefecte residual del fons encara es pot apreciar avui en dia. Això que gran part de lextracció es va fer damunt larena, que se suposa que és un substrat més inestable, més mòbil, que el que pot ser el substrat de la praderia de posidònia, però tot i això els esvorancs continuen, explicava Sánchez.
§ La lenta regeneració del fons marí§
 |  |
| Dues imatges de sonar del fons marí: una en una zona en què shan fet dragatges (esquerra) i una altra en què no (dreta). La franja negra és la trajectòria del vaixell des del qual shan pres les imatges amb la tècnica de lescombrat lateral |
En la cartografia que ha realitzat lempresa Mediterráneo Servicios Marinos es realitzen una sèrie dimatges des del vaixell, utilitzant la tècnica del sonar descombrat lateral i saconsegueix registrar qualsevol relleu que hi ha al fons marí. Per il·lustrar-ho, hem triat dues imatges. La primera delles, de la zona on ara fa aproximadament uns set anys shi van efectuar extraccions de sorres i una altra que no presenta símptomes de dragatge i que correspon a zones properes a les zones dextraccions. En les dues imatges es pot apreciar una línia blanca o negra al centre de la imatge que correspon a la trajectòria que va efectuar el vaixell mentre registrava les imatges.
En la primera, que pertany a una zona on shi van efectuar extraccions dàrids, shi poden apreciar una sèrie de ratlles, que fan referència al relleu que ha adoptat el sòl, després dhaver-hi realitzat una extracció. Segons Sánchez, els solcs produïts per lefecte del dragatge tenen entre 1 i 2 metres de profunditat. Amb aquesta imatge, queda força clar que la regeneració del fons marí després de realitzar-hi extraccions no es recupera tan ràpid com afirma el Ministeri de Medi Ambient en el seu informe. En aquest cas lextracció es va realitzar fa uns 7 anys i actualment és ben evident que el fons marí continua greument afectat.
En canvi, la segona imatge, està feta en una zona que no presenta símptomes de dragatges i situada a les zones properes i a la mateixa profunditat que la zona de dragatge i amb una tipologia sedimentària similar. En la imatge es pot apreciar que no hi ha cap signe de dragatge i que el fons marí es troba en perfectes condicions.